L´agricultura i el Tribunal de les Aigües en la Valencia musulmana

Les noves generacions ignoren o obliden la funcionalitat que ha tingut esta singular institucio valenciana que regula el dret d´aigües en l´Horta de Valencia, aixi com la seua manera d´actuar i aplicar el dret consuetudinari per a dirimir els conflictes de rec entre la comunitat de regants de la Vega de Valencia, complint les sentencies dictada pels sindics de les sequies del Tribunal de les Aigües del Turia, de manera immediata. En les dites sentencies es posa de manifest el valor de la paraula dels agricultors de la nostra terra valenciana.

Hem de recordar que el principal recurs economic i base de la vida en la Valencia Omeya fon l´agricultura. Es van transmetre recomanacions als governadors i visirs per a que se dispensaren proteccio als llauradors i contribuïren a la prosperitat d´Al-Andalus.

L´historiador i geograf Al-Razí lloà la bondat del terme de Valencia. Destaca el contrast que existia entre les planes costaneres i les montanyes de l´interior. Aludix a la fertilitat de la zona de Burriana, que tota es irrigada, i ressalta la importancia del safra en el terme de Valencia, diguent que ho exporten a totes les parts del mon.

La "Balansiya" o area de Valencia desenrrollà una agricultura prospera. Els autors exalcen els miraments de l´Horta de Valencia i les cures en que els llauradors muladis, mossarabs i berebers saben aplicar com a conseqüencia de l´experiencia agrícola multisecular transmesa des de fa segles.

El cronista al-Al-Udrí, que visità Valencia a mitat del segle XI, senyala la importancia del cultiu de l´arros, aliment que es venia a tota Al-Andalus i se comercialisava a traves del port de Valencia. Descriu que el riu regava les seues vores, cobertes de jardins, hortes i explotacions agricoles sense interrupcio. No obstant, de les afirmacions de Al-Udrí s´extrau que predominava el secà en l´agricultura valenciana en la primera mitat del segle X. L´historiador Yaqut, al parlar de la zona de Denia, menciona l´abundancia de figueres, vinyes i almelers, sense citar els cereals. Al-Idrisí confirma esta observacio al mencionar les vinyes i els almelers. El taronger agre era conegut, pero se cultivava com a arbre decoratiu.

Grans avanços tecnics es produiren en l´agricultura de Šarq al-Andalus -terres actuals valencianes-: se perfeccionaren els metodes de cultiu, es van aclimatar noves plantes, se desarrollaren els sistemes de rec. El Tribunal de les Aigües de Valencia es una institucio peculiar que regula la distribucio de l´aigua i el seu millor aprofitament en l´Horta de Valencia. Encara que es va instituir en epoca romana, tal com ha arribat a nosatres es un llegat de la Valencia musulmana. Si seguim als tractadistes va ser durant els sobirans Abd al-Rahman III i al-Hakam II en el segle X quan quedà organisat en forma semblant a com funciona actualment.

Segons Thomas F. Glick no es coneix casi res dels oficials que presidien la distribucio de les aigües en Al-Andalus, ni de l´aparell administratiu, procediments i regles que els guiaven en els seus deures i obligacions.

Ibn Hayyán arreplega la historia de dos lliberts del segle XI, Mubarak i Muzaffar, que estaven al carrec de l´administracio de regadiu en Valencia i que conseguiren la dignitat d´emirs de Valencia i Xativa respectivament. Estos dos sequiers foren, posteriorment, reis de Valencia. El "sahib al-saqiya" fon l´oficial que entendria d´assuntes relacionats en el tema de l´aigua; pero no va ser l´unic sino que existiren atres funcionaris menors com el "amet ànima" que se encarregaren de la jurisdiccio dels sistemes de regadiu mes chicotets.

Hem de sentir-nos orgullosos que a pesar dels avatars de la Historia pervixca esta original institucio valenciana, de reconegut prestigi internacional, que en setembre del 2009 va ser designada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari