Apunts de gramatica valenciana. La conjuncio i l´interjeccio (continuacio)

L´interjeccio, es una paraula invariable que servix per a expressar en forma exclamativa un sentiment subit de dolor, sorpresa, colera, por, o menyspreament. L’interjeccio no te cap relacio en les demes paraules de la frase, i a vegades canvia de sentit segons el to en que es pronuncie.

Les interjeccions se classifiquen del modo següent:

1. Per rao de sa estructura, en simples i compostes: segons consten d’una o mes paraules.
2. Per sa naturalea, poden ser crits espontaneus o paraules usades com interjeccions (substantius, adjectius, verps, adverbis) o paraules onomatopeyiques, o siga, que imiten sons naturals.
3. Per son significat, poden ser d’alegria, de dolor, d’admiracio, de silenci, d’escarni, d’animacio, de desig, d’aprovacio, de repulsa.

1. Interjeccions propiament dites: ah, ai!, eu!, ui!, uh!, oh!, oi, ca, aixa, arre, au, uf, upa, apa, up, ala, chist, che.
2. Procedents de substantius: alerta, aire, corage, animo, dimoni, ull, home, dona, jove, silenci, misericordia, Jesus, lloc, salut, calma.
3. Procedents d’adjectius: arreu, alto, be, bo, fort, bravo.
4. Procedents de verps: alça, animo, va, fuig, vaja, vinga, viva, vixca, escolta, anem, ves-te’n, da-li.
5. Precedents de adverbis: prou, fora, amunt, avall, avant, arrere, be, com!.
6. Compostes: ba-ba, ya-ya, hi-hi, au-au, ep-ep, ca-ca, Jesus i Maria, Jesus meu, mala pesta.
7. Onomatopeyics: pum, pim, pam, cric, crac: pif, paf: chip, chop: puf, patatim, patatam.
8. Hi ha tambe paraules que suposen inconveniencia o blasfemia, algunes de les quals se diuen desfigurades: cordons, caramba, diantre etc.

Les interjeccions no onomatopeyiques, equivalen a una oracio en la que s’han suprimit alguns o tots els elements restants; alerta, es igual a “aneu alerta” “animo”, vol dir “tingau animo”.

(continuarà en el numero següent...)

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari