Associacio Cardona i Vives

Sus i mat a la Llengua Valenciana (i III)

Per Julio Filippi Domínguez

Manprenc la partida d´escacs, despres d´un chicotet parentesis per a reflexionar els proxims i vitals moviments de la peça que mana en el tauler, es a dir “el Rei”, (que en esta hipotetica partida d´escacs, es el poder politic).

Be, en els atres escrits, deixi clar com els atres dos poders factics (la prensa o el roc i la televisio o la reina), portaven l´iniciativa en esta batalla llingüistica i es mes, jugaven en molta ventaja contra el valencianisme cultural i politic.

Finalisada l´etapa preautonomica i fins a l´any 2001 el valencianisme politic tingue representacio en les Corts Valencianes. Tots recordem al partit Unio Valenciana i com en el carismatic Vicent González Lizondo, tingue la clau de la governabilitat en el Regne. El denominat “pacte del pollastre” entre Unio Valenciana i el Partit Popular provocà el trencament del partit nacionaliste valencià i , des de llavors, el valencianisme politic no ha alçat el cap. La vergonyosa actuacio de molts politics d´Unio Valenciana al passar-se´n al Partit Popular, per detentar algun carrec de dubtosa importancia en la Generalitat Valenciana, deixà al partit valencianiste ferit de mort…

Ademes d´aixo, nos han anat deixant tota una serie de persones que per la seua formacio academica i per la seua valentia intelectual eren mes que respectats pels enemics de la Patria Valenciana. Poc a poc se n´han anat a l´atre mon, gent d´una talla intelectual grandissima com: Miquel Adlert, Juan Ferrando Badía, Eduart Primo Yúfera, Xavier Casp, el Pare Guinot (que per fi, i gracies a la gestio “politica” de Gonzalo Romero, president de l´Associacio Cultural Cardona i Vives ya te el nom d´un carrer en Castello) i un llarc nom de valencianistes convençuts que donaren la vida per lo Regne.

Si a banda d´estos greus erros politics, sumem la falta del relleu d´intelectuals que aposten per la cultura i la llengua valenciana (encara gracies, tenim a gent de primer nivell com Ricart García Moya, Marivi Ferrandis, Juli Moreno, Chimo Lanuza, Antoni Atienza, etc…), i li sumem tambe com els diferents partits politics que han estat en el govern autonomic valencià han intentat i han conseguit desfer tota classe d´iniciativa valencianista, nos podem trobar casi davant un desert. Un eixemple clar d´estes iniciatives truncades ultimament el podem trobar en el diari Valencia hui copropietat de Joan Lladró i Dolç, el qual ha desaparegut la seua edicio de paper. Este diari, de capital netament valencià, ha segut l´unic diari del Regne de Valencia que ha vist com la Generalitat Valenciana li negava la propaganda institucional que ad atres diaris impresos de capital catala, vasc o madrileny si que rebien; o vore com tambe a editorials com la del millonari pancatalaniste Eliseu Climent l´omplin les bojaques de subvencions en diners publics. ¡ I despres diuen que son valencianistes!

Aixina actua el poder politic “el Rei” de la partida, ofegant al contari. Als qui nos sentim 100% valencians, se nos nega qualsevols classe d´ajuda. El poder politic no hi ha que oblidar-lo es el creador d´eixa academia antivalenciana de la llengua (catalana). Molt fluix va estar el partit valencianiste en aquells dies en els quals el poble valencià se manifestà contrari a la creacio imposta pel politic catala Jordi Pujol per a resoldre, segons ell, “el conflicte llingüistic”.

¿A sant de que hem de aguantar els valencians imposicions llingüistiques pactades en benefici de l´Estat espanyol i contraries al poble valencià? ¿Que es pensen que son els catalanistes per a ficar-se en casa dels demes?¿ A on estan els politics valencians defenent lo que sempre ha segut i s´ha nomenat “llengua valenciana”?¿ Per que Ascensión Figueres, presidenta d´eixa academia politica antivalenciana, no ha dimitit quan el passat més de juny en el diari catalaniste Avui feya unes declaracions afirmant: “el govern valencià mai ha negat la unitat de la llengua”? Si segons eixa catalanista pepera sempre han existit l´unitat “de les llengües” ¿per a que se cree eixa academia tenint l´Institut d´Estudis Catalans?

El poder politic ho controla tot. Ara el valencianisme politic tambe està en sus i mat. Nos fa falta una veu forta en Valencia, pero no a soles en el Regne, tambe en Madrit. Una veu politica que nos faça recuperar la dignitat del poble valencià. El pancatalanisme nos ha deixat ferits, pero el panespanyolisme tambe es un enemic politic encara mes perillos que l´atre. Per una banda, com han demostrat en les seues actuacions, compren a politics que foren valencianistes en el seu dia i per una atra colaboren i s´agenollen davant la mentira anexionista.

De moment els valencianistes nos hem quedat sense rocs (prensa), sense reina (televisio) i sense poder politic. Pero la partida no ha finalisat, encara queden eixes peces tan incomodes que a voltes se fiquen pel mig i no deixen fer el sus i mat esperat o en tanta comoditat. M´estic referint al poble pla (els peons). Els que per molt que en la prensa, en la televisio i els politics nos diguen que lo “culte i correcte” es “nosaltres” el poble seguirem parlant lo que hem oït tota la vida “natros” o “mosatros”, els que encara “anem a peixar a la llonja” i no “pesquem a la llotja”, els que anem en “barco” i no en “vaixell”… En fi, ¿Que faran els tres poders factics per a que els peons deixen de parlar, com ho han fet des de chicotets, lo que han sentit en sa casa i pel carrer? No hi ha que oblidar que uns peons ben colocats en el tauler poden donar la volta a la partida, i les peons de moment ¡som el poble valencià!