Associacio Cardona i Vives

Un malefic pacte

Per Fernando Masip Loras

D’un temps no llunta a d’ara s’han produit importantissims nous acontenyiments en les provincias catalanes, que donen per a molt en el mon mediatic i en les conversacions normals de la gent. Eixe asqueros pacte per part de l’esquerra catalana i la ETA, per el que se permitix matar a qui siga, dins d’Espanya, pero no en Catalunya, atra nacio per a ells (¿a canvi de qué?), clarifica molt be hasda on arriba el futur que nos tenen preparat, els politics catalans i els seus seguidors, als qui consideren dins del seu quimeric i utopic intent d’una gran nacio que nomes ells invoquen, els “paisos catalans”.

De moment, per a d’ells, els valencians som “suro”. Es dir, no nos han considerat I han decretat que tant valencians com balears i aragonesos estigma en el bando designat com “a matar”. Cosa que es d’agrair perque crec que es molt millor, per solidari, huma i cristia, estar en el bando de les victimes que en el dels bochins, encara que nos reporte alguna victima.

Atra cosa es la responsabilitat en la que incorriran quan se produixca algun atentat. Si partim de la base de que el numero d’atentats el poden tindre prefixat, a l’excloure el territori catala, aumentarà el numero produit en la resta d’Espanya. Eixe increment i la seua responsabilitat, se deura al malefic pacte. ¡Gracies!

El Grau d’independentisme i radicalitat en el govern catala, ha aumentat i queda agravat pel soport sanguinari d’un pacte que mantenen, definen i justifiquen. Si no fora aixina, l’hagueren trencat. ¿Quina repercussio pot tindre en el Regne de Valencia, hui oficialment denominat Comunitat Valenciana?

S’obri un gran interrogant, puix s’endevinen dos possibilitats. Continuismo o rupturisme, no valen dobles tintes.

Continuismo, pel cami seguit hasda ara. Condescendencia, por, seguidisme,… ¿Fa falta recordar la condescendencia quan oficialment, els partits catalanistas, invoquen impunement al “país valencià” saltant-se l’estatutari nom de “Comunitat Valenciana”? ¿No es per por a una possible alteracio de la pau social, per lo que seguix subvencionant a l’Universitat a pesar de que no claudiquen en el nomenament de catala a la Llengua Valenciana, contravenint al nostre Estatut? ¿No hi ha seguidisme quan la propia administracio ha adoptat la normativa catalana de les “normes” de Castello, que tots sabem estan copiades de les normes de l’Institut d’Estudis Catalans? ¿Qué sentit té que la nostra Generalitat defenga a capa i espasa el nom de “llengua valenciana” a un idioma que no es el nostre? Pel cami mampres, podrien haver-nos colat hasda l’idioma chinesc, nomenant-lo “llengua valenciana”. Se tracta no assoles del nom. Mes be, de sentir-se poble, defenent la seua singularitat per damunt de tot.

El senyor Giner, president de la Diputacio de Valencia, u dels clarament defensors del valencianisme, a pesar d’estar en un partit que oficialisà el catala a traves de la AVLl, se sorpren del PSPV per haver recolzat la postura de CIU per la que se demana que catala, vasc i gallec siguen llengües cooficials en tota Espanya i no enten perqué han exclos al valencià. Es molt senzill. ¿Qué diferencia hi ha entre el catala i la llengua usada en les escoles, universitats, administracio, Canal 9, AVLl (que es l’oficial),…? Si es practicament lo mateix i nomes varia el nom (lo unic que han defes hasda ara), se pot prescindir per irrellevant. Si usarem la nostra Llengua Valenciana, la del carrer, la de la RACV, la de Lo Rat Penat, la de totes les entitats culturals valencianistes, la que mana el nostre Estatut, estaria mes que justificada la presencia del valencià entre les llengües oficials de l’Estat per tractar-se de llengües completament diferenciades.

L’atra possibilitat, la rupturista en el model actual establit, l’estem esperant el que de veritat sentim que som un poble diferenciat que tenim la nostra cultura, la nostra historia i la nostra llengua propies. Ara que els politics catalans s’han destapat i nos han explicat clarament lo que pensen de nosotros, podria ser el moment de determinar una clara conducta valenciana, marcant les pautes a seguir al nostre professorat i facilitant-los els llibres adequats per a que el nostres chiquets recibixquen una educacio racionalment diferenciadora… encara que mos maten per aixo.