Editorial
Per Gonzalo Romero CasañaMoments de reflexio son els que tenim que prendre per a replantejar-mos el nostre futur, moments de pensament, de raciocini, d’interioritat, necessitem agarrar aire per ad estes jornades de montanya, encara mes dura si cap, que les que en mes o menys sort hem recorregut ya.
La desmoralisacio es el pijor enemic dels romantics, els ensomiadors no podem caure en la trampa fatal, de creure que l’ensomi es impossible. Lo impossible no existix, lo impossible es una excusa per als perdedors, lo impossible sempre es possible, sobre tot si depen d’u mateix.
El cami de fer possible dema, lo que hui es impossible, obviament no es un cami massa facil, pero l’historia està plena de situacions, en les que l’home ha canviat el futur que pareixia inamovible, lluitant en el present, fent del dia a dia un acte continuo de fe i de treball.
Els actes de fe, a soles els poden generar els sentiments mes nobles i mes maravellosos dels sers humans, la fe distinguix a l’home en anima d’aquell que a soles es un sac de pecats capitals que tan vulnerable el fan. La fe no exenta de treball, es una formula magica de lluita contra lo impossible.
La fe es una base, una base solida, que mai està renyida en la flexibilitat, l’home en forts raïls, deu de tindre un cos de canya que l’ajude a esquivar els vendavals, que moltes vegades acaben trencant, arrancant o erosionant, les obres mes granitiques que pugam imaginar.
Sigam flexibles en mosatros mateixa, els uns en els atres, no deixem que una vena en els ulls determine hasda a on arriba el mon per a cada u, mirem, observem i escoltem. L’home de fe, l’home solit, es un home flexible i raonador, pero tambe es un home d’accio.
L’accio i la fe unides, son llavoretes dels ensomis, son la collita possible d’eixe futur que ara pareix impossible, son el cami en l’adversitat del romantic, que sempre acava canviant l’historia del mon.
L’acte de fe, dignifica al ser huma. ¡Gents de Castello, Valencia i Alacant, sigueu dignes de ser valencians!
Castello de la Plana, a 15 d’octubre de 2003
cites
Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanosMenéndez Pidal
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
