La cavalcata d’Eduard Mira, Rafael Narbona i del PP

Ya ha passat un any de la commemoracio del 800 aniversari del naiximent de Jaume I. Un any que ha servit tant per a rememorar, com per a manipular la figura del monarca, aixina com dels seus fets al voltant de la reconquista del Regne de Valencia, cosa, per atra part, que ya ho esperaven com aixina ho havien denunciant.

El PP, al que la cultura valenciana no mes l´importa per a traure-li redit en les seues campanyes electorals, nos obsequiava als valencians el passat 9 d´Octubre, al mes pur estil de “pa i circ”, en una recreacio de la cavalcata que va organisar Alfons el Magnanim en 1428, en memoria de Jaume I.

Un fast sense problemes de presupost, ya que es parla d´entre 500.000 a 1 millo d´euros (ningu ho sap). Encara que, unes quantes hores vegen en Canal 9 a Camps i a Rita, contemplant la cavalcata, ben valen un dispendi. No es d´estranyar despres que, les parteres que tinguen que anar a l’hospital de la Fe i tinguen el caprig de donar a llum el fi de semana, no tinguen dret a l´“epidural”, ya que no hi ha presupost per a mes anestesistes, per ficar un eixemple nomes, de la precarietat sanitaria valenciana, puix la llista donaria per a mes d´un articul.

I, ya ficats a destinar part dels nostres imposts en desmesures com estes, per lo manco podrien haver contractat a persones que creguen en la cultura valenciana, i no que es burlen d´ella. ¡M´explique! El director general, i responsable de l´idea, es el camaleonic Eduard Mira, qui, indistintament, de qui ostente el poder en el govern valencià, es mante per a la seua causa: la catalanista. Pero si rocambolesc es el personage de Mira, no se com calificar a l´assessor historic i professor de l´Universitat de Valencia, Rafael Narbona. Este historiador, feya unes declaracions a la prensa, dies posteriors a la cavalcata, en la que justificava la presencia de la Real Senyera, com “una concessio a les autoritats (PP)”, ya que segon ell, la Senyera coronada, es molt posterior a la data de la desfilada (1428). Per atra part, no justifica est expert, es mes, ni menciona, la presencia del Peno de la Conquesta en la comparsa, que baix l´epígraf “Estandard Reial”, exhibien estos reescrivents de l´historia, per a major gloria d´ells i vergonya dels valencians.

Estes declaracions del tal Narbona, manifesten be que, es un total desconeixedor de l´historia (per molt professor que siga, lo que seria molt preocupant), o que les seues intencions tenen una finalitat molt clara: la catalanisacio dels fets. M´incline pel segon motiu, es mes, crec que esta ostentacio es la que l’ha fet de “valedor” per al seu carrec, en el beneplacit de Mira i dels balafiadors i manipulador dels sentiments dels valencians, el PP.

La millor forma per a desmontar als mentirosos, d´aci o d´alla, son els documents autentics, i no els que redacten els interessats sense ningun tipo de rubor, intentant (llogicament no ho conseguixen) manipular a l´opinio publica.

Narbona, i tots els catalanistes, saben, o tindrien que saber, lo que indica el Manual de Consells, anys 1375 a 1383, num. 17, replegant la concessio de Pere II de Valencia, al nostre Regne en 1377, de la nostra Real Senyera. Com ya ho hem publicat en distintes ocasions, inclus en estes pagines, en respecte al mateix, no reincidiré mes, i si en les proves “grafiques” que no sap d´elles el Sr. Narbona.

De 1410 (abans de 1428, Sr. Narbona), es el portolà anonim conservat en la Biblioteca Nacional de França, en el que es aprecia la Senyera en franja blava coronada (encara en dos barres, ya que eren l´emblema valencià). Segon afirmen Felip Bens i Andreu Tintorer, autors del magnific llibre “Senyera Valenciana, la bandera de tots”, es molt possible que este portolà siga el mateix que estigué conservat en la cartoixa de la Vall de Crist d´Altura, fins a la desamortisacio de Mendizábal.

De 1423 (abans de 1428, Sr. Narbona), es el portolà de Macià de Viladestes, conservat en la Biblioteca Laurenziana de Florencia, en el que es pot apreciar perfectament la Real Senyera, encara que el blau, practicament, s´ha deteriorat a blanc.

I tambe de 1426 (abans de 1428, Sr. Narbona), es el portolà de Battista Beccario, conservat en la Biblioteca Estatal de Baviera (Munich), en el que tambe s´aprecia una perfecta Senyera en franja blava en dos barres.

En quant al Peno de la Conquesta que de forma escandalosa varen exhibir en eixa cavalcata (i ara mos amenacen en repetir-la per tot el Regne), tots saben que es mes fals que les plomes dels arcangels Gabriel i Miquel, conservades en Lliria.

Tots els documents, aixina com els historiadors que no han sofrit cap insolacio en l´Ampurdà, certifiquen que l´ensenya real, nomes tenia dos franges roges: Jaume I tenia, com a ensenya seua personal, una bandera de cinc barres, tres grogues i dos roges, o si es preferix, dos bastons rojos en camp d’or. Eixa era la bandera de Jaume I. (A. Atienza, La Real Senyera, p. 42).

Si que es cert que, en eixe temps, es poden observar en distintes representacions, banderes en dos, tres, quatre, nou i fins dotze barres, pero aixo es degut a que en el sigle XIII (no es va regular fins Pere II de Valencia) encara no estaven definides les quatre barres. Pero lo que si es paradoxic es que, a Jaume I, sempre se l´identifique i represente ab dos.

No obstant, i per a que no haja dubtes, anem a analisar alguns dels documents que ho acrediten, puix serien interminables.

Tots els experts coincidixen que les pintures del castell d´Alcanyis son de la mateixa epoca de la conquista, es mes, l´immensa majoria interpreten que representen la reconquista de Valencia (hi ha alguna excepcio que planteja que podria ser l´entrada del monarca en la propia ciutat amurallada d´Alcanyis). Indistintament que siga l´entrada a Alcanyis o a Valencia, observant la pintura es detecta que, entre totes les banderes de diverses barres que es reflexen, just el peo que va al costat del rei (ho està mirant directament de forma reverencial), porta el seu estandart personal, ab dos barres.

Tambe queda demostrat en les recents pintures trobades en el Palau d’Aguilar en Barcelona, hui en el Museu d’Art de Catalunya, les quals representen la Conquesta de Mallorca per Jaume I. En les mateixes s’observen que dalt de la tenda de Jaume I, flameja l’ensenya real (dos barres).

Garcia Moya en el seu magnific llibre, tantes voltes comentat: Tratado de la Real Senyera, mos aporta multitut de testimonis (proves), entre atres, està la que especifica que: “Uno de los pocos retratos efectuados en vida de Jaume I, es en las “Càntigas de Santa María” de 1260, en el que aparecen tanto en SU traje real como en SU trono las dos barras. La pintura fue encargada y supervisada por Alfonso X el Sabio (rei de Castilla y yerno del Conquistador). El cual conocía el ceremonial aragonés, y también la heráldica de su suegro” (p. 122).

En definitiva, l´unica concessio que s´ha permes esta recreacio de cavalcata, es tindre a personages com a Mira i Narbona, que contant ab el beneplacit del govern valencià (PP), no a soles manipulen l´historia, es que ademes es burlen dels valencians.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari