Associacio Cardona i Vives

Gala en Honor a la Llengua Valenciana

Per María Dolores Miralles Enrique

El 25 del passat mes de novembre va tindre lloc en Valencia la Gala de la Llengua Valenciana. Participaren un triat grup de personalitats que glosaren la centenaria Llengua Valenciana. Tots foren molt aplaudits. Tenim l’orgull de dir que la representant de Cardona Vives, nostra vicepresidenta Mª Dolors Miralles, fon la que mes aplaudiments va rebre, no a soles per lo que va dir sino tambe per cóm ho va dir. Volem deixar constancia d’este fet i transcrivim el contingut de la seua disertacio.

Intervencio de Mª Dolors Miralles Enrique, Vicepresidenta de l’associacio Cardona i Vives de Castello, en el dia de la Gala en honor a la Llengua Valenciana, organisada per l’associacio Nou Valencianisme.

Creure en la Llibertat

Bona vesprà senyores, senyors, amics, germans de les entitats culturals valencianistes.

Un dia mes, estem aci per a manifestar la voluntat que tenim en la defensa de nostra cultura i identitat representada en l’entranyable lliteraria, dolça i propia, Llengua Valenciana.

Volem seguir defenent-la ara i aci. Perque aixina, seguirme defenent tambe el seu esplendoros passat i afiançarem el seua amenaçat futur.

Amenaçà i manossejà, la llengua que ha parlat sempre el Poble Valencià, està continuament somesa a pactes politics. Es pacta un accent, una T, una X, un nom, un articul, la toponimia d’un poble i se utilisa com a moneda de canvi; des de Madrit des de la mateixa Valencia, per a fer callar a uns i contentar a uns atres.

¿Que me dones si li lleve el articul LO? ¿Que vols que li fique una TX com tenen els vascos en el disseny que els va fer Sabino Arana?

Aixina puix, somesa a negociacions i a intercanvis en el mercat parlamentari d’uns hemiciclos, la nostra propia llengua, no te ànima que la defenga politicament. Quan ve el politic de tanda, li lleva la CH,i prohibix l’articul LO en els mijos de comunicacio. Ara li toca a un atre politic i tornen les pressions.

¡Hi ha que llimar molt i modificar molt eixa llengua tan igual a atra (segons dicen alguns) per a que Valencia encaixe en la quimerica gran catalonia!

I aixina, aixina anem passant sense parar, tantes i tantes incoherencies.

¡Per tant! Es el moment del poble…. Es el moment del poble…

Quan les dones tenim que parlar ya no com a politiques ni ciutadanes ni pel nostre dret de parlar sino com a mares… i com a filles de la nostra terra valenciana.

Es el moment del poble.

Quan han fallat tot tipo de pactes, contrapartes, academies politiques en sous millonaris.

Quan tenim que passar per la vergonya de que siga la mateixa Academia Valenciana de la Llengua la que acaba de liquidar per saldo la nostra cultura i com a conseqüencia i fi ultim, liquidaran tambe la nostra economia i la nostra dinamica.

¡Perque no vos enganyeu, la llengua es la porta!, es el fet diferencial, es la clau de la nostra casa, i ya sabeu lo que passa quan no n’hi ha clau ni porta i sobretot si no tens un bon veïnat…

Es el moment del poble i l’accio està en mosatros.

Despres de passar la vergonya d’una continua ambigüitat social i politica que des de fa alguns anys està debilitant i dividint al nostre poble i que sols s’explica per eixa pressio continua, propia de les negociacions politiques, estranyes als nostres interesos.

Es puix el moment del poble.

¡Hem de dir prou! Pero no sols ad esta tropelia del mercat politic dels hemiciclos, sino a la nostra actitut pasiva.

Yo com a vicepresidenta de la societat Cardona i Vives de Castello i en representacio d’ella, vinc a deixar Constanza de la nostra actitut en la valencianissima provincia de Castello. ¡Sí, dic valencianissima! A pesar de tots els esforços que s’han fet per a enfrontar-la a Valencia.

Yo he conegut a Valencia en Castello i des de Castello.

I com yo tambe estan aci els nostres germans d’Alacant… valencians.

Pero Valencia te ara mateix una responsabilitat inalienable i indefugible.

Eixa responsabilitat de correspondre i defendre l’unio de tots els valencians, perque ¡Valencians de Valencia, esteu en el mig!, ¡Perque necessitem una referencia!, ¡Perque sou Cap i Casal!, i perque encara que el rei En Jaume a traves de Blasco de Alagón va entrar per Morella ¡la responsabilitat historica es vostra!... perque l’ànima i el cor del nostre regne, historicament, està en Valencia.

Teniu en Valencia eixa responsabilitat de superar les guerretes infantils mig clandestines entre diversos sectors culturals i politics… que desemboquen en una valencianitat pueril i fluixa. I ho teniu que fer en pro d’una idea superior com es la fortalea del nostre proyecte comu: La nostra Gran Valencia. El nostre Regne.

Es el moment del poble… Chiquets.

Valencia te que actuar, te que estar per damunt de la soberbia i la vanitat dels personalismos. Te que donar-se conter que tenim que estar ben units front ad esta ventolera que mos envolta. Units en el respecte i valoracio de les nostres importants comarques… en les seues peculiaritats: L’Alcalaten, El Maestrat, La Plana, Les terres del Palencia, La Marina, La Ribera, etc… fa poc que yo he estat en Requena i alli no se respira mes que Valencia en les tendes, en els mercats, en el carrer.

Hem d’entendre el llenguage de lo que es defendre els nostres interessos, pero tots a una… perque som un mateix cos..

Es el moment del poble.

Despres de la vergonya de vore ¡que no se fan negocis per a recolzar el valencianisme com fan en atres regions!, sino que a vegades s’utilisa el valencianisme per a fer negoci.

Hem d’actuar. Hem de denunciar i som mosatros mateixos, no ells, no atres, som mosatros en la nostra actitut, conscients de lo que està passant i no conformar-nos en un victimisme inoperant i fals.

Mos hem de culpar de que no hem sabut emocionar als nostres fills i que molts jovens per eixa falta de motivacio, s’han desviat de la seua terra i han buscat atres arrels artificials…

Moltes voltes per ignorancia, entenem que cantant l’himne una vegada a l’any ya hem complit i aixo no pot ser el valencianisme, el valencianisme es l’accio.

La perdua de protagonisme de Valencia en la Comunitat, en Espanya i en Europa es galopant (per cert venint de Madrit he observat que ya li han llevat el nom de Valencia a l’Autovia i ara ya no som ni el relatiu terme de Llevant, ara com “el Este” que es podria referir tambe a Italia o a Grecia i tambe Asia…).

Es l’ambigüitat, la passivitat, la miopia que mos domina, mentres atres pobles sense tants fonaments, simplement en una estrategia politica de disseny s’estan apoderant de tot i omplint les arques.

Hem de convertir els nostres plors en responsabilitat.

Tot aixo ho farem, per mosatros, pels nostres antepassats, per arrailar als nostres fills, pel nostre desti en Europa i en el mon.

Per la nostra personalitat, per la nostra cultura, molt definida.

Perque tenim que ser com Tirant lo Blanch sempre en l’espasa en la ma.

Tot aixo ho farem a menos que… pensem que som un poble molt, molt vell, que estem cansats, que no val la pena res i que volem morir.

Gracies i ¡Vixca Valencia!