Associacio Cardona i Vives

L’ombra del jardí (Poesia)

Per Josep Lluïs García Ferrada

Eres com l’ombra del jardí,
caragola de mar que se quedà emmudida
despres d’haver perdut, en les garres de l’aigua
els somis que guardava entre remors lluntants.

Eres com l’ombra que s’allarga
sobre les fulles mortes, descobrint-les
en la força del vent,
per on revoloteges en ales de gavina
la teua puritat.

Eres com l’ombra que s’espessa
simbòlica i precisa, inverosímil,
a on els somis acodixen insistint,
en la música que porten les paraules
dolces i cadencioses, que sols parlen d’amor.

Eres el caminant que busca lo invisible
baix l’atenta mirada de la nua arboleda,
símbol de llibertat.

Pot ser que en cada vers que m’acodixca
se refugien paraules d’emoció,
retòrica silent que, des del fondo
de les intimitats, se n’ix fugint-se’n
de la ploma, per a rendir-se,
front a l’alé brillant com llum de plata,
al temps que tremolant s’arracona,
per a deixar de ser un passeger perdut,
o el cor d’una metáfora.

Poema publicat en la revista Micromania, del Comité du Bureau européen pour les Lengues moins répanduces (Crombel) de Bélgica, traduida de la llengua valenciana al francés.

Josep Lluïs Garcia Ferrada