Associacio Cardona i Vives

Historia de la llengua valenciana (del seu llibre "Pomell de Valencianitat")

Per Josep Boronat Gisbert

Supostes “raons” per a introduir el nom de “catala”

Geografiques, tampoc: arguments catalanistes, fruits de mentalitats neonazicapitalistes.

“… geografiques –el Principat de Catalunya és el més extens, més poblat i més fort econòmicament de tots els països que la parlen- “ (S.G., p.21)

Prescindint de l’assignacio d’un titul que no té, a Catalunya, m’esbalaix el fet de que es puguen presentar estes coses com a “raons” per a canviar-li el nom a la llengua valenciana posant-li el de catala.

Mirem detingudament cada una d’estes “raons geografiques”.

Mes extens. Conforme, pero no tant; no massa mes: la diferencia es tan sols de 8.679 Km2. Les quatre provincies catalanes tenen 31.930 Km2, y les tres provincies valencianes 23.251 Km2. Ademes, si mirem la superficie de llaurança, la diferencia es nomes de 562 Km2. I en terres de regadiu, Valencia ne té 3.247 Km2 i Catalunya 2.520 Km2, o siga que Valencia té 727 Km2 de regadiu per damunt dels que té Catalunya.

M’extranya molt que tot aço de mes o menys kilometros quadrats puga presentar-se com a “rao” per a fer canviar el nom a una llengua. Si binguera alguna aparencia de rao, dirime que en Inglaterra es parla nort-americà, no angles, perque Estats Units té 9.363.498 Km2 i Inglaterra ne té 244.035 solament.

Mes poblat. També en aço, no molt mes: 28,2 persones mes per Km2. Si la poblacio de tota Catalunya es 5.122.567 habitants, Valencia ne té 3.073255, unes dos terceres parts. La diferencia es de 2.049.312 habitants; pero la diferencia de poblacio activa es solament de 953.637 persones. Cifres no excessives, ya que el saldo migratori net entre 1941 i 1970 en Catalunya es de 1.433.284 inmigrants des de regions espanyoles de parlar castellà majoritariament, mentres que en Valencia no arriba a 140.000.

Encara que la diferencia en habitants fora molt mes gran a favor de Catalunya, no es pot aduir com a “rao” per a canviar el nom d’una llengua. Si fora valida, hauriem de dir que en Portugal es parla brasiles, no portugues, perque Brasil té 109.730.000 habitants i Portugal nomes ne té 8.740.000.

cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)