Refrans valencians
Per Carlos RosLo sabi sap que no sap, lo simple tot ho te al cap.
Lo caçador qui vol caça, a la caça no amenaza.
Lo roig ab lo pel que te, be pot ser home de be.
La dona qui es ben casada, no te sogra ni cunyada.
La gala molt prest sen va, no la falta quella fa.
La bona satisfacio, es fa en vida, y en mort no.
Lo coixo vindra, y la veritat dira.
Los colses no has de possar, en taula pera mentjar.
Lo ric sempre es codicios, y lo pobre desitjos.
Lo pare guanya el real, y son fill lo gasta mal.
Lo qui un cove sabra fer, ja pot dir ques sisteller.
Lhome que no sap sumar, may sabra multiplicar.
(Se respecta l’ortografia de l’epoca)
cites
No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independentA. Badia Margarit
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
