Supostes “raons” per a introduir el nom de “catala”
Esta tesis dels vencedors ha fet que s’imaginen que el castellà va naixer en terres de Santander-Burgos, i que es va escampar, al ritme de la Reconquista, cap al sur. Es la tesis del castellà-nacionalisme de Menéndez Pidal.
Tal tesis, trasvasada a la part oriental i occidental de la peninsula, fa que es pense en un gallec-portugues que tambe avança cap al sur, o en un catala que apareéis en l’Ampurdà i aplega a Alacant.
En essencia, esta teoria aduladora de l’orde oficial establit pels vencedors, tipicament retrograda, retardaria, es una teoria que tergiversa l’Historia, utilisant els mateixos topics del castellà-nacionalisme. Es la del triunf dels bons, caracterisats per la fe cristiana i el parlar castellà, gallec o catala “supostament” originat en el nort, sobre els roins, el qui parlaven arap –supost tambe fals- i practicaven l’Islam.
Es una teoria retrograda, i ademes, falsa: la suma d’aragonesos i catalans que van intervindre en la conquista i repoblacio del Regne de Valencia, no va aumentar la poblacio autoctona coetanea ni en un cinc per cent. I no es diga que eixa minoria va enlluernar a la majoria pel seu nivell cultural superior. Tot lo contrari. Es ben sabut que lo que caracterisava al mon cristia d’aquell temps era la seua incultura, en oposicio a l’esplendor cultural dels musulmans, que parlaven l’aljamia o llengua romanç derivada del llati. L’incultura no podia culturisar a la cultura.
Per aixo, “Els literats valencians… adoptaren la llengua propia – la vulgar valenciana, l’algemia o parleria dels de Paterna (que tenia per cert senyors aragonesos de la familia Luna des de la Reconquesta), Torrent, Soterna -, tant per a escriure en prosa com en vers, iniciant aixi el sigle d’or de la literatura valenciana”.
La llengua valenciana no la van importar del nort. No fon duta des de Catalunya.