El truc té truc

¿I per que volia fer-me magia este, ara?

Aixo es lo que vaig pensar quan el representant en el que estava parlant sobre uns productes a l´aigua que volia aplicar eixe mati em va dir: “Penja el telefon que a mig dia te faig un truc”.

Lo primer que vaig pensar , va ser que Macalet (el comercial que em suministre pintura) s´havia convertit en mac, perque al mig dia anava a fer-me un “truc”, o siga, lo que en llengua castellana es un “truco” i tots entenem per una habilitat extraordinaria de dificil explicacio… I la veritat es que hem vaig alegrar molt. Al mig dia els meus chiquets estan en casa i els dos mes majors podrien vore un “truc” de magia i estarien entretinguts un ratet.

Despres vaig escomençar a cavilar… ¿No m´haure equivocat al marcar el numero de telefon?, ¿ I si havia estat parlant en Magic Andreu o en el mateix Tamariz i no m´havia donat conte? Anem a vore, la veu de Tamariz es inconfonible, aixina que vaig agarrar el telefon per a eixir de dubtes, i comprovi que no m´havia equivocat, havia parlat en Macalet, de pintures “Monto” en Valencia, i a mig dia anava a fer- me un “truc”.

Tenia unes ganes tremendes de que arribara la una del mig dia, ho tenia clar, pujaria el mans lliures al pis i sentaria als chiquets a on pogueren vore el telefon. Estava ansios per vore com nos sorprendria Macalet, eixa nova faceta seua de mac i de fer “trucs” no la coneixia, el meu cap no parava de donar-li voltes al tema. ¿Eixirà un conill pel telefon? ¿Multiplicaria els pots de pintura que acabava de comprar? ¿Utilisaria les cartes com un autentic tafur en una habilitat que nos sorprendria als chiquets i inclus a mi mateix?

La meua desilusio arribà pronte. ¡Ya sabia que es lo que havia ocorregut! Macalet (a partir d´ara Miquel) havia transformat el seu vocabulari en pura coentor. Per a pareixer mes cult i instruit utilisava paraules alienes a la llengua valenciana i que l´Academia Valenciana de la Llengua -mascota de l´Institut d´Estudis Catalans- introduïx en lo Regne de Valencia a traves dels mijos que domine i controla, coleges, instituts, universitats, Canal 9…, paraules com “truc, aleshores, doncs, aviat, de debò, etc… ”. Ya no utilisava la nostra “cridà”, paraula que els valencians usem quan nos referim a fer us del telefon per a comunicar-nos en algu.

Els valencians fem una “cridà” i no un “truc” o una “trucada”. Les uniques “trucades” conegudes per esta zona eren els Vespinos i les Derbi´s Variant, que se “trucaven” canviant el cilindre i el tubo d´escap, i aixina una volta “trucada” alcansaven una velocitat superior a la que deurien tindre quan eixien del taller, al menys aixo passava quan era adolescent. ¡Ah, tambe “truquem” en el famos joc de cartes “el truc”!

Mostres de lo que estic dient ne trobem a montó, el gran mestre Ricart García Moya, en el DHIVAM nos dona unes quantes:

“La crida de la senya blava” (Vidal, Vicent: La llangosta, 1928,p.24) En el Diccionari d´Escrig: “crida: llamada”, 1887 “Cridaes, cridar per telefono” “H e de fer dos cridaes als companyers”. El Pare Fullana: Cridar, llamar, gritar. “Cridaulo que vinga, cridaulo de part mia”(Esteve Joan: Liber, 1472).

Ara busque en els diccionaris i vocabularis valencians la paraula “truc” i trobe:

“Truc: truco, truque, substantiu masculi”, Pare Fullana. En el Diccionari ortografic Valencià- Castella de la Real Academia de Cultura Valenciana: “truc: truco”, i trobem els següents sinonims; “truc; treta artimanya, engany, joc de cartes”.

Espere que la majoria de valencians no es deixen enganyar per eixos “trucs”. La llengua valenciana ya es fermosa sense necessitat d´acoplar coentors al nostre vocabulari, que no son mes que, com diu la parauleta, que enganys i artimanyes per a construir “l´unitat de les llengües”. Molts ya coneixem el rollo, “una llengua una nacio”. Puix eixe “truc”, no cola.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari