Refrans valencians
Per Carlos RosLo qui servix al comu, servis a tots i a ningu.
Lo qui a molta gent manté, Deu sap lo trevall que té.
Lo bobo tot ho sap fer, fin al temps del menester.
La dona bona y lleal, es un tesor principal.
Lo llaurador te destar, prop dels que fa treballar.
Los sabis tenen la mengua, fer servir masa la llengua.
La honra del marit està, de sa muller en la ma.
L’home qui vol bona caça, vatja a comprarla a la plaça.
L’home qui llunt va a caçar, va enganyat o va a enganyar.
Lo senyor, qui no’s senyor, sert que mereix curador.
Lo llop sempre va a caçar, llunt del lloch on sol estar.
(Se respecta l’ortografia de l’epoca)
cites
Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanosMenéndez Pidal
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
