Associacio Cardona i Vives

Narcis Vinyoles - Poeta valencià

Per Narcis Vinyoles

Se supon que naix en Valéncia pels anys 1440 a 1445. Sa mort se situa en 1517. Fon home de lleis i doctor. Ocupà càrrecs importants, entre ells el d’assessor de justícia criminal. Fon protegit de Ferran el Catòlic i se li concedí el titul de “mossèn”. Se casà ya madur en Brianca de Santangel, família del banquer del mateix llinage, que financià l’aventura del descobriment d’America. Escritor molt cult, dominava tres idiomes i uns sonets d’ell, apareixen en “Les trobes en llaor de la Verge Maria”, que està considerat el primer llibre imprès en Espanta. Vinyoles es un poeta admirable entre els nostres clàssics i, sa poesia es sempre religiosa o amorosa. Hui reproduim uns versos en els que el poeta se troba desdenyat de la seua enamorada:

Pensant en vos, tresor de ma ventura;
plore’l passat ab aigua d’entrenyor;
pensant en vos, coltell de ma dolor,
plora’l desig passant de goig fretura;
plora’l recort i plora’l pensament,
plora lo cor ofes de gran ofensa;
plora lo gest, plora la trista pensa,
plorant absent lo jorn que us fui present.

Viuda roman la voluntat deserta,
vivint en vos lo grat mort per a mi;
viuda roman l’amor a que us servi;
viuda roman la fe de dol cuberta;
viuda roman la pena del desig;
viuda roman ma vida desolada,
versos cantant on sols dolor se llig.

Sense vos tinc yo la pau per enigma,
puix me voleu en tot per enemic;
sens vos prench yo aquell cruel abrich
de soletat que’ls desamats abriga;
sens vos tinch yo mon sperit amarch;
sens vos tinch yo la vida tan amarga,
que, si merce lo terme no m’amarga,
sens haver fi lo meu plant sera llarch.

¿On es el jorn, on es el punt y l’hora
on yo perdi los bens de llibertat?
¿on es lo llarc que aixi te cativat?
¿on es lo mal per qui ma llengua plora?
¿on es lo be que’m fa tant desijar?
¿on es lo engany de tanta coneixença?
¿on es lo grat amor y benevolença
que del pus cert me fa desesperar?

Tornada
Flor d’honestetat, de vos naixen los banys
curant d’amor diverses malalties,
mes a mi, trist de tristes fantasies,
m’han donat mal ple d’accidents estranys.

Paraules no molt corrents:

d’entrenyor……………..enyorança
coltell…………………...punyal
fretura…………………..necessitat
roman…………………...queda
merce……………………pietat
plant…………………….lament

(De “Antología de la literatura valenciana”, dels sigles XIV i XV, editat per Del Cenia al Segura, en 1981. Autor: Rafael Ferreres)

cites

La trenta e dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres, he ha presos los millors. E no res menys trobarets dins aquesta beneyta ciutat qui us pot ensenyar les principals lengues del mon. Axi com son lati, ebraych e morisch
Francesc Eiximenis