Calendura

Calendura és el nom d´un rellonge d´autómates que es troba en la Torre de la Vela, molt a prop de l´Ajuntament d´Elig i situat en l´emblemàtica Plaça de Baix.

Anem a fer un poc d´història. El 25 de novembre de 1571 el Consell de la ciutat d´Elig, es planteja la necessitat de ficar una campana en una de les torres que es pogueren vore des de la plaça vella, per a que els Justícia i els Jurats pogueren concertar els pagaments, i per a poder mamprendre la realisació d´eixa obra es creà un impost especial d´un sou per cahíz en cada molada durant el temps necessari per a poder finalisar-la. I aixina el 26 de decembre de 1571, s´encarregà la construcció d´eixe rellonge a Alonso Gaytán, veí d´Elig, ferrer i rellonger durant 19 anys, donant-li un determini de temps de cinc mesos per a que fera l´armadura i artifici del rellonge de la manera següent: devia de construir la maquinària del rellonge que deuria de donar les hores i els quarts, les rodes, molls i mostrador en ferro, devent de pesar tot el conjunt més de 30 arroves. Per este treball, Alonso Gaytán rebé 270 libres i ademés es quedà en el vell rellonge el qual se li descontà del preu del nou.

El rellonge estigué acabat per sancer en 1572, encarregant-se-li l´esfera del mateix en eixe mateix any i sent el cost final del mateix de 700 libres d´argent corrent i el seu pe de 33 arroves i sèt libres. S´emplaçà en la nomenada Torre de la Vela, sent beneïdes les campanes en l´ermita de Sant Jaume pel retor de Santa Maria el 15 de giner de 1573, any este en que el Consell aprova la construcció del capitell de Calendura.

Fra Vicent de Jerusalem, un religiós descalç mestre en rellonges, en 1725 s´oferí a compondre´l, "mudar-li l´espirit i fer-li de pèndul, en quina forma estarà permanentment."

En 1759 es reparà la torre capitell del rellonge de la Vila, sent en eixe any quan es realisaren i afegiren les dos figures autómates que simulen tocar les campanes.

El 29 de setembre d´eixe mateix 1759, dia de Sant Miquel, foren batejats els dos autómates, ficant-li per nom al més gran, el que toca les hores, Miquel Calendura, i a l´autómata que toca els quarts, molt més chicotet, Vicent sense pare, encara que la majoria de la gent ho coneix com Vicent Calendureta. Este ´llinage´ que li ficaren a l´autómata de les hores, es creu que pot ser que vinguera derivat de la paraula "calenda", que és la part del martirologi que arreplega els noms i fets dels sants, aixina com les festes de cada dia, ademés de ser en el calendari romà i en l´eclesiàstic, el primer dia de cada mes.

En el pas del temps la Torre de la Vela i Calendura comencen a estar en molt mal estat, aixina que el 12 de juliol de 1839 s´acorda que es trasllade el rellonge al terrat més elevat de les Cases Capitulars, nomenada, Torre del Consell. Es feren les obres d´adaptació necessàries per al trasllat i açò li donà molt d´esplendor a la plaça Major.

En motiu de les festes organisades per al Centenari de la Vinguda de la Verge, Calendura fon pintat el 17 de decembre de 1870 per Gabriel Baeza Vicent, d´Elig. A Miquel li pintà una casaca roja, uns pantalons grocs, unes botes negres i morrió negre, al dia següent se li afegí al morrió un plomer de seda blanca que li regalà José Maria Ruiz.

En 1878 dirigida per en Nativitat Cantó, mestre titular d´Arquitectura i Ornat, s´inicià l´obra de colocació del rellonge i la seua esfera en el centre de la Casa Capitular. L´esfera de cristal llimat es colocà a vista del públic el 7 de febrer, costant mil quinzets. De nit fon allumenada en presència de l´alcalde, senyor Cortés.

El 21 de febrer a les 14:00 hores, Calendura cessà de complir la seua missió deixant de donar les seues martellades i es traslladaren les campanes al nou rellonge de la Casa Capitular, i aixina a les 19:00 hores del dia 23 de febrer de 1879 fon inaugurat el nou rellonge allumenat en vidres de colors en dos finestres a cadascú dels seus costats colocats pel llantener Antoni Pasqual, en elles s´establí un data que indicava: (finestres) Dumenge - 23 (rellonge) (finestres) Febrer - 1879.

Un croniste local digué que "Després d´haver servit el rellonge antic 306 anys se li ha concedit el retir fins a nova orde i a Miquel Calendura i Vicent sense pare, els han deixat cessants i sense paga després de 119 anys de servicis."

Pero el trasllat al nou emplaçament en lo alt de la Torre del Consell, no ixqué com s´esperava degut a la poca sonoritat de les campanes en el nou emplaçament, i aixina el 23 de novembre d´eixe mateix 1879 es celebrà una sessió extraordinària en l´Ajuntament en la que s´acordà traslladar de nou les campanes al seu primitiu lloc de Calendura en la Torre de la Vela, i el 31 de maig de 1880 per orde de l´alcalde en Joan Martín Cortés, i sent les 03:00 hores de la matinada, començaren a desmontar les dos campanes que estaven colocades sobre el rellonge de l´esfera situat entre finestres, per a tornar-les a la Torre de la Vela. El dia 1 de juny d´eixe mateix any quedaren per fi restituïdes les campanes en Calendura, celebrant tal extrem en un concert a càrrec de la Banda de Música de Buyolo. Aprofitant l´ocasió, els autómates Miquel i Vicent foren renovats per l´ebaniste Josep Pérez Sánchez.

La Torre de la Vela, la qual es troba embeguda en un edifici moderniste, es de planta quadrada, realisada en obra de tapiador, sellars de reforç i mamposteria, que formava part del recint amurallat de la ciutat, accedint-se ad ella a través d´un corredor interior que existix en l´edifici de l´Ajuntament. Consta d´un templet cobert per un cúpula, que té la condició de Be de Rellevància Local, des del 9 de febrer de 2007, i a on es troba la campana de les hores, el rellonge i l´autómata nomenat Miquel Calendura. Damunt d´esta cúpula hi ha disposta sobre quatre pilars i una coberta piramidal, formant una atra cúpula molt més chicoteta que l´anterior a on es troba la campana dels quarts i Vicent sense pare o be Vicent Calendureta.

L´actual rellonge és un Blasco de Roquetes que conecta un carilló de quatre tubos amplificat per la seua expansió. En la terraça de la campana de les hores hi ha una roda d´un rellonge antic que no es correspon en el rellonge que es troba guardat en el Museu Escolar i Agrícola de Puçol, creent-se que pot pertànyer a un rellonge de l´época Migeval.

La campana dels quarts és obra del fonedor Joaquim Balle, està fosa en l´any 1572, en un pes de 60 quilos i un diàmetro de 47 centímetros. Presenta una breu epigrafia gòtica, "+ ihs maria tedeum laudumus fedomi". De la qual l´inici es correspon a l´abreviatura del nom de Jesús en grec seguit del nom de Maria, continuant en llatí en un tros del Te Deum. La campana es troba rodejada d´una inscripció en mayúscula gòtica que diu; ".+. SAGELL # DELA # BILA # DE # ELG # ".

La seua truja és un tronc de fusta reforçat en una tira de ferro. La campana presenta un desgast en tres parts pel toc del martell exterior, motiu pel qual en 2008 es restaurà el seu ancorage del desplaçament del seu lloc original ya que feya que el toc del mall en la campana no es realisara a on devia de fer-ho.

La campana dels les hores és obra del fonedor Joaquim Balle, està fosa en l´any 1572, en un pes de 633 quilos i un diàmetro de 103 centímetros. Presenta diverses epigrafies entre les quals destacaré, "xps uincit xps regnat xps imperat xps ab omni malo nos defendat ecce + dni fugite #" i "pater sancte deus sancte fortis sancte misericordis saluator noster mice #".

Entre els tocs tradicionals d´esta campana a banda del de les hores, també es trobava el de, "El senyal del lladre", és dir, el toc del tancament de les muralles de la ciutat cada nit. En l´actualitat a soles té com a missió el toc de les hores. La seua truja està feta de tronc de fusta i cadena antiga.

En l´actualitat Calendura i Calendureta i la seua cúpula i capelleta necessiten de nou una reparació, netea del mecanisme de rellongeria i restauració que està en proyecte fer-se.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari