La lluna
La lluna d’esta nit encara dubta
entre l’espessa boira o l’entusiasme
d’apartar-se i deixar passar al sol.
Tremolant d’impotencia desconfia,
aguardant que la forja de l’aurora
reglote la trinchera que la para,
que bote la montanya i la derrote.
Un gall ataronjat, com una brasa,
es la senyal que arriba a la finestra
i nos anuncia l’hora de tornada
per a ser aquells mateixos que ya forem.
Pero son els recorts i les paraules
que hem de tornar a vendre com si foren
dadiva a utilisar en l’artifici,
d’eixe dia passat que ara es recobra
com si fora una fira on tot rodara,
on clareja el recort, que llum donava.
El gall ataronjat s’ha tornat circul,
d’un color mes ences que una toronja,
com la gran invasio que reconforta
l’alegria vital d’un atre dia.
(Del premi Ciutat de Valencia, Roiç de Corella de poesia 1992)