La caiguda del castell de Morella. El sege de Morella (III)

El guaita isabelí els va sentir, i donà el crit d’alarma: “¡Cabo de guardia! ¡Los facciosos!”, pero ya els soldats carlistes omplien el terraplé. El guaita fon abatut per un tir d’Orgué, i Alió, cridant ¡Viva el Rey! ¡Viva Cabrera!, començà a chillar órdens, com si disposara de centenars de combatents dins de la fortalesa. Orgué guià als carlistes per dins del castell fins al cos de guàrdia. En realitat, dins del castell els isabelins a soles contaven en uns trenta soldats, la guàrdia estricta, comandats pel tinyent Mariano Cuero, del Regiment provincial de Santiago. Cuero estava dormint, i quan es va despertar, els seus homens estaven desconcertats i, paralisats per la sorpresa, s´havien quedat dins del cos de guàrdia, sense atrevir-se a eixir pel viu foc que els feyen els carlistes. Cuero pensà que tenia a molts enemics dins del castell, i dominat pel pànic, va correr cap a la Porta Ferrissa, que comunicava el castell en la població, seguit per part de la seua guàrdia. Obrigueren la porta i ixqueren a la vila, anant a buscar al coronel Bruno Portillo y Velasco. Portillo, que estava en sa casa, manà tocar generala, alertant als seus homens, i seguidament pujaren cap al castell. Pero ya Alió havia tancat la Porta Ferrissa, després que uns deu soldats isabelins de la guàrdia, atrapats dins de la fortalea, s´hagueren rendit El tinyent carliste, que duya fósforos, manà encendre una gran foguera, per a comunicar als carlistes que el castell era seu. Quan Neira la va vore, ordenà als homens prendre les armes i atacar cap a Morella. Orgué, com a desertor, coneixia la disposició del castell i els llocs a on es guardaven les municions. D’esta manera, Alió feu traure granades i bombes del polvorí. Quan el coronel Portillo arribà a la Porta Ferrissa, aprofitant la foscor, intentà fer-se passar per carliste, i demanà que se li obrigueren les portes. Pero Alió no es deixà enganyar, i manà fer foc i llançar granades contra els isabelins, que degueren de retirar-se apresuradament. Alió ordenà a tres artillers, presos en el castell, que dispararen els canons, per a indicar a Neira que estava lluitant.

Encara era de nit. Portillo va entendre que no podia prendre el castell, i que quedant-se en la població corria el risc de vore’s atrapat. L’única solució era evacuar Morella, lo que feu ràpidament a les 5 del matí aprofitant l’escassa llum de l’alba, i per El Forcall, anà cap a Alcanyiç. Fon una retirada confusa i desorganisada. Mentrimentes, els soldats d’Alió desdejunaren a costa de les provisions dels isabelins.

Seguidament, Alió deixà el comandament del castell al subtinyent Lucas. Prengué trentacinc hómens, obrigué la Porta Ferrissa, i baixà a la població. Allí es trobà en uns trenta soldats de Portillo, que volien desertar i afegir-se a la causa carlista, pegant crits i donant vixques al rei Carles V. Alió, per prudència, manà desarmar-los, i va distribuir als seus infants entre les muralles, torres i portes de Morella, deixcant un reté en la plaça del Mercat (actual carrer Blasco d’Alagó), i disposant patrulles que recorregueren els carrers per a evitar incidents.. A les 10 del matí arribaren per fi les tropes de Neira, reforçades per les de Cinctorres, que en el camí s’havien topetat en la desastrosa retirada de Portillo, puix molts del seus homens s’havien perdut en la foscor, i havien caigut presoners. Alió entregà les claus del castell al coronel José María Delgado, cap de la Brigada Castellana. Dins de la fortaleza es trobaren abundants armes, entre elles molts fusils i onze canons, municions i menjar.

Per la seua banda, el coronel Portillo, que en la brega per la Porta del castell s’havia dislocat les dos cames, pogué reunir a part dels seus homens en la porta de Sant Miquel, i ixqué de Morella cap al Forcall, a on feu presoners uns vinticinc carlistes entre oficials i tropa. Seguint camí, arribà a les 18 hores, a Calanda en alguns oficials i 200 soldats. Descansà, i al sendemà continuà camí cap a Alcanyiç

Ramon Cabrera es trobava assejant Benicarló, que es rendiria el 27 de giner. Va saber de la caiguda de Morella el dia 28. Ple d’entusiasme, es va dirigir cap ad ella, entrant el 31 de giner, a les 15 hores. Alió fon ascendit a capità i condecorat, Orgué fon nomenat tinyent, i Manuel Martínez, subtinyent. Era una recompensa al seu extraordinari valor, puix quan posaren el peu en el terraplé es jugaren la vida.

En la presa de Morella i Benicarló, Cabrera controlava el nort del Regne de Valéncia, pero además va prendre en estes places moltes armes, sobre tot canons.

El general isabelí Oraá, quan va saber de la caiguda de Morella, planificà la seua reconquesta. Va dispondre que el seu eixèrcit, de vintidos batallons d’infanteria,dotze esquadrons de caballería, junt a vinticinc peces d’artilleria de sege, per a intentar la represa de la plaça. Cabrera, per la seua part, ordenà en Morella rebaixar algunes de les torres de la muralla per a instalar en elles artilleria, va dispondre que en places i carrers es prepararen parapets i barricades per si l’enemic entrava en la ciutat, i feu de l’Esglèsia Arciprestal el seu depòsit d’aliments. Després, deixà al front de la defensa al comte de Negrín, al front de 1.400 soldats. Ell, per la seua part, es va situar en la comarca, per a llançar contra Oraá una guerra de guerrilles, hostigant els seus suministres i fent caure als seus homens en celades i paranys. L’artilleria isabelina pogué obrir un gran clavill en les muralles de la ciutat, pero els tres assalts foren rebujats pels carlistes. El sege d’Oraá fracassà. En Carles va recompensar a Cabrera fent-lo comte de Morella i ascenent-lo a tinyent general.

Morella estaria en mans dels carlistes fins el 25 de maig de 1840, quan fon recuperada per a Isabel II pel general Espartero.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari