Sr. Masia. ¿Quin paper ha desempenyorat voste en l´organisacio del Congres de la Llengua Valenciana que es celebrarà en Valencia, a finals de novembre?
R- Vaig ser nomenat pel Comite d´Organisacio Director del II Congres de la Llengua Valenciana. Ser el Director supon tindre una gran responsabilitat en tots aquells aspectes que envolten el Congres i la supervisio de tot lo que es realisa.
P- Sr. Masia. ¿Com s´han anat produint els acontenyiments per a finalment desencadenar l´organisacio d´un congres de tanta envergadura com el que s´ha convocat?
R- El Comite d´Organisacio compost per Manolo Latorre, Lola Garcia i Broch, Juan Garcia i Sentandreu, Rafa Medina, Josep Guinot i Joan Ignaci Culla, reconegueren que estem en un moment critic per al valencià i que es necessari despres dels destarifos d´egregis valencianistes trobar un punt comu, un espai de dialec, de reflexio, d´estudi, d´analisis, de dignitat, de seguritat en la valenciania dels participants, llunt de posicions i accions de genuflexio, ambigües o perilloses per a l´existencia de la Llengua Valenciana.
P- ¿Com veu voste el futur de la Llengua Valenciana?
R- La veritat es que el futur està molt complicat per l´existencia de la AVL i la seua normativa que oficialisa el catala, i tambe perque el moviment l´han trencat des de dins seguint la maxima de “divide y vencerás”.
P- ¿No creu que ya està seriament amenaçada des de massa fronts? Començà timidament en les escoles fara uns 20 anys, en el soport del conseller Ciscar, a introduir-se unes paraules extranyes que el poble valencià mai havia utilisat i que, per tant, els chiquets i els nostres jovens mai havien sentit en sa casa i que han anat prenent en l´ajuda i perseverancia de les institucions oficials, Canal 9, etc… ¿No creu que ne son ya massa?
R- Està clar que se´ns apliquen dos processos que convergixen en un objectiu comu que es fer desapareixer el valencià i cada dia que passa es massa. Massa perque es un proyecte alie, despersonalisador, que du molt de temps intentant conseguir els “paisos catalans” o que aço siga la plaja de Madrit. Este proces de despersonalisacio explica per qué els valencians no es donen conte i no voten a forces politiques que puguen capgirar la situacio, mostra perque es troben comodos votant a partits centralistes que anulen una personalitat valenciana que ningu els ha ensenyat en l’escola. I lo que no es coneix no es pot voler i lo que es vilipendiat, denostat, ningu ho vol. PP i PSOE s´han encarregat de que ser valencianiste coste tant que la gent passe de polemiques.
P- ¿Creu que al poble valencià realment li importe la llengua que parlaven els seus antepassats?
R- Poc; en cap enquesta del CIS apareix que el tema llingüistic li importe a ningu, hi ha atres temes com el terrorisme, el paro, la vivenda que son els que mes preocupen. Quan a la gent tots els mijos de desinformacio els han venut que la AVL ha acabat en el conflicte puix molta gent s´ho ha cregut. No sabem a quanta gent li interessa exactament, pero si sabem a quanta gent movilisa, contem-nos. I no es lo mateix preocupar que movilisar. Tambe es de veres que dona vots, no tots els que voldriem, ben be que ho saben els del PP sino no hagueren furtat el discurs valencianiste a Unio Valenciana, ni hagueren comprat a la mitat dels valencianistes, ni el Bloc, catalanista, haguera passat a nominar-se valencianiste. Alguna cosa ha de tindre lo de “valencianiste” que tot lo mon ho vol. I si ho volen els politics es perque dona vots.
P- ¿Com pot explicar eixa indiferencia de la gent i pijor encara l´assuncio de vocables imposts que mai s´havien utilisat en esta terra i l´impassibilitat en que s´accepten diariament a traves dels altaveus dels mijos de comunicacio valencians?
R- Puix perque no existix una identitat valenciana que puga confrontar, analisar si lo que s´ensenya en l´escola està d´acort en el seu lexic, en fi en la seua cultura. Quan u no te clar lo que es, es mes facilment manipulable que si saps qui eres. Si no saps qui eres te podran nomenar Pepe, Lluïs, Joan, Bernat, Jaume, etc…, si saps qui eres, saps que a soles tens un nom.
P- ¿Es tal vegada la versatilitat del caracter valencià, tan acostumat a introduir en sa dinamica atres cultures, lo que podria explicar esta actitut?
R- No necessariament, es dir, el valencià practicament no te identitat valenciana si no, no votaria al PP, al PSOE, al Bloc o EU. Holanda es un païs a on han convergit moltes cultures i la seua identitat s´ha enriquit; en la Nacio Valenciana atres identitats no a soles no han aportat res, sino que han destroçat i han aniquilat atra cultura, estem front a un etnocidi.
P- ¿En que va a consistir el congres?
R- Puix consistirà en una serie de ponencies i comunicacions al voltant de la Llengua Valenciana des de diferents perspectives: llingüistica, fonetica, sociologia, historia, dret, etc…
P- ¿Com ho van a plantejar? ¿Qui va a intervindre? ¿On ho van a ubicar? ¿Que entitats van a recolzar-lo?
R- Anem a plantejar-lo com un congres normal, en ponencies i comunicacions. Intervindran destacades personalitats, com a ponents: Chimo Lanuza, Manolo Gimeno, el Pare Benjamín Agullo, Lleopolt Penyarroja, Hans Niederehe, Carles Recio, Ricart Garcia Moya, i ademes hi hauran comunicacions. Com a entitats coorganisadores estan la Cardona i Vives, el Patronat Historic Artistic d´Elig, l´Institut d´Estudis Valencians, ademes participaran activament atres entitats com el GAV, EVP, el GCI, etc… Les que no participaran son les que estan rebent diners del Partit Popular, el mateix partit que creà la AVL i oficialisà el catala ¿Casualitat?
El Congres es realisarà els dies 26, 27 i 28 de novembre en el Palau de Congressos de Valencia, qui vullga apuntar-se haura de fer un ingres a nom de l´Institut Interuniversitari de la Comunitat Valenciana en la CAM i presentar la copia el dia que escomence el Congres. La llista d´assistents es compondrà per riguros orde (les places de l´aforament estan llimitades a 150 persones). Donar-se d´alta es fara omplint la fulla d´inscripcio en la pagina web del congres i si no dispon d´acces a Internet pot enviar una carta en totes les dades personals, telefon i direccio per correu postal al GAV.
P- ¿Que sera este congres, davant tanta hostilitat? ¿Una concordia o un desafiu?
R- El Congres sera lo que vullguen les entitats, els ponents, en fi lo que vullguen les persones que alli participen. Sera la concordia entre els que volem la nostra terra, la nostra cultura i sera un desafiament als que no respecten la Llengua Valenciana ni al valencianisme.