Apunts de gramatica valenciana
Per Josep Maria Guinot i GalanLA CONJUNCIO I L´INTERJECCIO
La conjuncio: es una part invariable de l’oracio que servix per a unir dos paraules d’una oracio o dos frases u oracions: l’home i la dona (I, conjuncio); tu vens pero yo me’n vaig (pero, conjuncio).
Hi ha dos classes de conjuncions: de coordinacio i de subordinacio. Les conjuncions de coordinacio unixen dos termens o dos grups de termens de la mateixa funcio gramatical: els soldats i els estudiants son iguals (I, coordinant); nosatros nos quedarém o eixirém tart (O, conjuncio coordinant). Les conjuncions de subordinacio unixen dos parts de la frase (oracions) subordinant l’una a l’atra: ell correra per a que no l’alcancen (per a que, conjuncio subordinant final); yo me n’anire quan tu vindras (quan, conjuncio subordinant temporal).
Les principals conjuncions de coordinacio son:
1. copulatives: i, ni, que.
2. disjuntives: o, u, be.
3. distributives: ni, ni; ades, ades; ya, ya; ara, ara; be, be; be que, be; que, que; tant, com; aixi, com; etc.
4. adversatives: mes que, pero, ans, sino, sino que, tanmateix, tot en aixo, aixina i tot, mes pronte, encara que, no obstant.
5. causals (causa llogica): per, perque, puix, puix que, ya que.
6. ilatives o continuatives: aixi, puix, encara, a mes, encara mes, aixi mateix, no res menys, per consegüent, per lo tant, ara be.
7. consecutives: doncs (arcaica), per tant, en resum, aixi, a la fi,..
cites
Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasiónGregori Mayans i Ciscar
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
