Associacio Cardona i Vives

Valencianisme-s

Per Josep Vicent Guinot

El valencianisme es un concepte extrany que cada u dels valencians viu i compren d´una forma molt diferent, per aixo es tan dificil explicar exactament lo que es. Per a mi, el valencianisme es un sentiment, un sentiment de viure, voler i defendre cada una de les seues peculiaritats, la seua geografia, la seua arquitectura, la seua simbologia, la seua llengua..., pero clar, aixina es com yo ho entenc, pero com ho enten la majoria.

Per eixemple, hi ha un valencianisme deportiu, que consistix en ser del Valencia CF i en eixir al carrer en la Senyera quan se conseguix un titul. Està be, mes val aixo que no res. Mes encara quan, enguany, el Valencia CF ha donat una lliço de lluita contra el poder establit i d´enfrontament contra l´imperi millonari de la meseta, i tot aixo en armes molt mes humilts que les dels seus rivals, perque l´exit del doblet - Campeo de lliga i Copa del la UEFA - l´ha conseguit a base de humiltat, de treball, de constancia i d´esforç, de creure en les seues possibilitats per damunt de tot i de tots. Ha segut, per tant, una victoria de Davit contra Goliat, eixe Davit que ha lluitat a soles contra tot l´imperi galactic
i el seu univers mediatic, i que finalment ha demostrat que ni els uns eren tan grans com nos diuen en la televisio estatal o en el diari oficial de l´imperi, ni els demes som tan chicotets com podriem pensar-nos si nos atenem al poc de cas que nos fan eixos mijos que son tot excepte independents.

Un atre eixemple de lluita, esforç i treball diari l´han protagonisat els atres dos equips que, ara ya podem dir-ho, tambe militen en la primera divisio del futbol espanyol. El primer d´ells, el Vilarreal, ya fa temps que lluita per conseguir algo mes que mantindres en primera. De fet, enguany ha get un bon campeonat de lliga i una excepcional copa de la UEFA, que li ha dut a jugar les semifinals. L´atre, el Llevant, ha conseguit despres de molts anys intentant-ho l´ascens a la primera divisio. L´aficio granota per fi ha conseguit el seu somni, i esperem que siga per a molts anys.

Tambe hi ha un valencianisme social que forma part d´eixe valencianisme deportiu pero que, ademes, te uns atres moments d´exaltacio de la valenciania. Es lo que sempre s´ha conegut com la "derecha regional valenciana", de "fort sentiment valencià" el dia del 9 d´octubre o el dia de la Mare de Deu i que, en aixo, dona per satisfetes les seues necessitats per a tot l´any. Està be, mes val aixo que no res, pero la realitat es que podria estar molt millor, perque esta no deixa de ser una posicio molt comoda, un
"soc valencià pero no me demanes molt mes que reconeixer-ho" que, evidentment, resulta insuficient.

Molt millor estaria si se treballara per esta terra de la mateixa forma que ho fa el valencianisme cultural. D´esta forma podem calificar a eixe valencianisme que, per mig de les diferents associacions escampades a lo llarc i ample del nostre Regne, com ho es per eixemple la nostra Cardona i Vives, lluiten dia a dia contra corrent per a evitar que la catalanisacio a que nos somet l´universitat i atres entitats catalanistes i es consentida pel govern de la Generalitat. Pero, tot siga dit i com no podia ser d´atra manera, perque els valencians som aixina, inclus dins d´eixe moviment cultural existixen diferencies, i algunes entitats i algunes persones que abans foren senyera d´eixe moviment valencianiste ara s´han convertit en comparses d´eixe moviment de tercera via i de "derecha regional valenciana" que se conformen en tan poquet com es el traure la Senyera el 9 d´octubre i en algun "Vixca la Mare de Deu".

L´historia està plena de traïdors i venuts, de gent que, quan arriba el moment de pendre una decissio, decidix agarrar el cami mes facil, el cami de la conveniencia personal, el cami d´assegurar-se l´economia i/o la posicio social, encara que aixo represente la renuncia mes o menys evident a les idees que durant molt de temps havia defes.

Per aixo no estaria de mes que els que encara nos mantenim en els nostres
posicionaments inicials, els que no nos hem deixat dur per la corrent majoritara, els que no nos hem venut per un plat de llentilles mes o menys gran, deprenguerem algo d´eixa fantastica temporada del Valencia CF, del Llevant o del Vilarreal. Una lliço tan sencilla com aleccionadora, i es que el futur no està escrit, i que el treball diari, la constancia i el creure en u mateixa, acaba, sempre, donant el seus fruts.

Una lliço que, ara mes que mai, hem de posar-nos dins del cap, perque nos quedava per parlar d´un atre valencianisme, el valencianisme politic, i eixe, desgraciadament està ferit de mort. De la mateixa forma que persones i entitats del valencianisme cultural s´han deixat portar per la corrent dominant, persones del valencianisme politic han acabat per afonar el proyecte que, ya molt malalt, encara existia. Es, com deia abans, una historia de traïdors i venuts, de falta de vergonya i orgull, d´acatament i sumissio. Per aixo, hem de dependre la lliço del Valencia CF. L´unic proyecte es el treball diari, la constancia i la seguritat en la victoria, i si alguns s´han encarregat d´afonar lo que existia, puix hi haura que fer un atre proyecte que arreplegue els sentiments i l´ideologia dels que continuen defenent la llengua i la cultura valencianes sense "tapujos", sense intromisions externes, sense concessions al poder establit i sense deixar-nos influir per les prevendes de tot tipo que nos oferixen per tal de canviar-nos de costat o de, simplement, ser una miqueta mes "tibios" i algo menys beligerants.

I el temps posarà a cada u en el seu lloc.