Apunts de gramatica valenciana. La conjuncio i l´interjeccio

Les principals conjuncions de subordinacio son:

1. D’objecte: que (per a tota classe d’oracions subordinades, llevat les atributives o de predicat nominal que s’introduixen per relatius: l’home que es bo.

2. Temporals: quan, mentres, en quan, sempre que, ans (abans) de, fins (hasta) que, mentrimentes, despres que, cada vegada que, des de que.

3. Causals (causa real); ya que, perque, vist que, com que, puix que.

4. Condicionals o restrictives: si, si no, sino, en tal que, donat que, sempre que, mentres, sols que, posat que, tota vegada que.

5. Finals: per a, per a que, a fi de que, per tal de que.

6. Concessives: encara que, per mes que, a pesar de que, sempre que, a menys que.

7. Comparatives o modals: com, com si, aixi, aixi com, tant, quant, lo mateix, d’atra manera, segons.

L´interjeccio, es una paraula invariable que servix per a expressar en forma exclamativa un sentiment subit de dolor, sorpresa, colera, por, o menyspreament. L´interjeccio no te cap relacio en les demes paraules de la frase, i a vegades canvia de sentit segons el to en que es pronuncie.

Les interjeccions se classifiquen del modo següent:

1. Per rao de sa estructura, en simples i compostes: segons consten d´una o mes paraules.

2. Per sa naturalea, poden ser crits espontaneus o paraules usades com interjeccions (substantius, adjectius, verps, adverbis) o paraules onomatopeyiques, o siga, que imiten sons naturals.

3. Per son significat, poden ser d´alegria, de dolor, d´admiracio, de silenci, d´escarni, d´animacio, de desig, d´aprovacio, de repulsa.

1. Interjeccions propiament dites: ah, ai!, eu!, ui!, uh!, oh!, oi, ca, aixa, arre, au, uf, upa, apa, up, ala, chist, che.

2. Procedents de substantius: alerta, aire, corage, animo, dimoni, ull, home, dona, jove, silenci, misericordia, Jesus, lloc, salut, calma.

3. Procedents d’adjectius: arreu, alto, be, bo, fort, bravo.

4. Procedents de verps: alça, animo, va, fuig, vaja, vinga, viva, vixca, escolta, anem, ves-te’n, da-li.

5. Precedents de adverbis: prou, fora, amunt, avall, avant, arrere, be, com!.

6. Compostes: ba-ba, ya-ya, hi-hi, au-au, ep-ep, ca-ca, Jesus i Maria, Jesus meu, mala pesta.

7. Onomatopeyics: pum, pim, pam, cric, crac: pif, paf: chip, chop: puf, patatim, patatam.

8. Hi ha tambe paraules que suposen inconveniencia o blasfemia, algunes de les quals se diuen desfigurades: cordons, caramba, diantre, etc...

Les interjeccions no onomatopeyiques, equivalen a una oracio en la que s´han suprimit alguns o tots els elements restants; alerta, es igual a “aneu alerta” “animo”, vol dir “tingau animo”.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari