Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre "Pomell de Valencianitat")
Per Josep Boronat GisbertSUPOSTES “RAONS” PER A INTRODUIR EL NOM DE “CATALA”
“Les raons que fonamenten l’acceptacio que ha tingut el nom de català per a la nostra llengua, són de diversos tipos: històriques…geogràfiques… i literaries…”
Historiques no: el valencià no importat del nort.
“… històriques – la llengua fou duta des de Catalunya pels conquistadors cristians a Mallorca i a València”.
Esta afirmacio, tan absurda i sense matisacions, tan dogmatica, tan totalitaria, i tan enganyosa i falsa, seguix la mateixa linea dels topics seculars del centralisme castellà, que han tergiversat els fets historics.
Em pareixen interessants unes quantes precisions:
L’arabiste valencià Julià Ribera, en 1928, va denunciar l’aberracio en que havien caigut els filolecs al denominar com a moçarap als idiomes romanics parlats en l’Espanya musulmana.
Com a conseqüencia d’esta aberracio, els filolecs introduixen l’equivalencia entre religio i llengua. Segons ells, els de religio musulmana parlaven arap, i els cristians (moçaraps) parlaven l’idioma romanic o romanç.
Error historic, denunciat no solament pels arabistes. Els historiadors actual afirmen que, com en sintesis ho expressa Aguado Bleye, “en les relacions oficials s’exigia l’us de l’arap; pero a pesar del zel dels araps per la purea i elegancia del llenguage, l’usual en l’Espanya musulmana s’apartà molt de l’arap escrit. Els moçaraps usaren el llati en els seus llibres i escrits; pero en l’us diari parlaven una llengua romanç, que no s’escrivia, pero que era d’us general en els segles IX i X, al menys; i no entre moçaraps i judeus a soles, sino entre musulmans de totes les classes socials, en la mateixa capital del califat espanyol”.
Els arabistes anomenen moçaraps als practicants religiosos cristians unicament, que es lo correcte. Saben que hi ha una designacio per als idiomes romanics, derivats del llati, que parlaven tambe els musulmans peninsulars: aljamia. I juntament estudien i coneixen l’Espanya musulmana, l’Espanya desapareguda, l’Espanya vençuda…
Els filolecs, en canvi, s’han parat a mirar tan sols a l’Espanya cristiana vencedora en la Reconquista, que naix en el nort. I arriben a creure’s que, conforme va dominant a l’enemic, va imposant el seu idioma.
(continuarà en el numero següent…)
cites
Subsistix a Espanya no sols la diversitat de lleis sino tambe d’ idiomes. Es parla encara en gallec, en bable, en vasc, en catala, en mallorqui i en ValenciàPi i Margall
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
