La llei de lŽembut
Per Domingo Gimeno PeńaEls reixos de la Corona d`Arago ya des de Jaume II van anar creant els archius reals: Eren archius al servici particular del rei, ferramentes que els reixos tenien com arma diplomatica per a tindre constancia de les cartes, ordens i de tota la documentacio de la cancilleria real. La costum de tindre constancia de tots els fets en llibres i documents va naixer en temps de Jaume I, propiciant lŽus del paper. (El primer document en paper es el Llibre del Repartiment).
En el temps, la consideracio de propietat privada del rei se va anar perdent, per a ser dŽus public.
En 1729, Frances Xavier Garma va ser nomenat archiver de lŽArchiu Real de Barcelona i en una Maquiavelica operacio, li va canviar el nom per Archiu General de la Corona dŽArago, per aixina incorporar-li els fondos dels archius reals de Valencia, Saragossa i el de la Real Audiencia de Mallorca, maniobra que no va conseguir, pero va retindre documents depositats alli en temps de guerra i que no tenen res que vore en Catalunya: el Llibre dels Privilegis de Mallorca, incautat en 1244 quan la incorporacio dŽeste regne; el Llibre de Privilegis de Valencia, cancelat al ser derrotada La Unio en 1348; lŽoriginal de les Ordenacions de Pere el Ceremonios, aixina com la seua Cronica; el proces contra Jaume de Mallorca o el Llibre del Repartiment de Valencia, documents tots, dŽuna extraordinaria importancia i que devien ser custodiats pels regnes directament implicats.
En 1809, lŽArchiu de Simancas va ser saquejat per les tropes de Napoleo i portades a França part dels seus fondos, entre ells els valencians perteneixents a la Secretaria del Regne de Valencia. Van permaneixer en França fins 1852 quan els van tornar, pero sense causa justificada es van quedar en Barcelona, afegint-se als ya retinguts.
LŽinfluent familia Bofarull, que en eixa epoca dominava lŽarchiu, va tornar esta volta en mes exit a lŽantiga idea de Garma.
Entre els documents que ilegalment se conserven en Barcelona està lŽinstancia empleada en 1641 per a recollir de Madrit la documentacio: "El Archivero del Reino de Valencia, que está en la corte, pide que se dé orden para recoger todos los procesos de aquel reino, conforme está mandado". ( A.C.A., leg. 882). Esta instancia demostra que els documents pertanyen i deuen estar en Valencia, pero despres de varies ordens reals per a la seua devolucio continuen en Barcelona.
En lŽinauguracio de lŽultima seu de lŽarchiu catala, va estar present lŽentonces president valencià Joan Lerma donant-li llegitimitat, pero no va glapir, fent ell el mes gran dels ridiculs i deixant en evidencia a les nostres institucions. Els intents de fer complir lŽacort pres en els anys 80 entre els quatre principals estats de la Corona, de crear un patronat per a que els regnes integrants participen en igualtat en la gestio de lŽarchiu, no han tingut cap resultat positiu i existixen evidencies de manipulacio documental que se podria repetir.
El govern català demana insistentment a lŽArchiu General de la Guerra Civil de Salamanca els documents de la guerra civil relatius a Catalunya, i els partits valencians en llinage del "País Valencià" recolzen en entusiasme inclus en presencia fisica, totes les manifestacions convocades al respecte, pero no seŽls ocorrix en absolut demanar als catalans la devolucio del nostre patrimoni historic, que ells retenen de forma illegal.
Els partits politics catalans, com sempre, se regixen per la llei de lŽembut, i els valencians en llinage del "País Valencià", deurien canviar-lo per atre que realment nos aclarix-que els verdaders interessos que defenen.
cites
LŽindividualitat de la llengua valenciana dins de la familia de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte.Manuel de Montoliu
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
