Entrevista a Dª Mª Teresa Moya Ferrer

Donya Maria Teresa Moya Ferrer, presidenta del Grup de Dones Valencianes, naixquè en Alzira en l’any 1931, filla de llauradors i deixà son poble natal als vintiquatre anys, quan s’unia en matrimoni al seu actual marit, natural de Pobla del Duc. Te dos fills i es, fonamentalment, una dona d’accio en la defensa de la cultura i identitat del poble valencià.

P- ¿Quina persona t’inicià en el moviment reivindicatiu del valencianisme?

R- Fon en 1976 quan contactí en el Grup d’Accio; llavors començava a organisar-se sent son primer president Rafael Orellano.

P- ¿Com se constituix el Grup de Dones?

R- Coincidirem un grup de gent, en aquelles dates de 1976, entre els que estaven Elvira Civera, Concha Monitor, Pepa Villena, Manolita Cano i atres que constituirán el nucleu de formacio del Grup de Dones Valencianes, i elaborarem els Estatuts.

P- ¿Quin carrec ocupares en el Grup?

R- Yo vaig ser membre d’orde en el President Pasqual Martín Villalba en 1978. Recorde que l’inauguracio de la seu del GAV, situada en el carrer Pintor Gisbert, 17, on s’ubica actualment, fon inaugurada per el llavors President de la Generalitat, Enric Monsonis. Recorde, tambe, que va ser molt puntual i tingué que rebre’l yo, ya que s’anticipà uns minuts a l’hora prevista.

P- ¿Quanta gent formaven part del GAV en aquells dies?

R- Hi havia molta gent. Començà a caminar en mes de dos mil afiliats. Hi havia molt d’entusiasme. Eren moments de molta indignacio, perque veïem clarament l’atropell que s’estava comentent en la cultura del poble valencià. Se baratà la real Senyera Coronada, nostre emblema sagrat, per una bandera quatribarrada catalana quant el Sr. Albinyana, era president provisional. Assistirem incansables a la porta del palau de la Generalitat, protestant per la substitucio del nostre signe identitari, inclus arribarem a cremar-ne una, front la perplexitat de les forces de l’orde public que miraven com, ciutadans pacifics alcançaven tal Grau d’indignacio.

P- ¿Quin moment recordes de mes tensio?

R- Fon quan, davant mateixa de l’Ajuntament de Valencia se va montar una fira de llibres escrits en catala i en alusions als “paissos catalans”. Nos va produir una enorme indignacio, fins al punt de que la fireta se tingué que desmontar per l’oposicio que demostrarem. Un grup de mares en pancartas, defenguerem el nostre idioma valencià, estiguerem donant voltes sense parar al voltant de la plaça de l’Ajuntament, durant varios dies; fins que les forces de l’orde nos ho varen impedir. Tambe ferem una colecta pels carrers per a comprar una Senyera Valenciana, per a regalar-la al palau de la Generalitat, per a que la ficaren en el balco i ho conseguirme. La comprarem gran i preciosa.

P- ¿Qui es la persona en la que s’apoya en la tasca de dur avant el Grup, fonamentalment?

R- En la secretaria Concha Monitor, alcoyana i persona de molta responsabilitat, i, sobre tot, infatigable.

P- Una dona en tanta esperanza com yo veig que eres, ¿Com veu a la Comunitat Valenciana?

R- Yo, seguixc pensant que hi ha algun pacte politic des de l’epoca de Suarez. Crec que la manera de descubrir-ho duria ser, tambe, politica. Necessitem atra vegada, un partit de valencianistes; s’han cremat les naus en Unio Valenciana, aixina que, irremediablement, en tindrem que fer un atre.

P- ¿Creus que es falta de partit o de que nos agrupem tots els valencians?

R- Estic segura que ha d’eixir aquell que siga capaç d’agrupar-nos i, llavors, sera tot molt mes facil. En Catalunya aço no ocorreria, eixa es una de les principals diferencies entre catalans i valencians, ademes de l’idioma i, es que ells, s’ajunten facilment front a la mes minima senyal de perill o d’interes. ¡Aixina si que es admirable!

P- ¿Quina provincia creus que es mes valenciana, Castello o Alacant?

R- Yo crec que Castello. Yo de chicoteta vaig viure en Castello. Mon tio era jefe de l’estacio. En Alacant hi ha molt de castellàparlant. En Castello, crec, se te una manera de ser mes pura, ademes esteu mes proa de Catalunya i se veu mes clarament la diferencia.

P- ¿Quan creus que hem estat mes prop de conseguir les nostres reivindicacions?

R- Yo crec que en l’epoca de Lizondo se nos respectava.

P- ¿I la pijor?

R- Crec que des de fa quatre o cinc anys.

P- ¿Creus que se podra transmetre a les generacions mes jovens, entusiasme i amor per tot lo nostre?

R- Espere que aço siga com una taca d’oli que per contiguitat s’escampe.

P- ¿Que opines de que actualment hi haja dos vicepresidents valencians en el govern de Madrit del PSOE?

R- Soles desige que tinguen la sensatea de respectar la Constitucio i el nostre Estatut.

P- ¿Que opines de que, de les llengües minoritaries en Europa, hagen exclos de nou al Valencià?

R- Crec que no entrarà tampoc ninguna de les llengües espanyoles que han presentat perque en Europa hi ha moltissimes. Quan anarem a Europa, alli estaven molt enterats del nostre problema. Nos entrevistarem en tots i nos dien tots lo mateix: “Sabem que teniu rao, pero aixo ho te que reivindicar el vostre govern autonomic a traves del de Madrit”.

P- ¿Quin personage valencià admira mes del nostre passat?

R- Els nostres classics.

P- ¿I d’esta epoca mes recent?

R- Hi ha molta gent maravillosa, pero vullc senyalar al Pare Guinot, perque seguix sent una llum per al poble valencià. I tambe a Vidal Valle Orti, que desgraciadament ha faltat recentment.

Els valencians som persones nobles i apasionades. L’historia la amaguem moltes vegades, i minimisem els postres personages, pero estan ahi, i tornaran a eixir. A lo millor molt pronte: quan la destape eixa persona que nos fa falta i que no unirà a tots.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari