Editorial
Per Gonzalo Romero CasañaL´atre dia tinguerem la sort de disfrutar un any més, de l´acte d´entrega dels Fadrins Cardona Vives 2009. Per a mi la celebració d´este acte convertix ad eixa nit que preludia les nits d´estiu a la nostra terra, en un acontenyiment sigularissim a la part que molt volgut per la meua persona.
Singular, sí, molt singular, per desgracia molts dels premis que hui en dia es donen tenen la caracteristica de ser otorgats per uns supots merits que moltes vegades no tenen res que vore en la realitat.
Els Fadrins son singulars, com el noste Campanari de Castello, firmes, imponents, i al mateix temps vists en molt de carinyo per aquells que els coneixem, o simplement els hem sentit en alguna ocasió...con succeix al sentir al noste Campanari, clar, ferm, valent.
Els Fadrins a la Llibertat d´Expressió, el del Soci, el Vinatea, Prensa Independent, o el de les Lletres Valencianes En Josep Maria Guinot, premien, o millor dit reconeixen una serie de valors no massa usuals hui en dia, i per lo tant son uns premis que ademés de lo que en si diu el seu nom, reivindiquen valors, que no podem permetre-mos el lux de la seua desaparició.
La valentia, en que defenen els nostres premiats les seues conviccions; la tolerancia en que ho fan, no deixant per aixo, de reivindicar una tolerancia que exigim se mos aplique a tots en la mateixa mida; el espirit lliure que han demostrat, no deixant-se avassallar per aquells que utilisen la coacció, o la descalificació personal, simplement per que mos considerem lliures per a pensar; el raonament en que han avalat una trayectoria, sustentada per unes raons i motius, que doten al nostre moviment d’una base solida i forta, que a soles pot ser combatida unicament pel silenci, o la negacio al dret de fer-mos escoltar; son estes algunes de les raons que fan dels nostres Fadrins no uns trofeus de una tendencia ideologica o atra, sino uns premits que reconeixen uns drets humans que a voltes, solen negar-se tacitament.
Per aixo no podem deixar perdre els nostres Fadrins, deuriem de continuar com fins ara lluitant per ells, intentant donar-los la maxima difussió, i creent fermement que eixa nit màgica de juny, la nostra Associació planta una bandera de dignitat d´un poble, el nostre que mereix eixe tracte humà, que el fa gran i que fa gran a unes gents orgulloses de ser part d´eixa realitat cultural i històrica que no volen deixar pedre, no volem permetre que es diluixca en un atra realitat ansiosa per alguns membres de la mateixa, de engolir-se de fagocitar baix la dictadura de l´uniformitat, un sentiment popular, una idiosincrasia i llengua propia dels valencians, que ens fa diferents, per supost que compatibles, i germans d´atres cultures, de la que tambe ens sentim orgullosos, pero a les que mai permetrem que manipulen i neguen una personalitat, que els valencians tenim per ser nostra.
I volgut,... si la nit dels Fadrins es una nit volguda, realment eixa comunió que mos unix, fa que cada u en les seues opinions particulars, combregue no obstant en la necessitat d´amor que te la nostra terra; que el ser que els nostres pares i mares, els nostres agüelos i agüeles, ens deixaren per a perpetuar el seu ser, i que pense son dignes, de que en la nostra dignitant els perpetuem per sempre.
cites
La lengua valenciana difiere bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propio si sus literatos quisieran construirselos, como lo han hecho los catalanes a la suya (...) En el caso Valencia-Cataluña, lo importante sería no la similitud, sino la diferencia de las lenguas y la conclusión sería, no la similitud sino la diferencia de los pueblosSalvador de Madariaga
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
