Refranys valencians
Per Carlos RosLo fill que sos pares bat, ia lo infern te aparellat.
La senyora que treballa, no gasta diners ni malla.
La muller a son marit, tinga-li ben net el llit.
Lo marit a la muller, tinga-li son menester.
La dona qui es posa unguents, a la cara, pert els dents.
La dona es tan mutable com lo vent, de ses paraules no fases fonament.
Lo qui no vol treballar, no pot fer sinos gastar.
L’home que trata ab amigues, may li faltaran fatigues.
Lo mensajer, ni mentiros, ni pereòs.
La dona sense menester, no estiga baix al carrer.
La dona quet casaras, fes que sia de ton braç.
(Se respecta l’ortografia de l’epoca)
cites
L´individualitat de la llengua valenciana dins de la familia de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte.Manuel de Montoliu
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
