Associacio Cardona i Vives

"La Corona D´Aragó"... ¿Naix en 1137?

Per Pere Martí i Martínez

L´historiografia actual, necessita de dates per a partir, tabular i acotar époques i fets rellevants acontesos en nostre passat més lluntà i també en nostra historia més propenca. Açò que resulta de lo més normal i comprensible, a vegades s´oblida, i en ocasions se cau en la distorsió més irreal de l´acontenyiment històric, moment o succés que se vullga resenyar o delimitar.

El naiximent de la "Corona d´Aragó en 1137", és una atra tergiversació que passa desapercebuda per al comú dels mortals que no repare en la significació de dita asseveració.

Hui se dona per assentat i sense aguaitó de discussió, que fon a partir dels esponsals acordats en agost de 1137 pel rei d´Aragó Ramiro II "el Monge" i el comte de Barcelona Ramón Berenguer IV, quan arranca, naix, se funda o se crea dita "Corona d´Aragó"; entitat patrimonial del regne d´Aragó. De fet, l´expressió i/o definició de "Corona d´Aragó" pròpiament dita, no apareix en texts migevals fins a finals del segle XIV.

Mai he comprés el per qué s´ha triat esta data per a donar el tir d´eixida de tan magnifica realitat històrica; realitat que verdaderament hi ha de plantejar-la en dos vertents clarament diferenciades. En primer lloc, en el sentit de "corona" com a significació de prova efectiva de realea. En segon lloc, "corona" com a conjunt d´entitats territorials diverses i distintes d´estats units per la figura real.

El professor Antonio Ubieto Artea diu que la denominació de "Corona d´Aragó" a partir dels esponsals de la reina Petronila en el comte Ramón Berenguer IV resulta anacrònica per a la seua época, ya que no és fins al segle XIII quan els reis d´Aragó utilisen "expressament" la "corona" com a testimoni de realea. Ad este respecte, fon precisament Pere II d´Aragó quí va rebre en 1204 la "corona" per primera vegada de mans del Papa Inocenci III en Roma.

Des d´este moment és quan comença a aparéixer en sagells i monedes la "corona" sobre el cap del rei representat.

Per tant, Ubieto, interrelaciona l´us de la "corona" en calitat de dignitat real en el "pontificat", com a punt primordial d´eixida d´esta realitat històrica, pero al mateix temps, no deixa de reconéixer que la "corona d´Aragó" fonamentava la seua existència en tres punts bàsics anteriors a 1137 que li donaven ya carta de naturalea.

Estos tres punts eren: l´existència del regne d´Aragó des de el segle XI, reconeiximent pontifici del regne des de 1069 i una llista notable de reis ben coneguda.

Ad estos punts, yo afegiria un quart per a arredonir el círcul dels dos sentits de "corona", el de: la preexistència d´estats rellevants que configuraven un conglomerat més o manco extens, variat i definit ans dels esponsals de 1137.

L´unió dinàstica entre el regne d´Aragó i la casa de Barcelona, hi ha d´estudiar-la sense fantasies infundades. Per açò, anem a desenrollar una miqueta més el per qué del títul d´est artícul.

Si existix una "corona" és perque existix una dignitat real (rei) assentada en un regne, que a poc a poc en un determini de temps va afegint i a vegades perdent territoris i estats al seu patrimoni i per tant a la seua "corona". Açò mateix, que s´expon com "el gran fet" pel que naix "la Corona d´Aragó" en 1137, ho venien fent els reis d´Aragó des del regnat de Ramiro I (1035).

Barcelona era un comtat en més o menys prestigi... pero no ho oblidem, tan sols un comtat que no podia aportar més dignitat que Aragó. El rei continuava sent Ramiro II, ya que és quí posà les condicions en les capitulacions matrimonials. Ademés, el comte de Barcelona acceptà a Ramiro II com a "rei, senyor i pare" en lo regne com en els comtats, per açò; des d´eixe moment el comte de Barcelona s´intitulà príncep d´Aragó. La casa de Barcelona passà a integrar-se en la casa d´Aragó i no mai al revés.

La successió real correspondrà a la reina chiqueta Petronila que mantindrà la "corona", i la "propietat del regne".

Per la seua banda, el comte Ramón Berenguer IV governarà a plaer en tot el regne i dominis com a "aragonés". Com a príncep "usufructuari" d´Aragó, governant en "potestas regia" pero no regnat.

En este punt, convé aclarir que quan s´acordaren les clausules matrimonials en 1137, Petronila tenia un any, i Ramón Berenguer IV vintitrés, per tant el matrimoni tardaria segons el dret canònic catorze anys en materialisar-se, es dir; en celebrar-se i consumar-se.

Crec que en estes llínies, queda clar el concepte de "corona" en el sentit de dignitat real. Pero... ¿qué passa en el sentit territorial?

Se diu erròneament, que la "Corona d´Aragó" se crea per l´unió de "regne i comtat" i que esta unió donà pas a l´ampliació de nous territoris fins aplegar als efímers ducats d`Atenas i Neopatria...

Com hem vist anteriorment, no és possible que esta unió entre "regne i comtat" donara com a frut la "corona" i el "status" real, i en quant a l´inclusió de nous estats és just reconéixer que fon una àrdua i llarguíssima llabor que comprengué varis segles en distints regnats d´anexions i també de secessions.

Cert és que a partir del segle XII, s´experimentà una important incorporació d´estats, incorporació progressiva i en molts casos estable, pero que no precisament s´inicià en 1137. ¿Per qué se partix des dels esponsals de 1137, quan des de casi un segle abans ya havia començat l´expansió del regne "cap" d´Aragó?

Eixa data tan sols reconeix una unió personal i dinàstica com a moltíssimes atres que n´hi hagué abans. Havia intenció expansiva pero no se sabia si s´anava a conquistar.

Sense por a caure en l´erro, se pot dir que les intencions expansionistes de tots els regnes cristians de l´época de la reconquista eren comuns. Tots volien engrandir els seus territoris, el seu prestigi i lluitar per la "fe cristiana", al tindre la reconquista hispana caràcter de creuada. L´incipient regne d´Aragó no va ser una excepció, que des de 1035 constatà esta voluntat.

En 1037 Ramiro I, primer rei d´Aragó (1035-1063), inclou els comtats de Ribagorza i Sobrarbe. En 1054 recuperà en la batalla d´Atapuerca uns territoris perduts anys arrere davant dels pamplonesos. Feu pactes i casaments de conveniència a l´igual que se feren en 1137. De la mateixa manera que feren tots i cadascú dels seus successors quan pogueren.

El va succeir son fill, el rei Sancho Ramírez d´Aragó (1042-1094). Rei d´Aragó (1063-1094), de Pamplona (1076-1094), i comte de Ribagorza i Sobrarbe. Consolidà el regne d´Aragó com a regne independent. En 1069 viajà a Roma per a oferir-se en vassallage a la Santa Sèu. Posteriorment, i per circumstàncies successòries, fon proclamat rei de Pamplona, regne que incorporà al d´Aragó, creant aixina una primigènia "corona" territorial en l´unió de dos regnes.

Per tant... ¿No posseïx més importància Sancho I d´Aragó (Sancho Ramírez) que consolidà Aragó i aünà dos regnes diferents, comtats i diverses terres?

El regne de Pamplona quedarà des de llavors incorporat a la "primitiva corona aragonesa" des de 1076 a 1134. Fins que definitivament se deslligara d´Aragó al voltant de 1150.

A Sancho I d´Aragó, el va succeir son fill, Pedro I d´Aragó "el Catòlic" (1070-1104). Rei d´Aragó (1094-1104), de Pamplona (1094-1104), de Sobrarbe, de Ribagorza i de Monzón (1085).

Este rei encarnà junt a Ramiro I, lo que podem definir com la primera expansió territorial aragonesa. El va succeir son germanastre: Alfonso I.

Alfonso I d´Aragó, "el Batallador" (1073-1134). Rei d´Aragó (1104-1134) i de Pamplona (1104-1134).

En els 30 anys que durà el seu regnat duplicà el territoris del regne d´Aragó. Guerrer infatigable lluità junt al Cid (amic i aliat de son pare i germanastre) en la batalla de Bairén (1097). Aplegà a la Sierra de Alcubierre (Serra d´Alcubierre), i els Monegros (Monegres), conquistà Huesca (Osca), Zaragoza (Saragossa), Ejea (Egea), Tamarite de Litera (Tamarit de Llitera) Tauste, Fitero, Corella, Murchante, Monteagudo (Monteagut), Cintruénigo, Cascante (Cascant), Barbastro, Sariñena (Sarinyena), Daroca, Tudela, Tarazona, Borja, Épila, Calatayud (Calatayut), Alhama, Ariza, Castrojeriz, Carrión, Burgos, Sigüenza, Medinaceli, Cella, Gudar, Morella, Huerta de San Juan (Horta de Sant Joan), Soria, Almazán, Berlanga de Duero, Monreal del Campo, Sahagún, Almudébar, Zuera, Molina de Aragón, San Esteban de Górmaz… entre atres moltes més places.

Ademés, atacà places en la Lleida musulmana de llavors, i les ciutats i poblacions propenques a: Teruel (Terol), Almazora (Almassora), Granada, Màlaga, Murcia (Múrcia), Purchena, Tíjola, Baza, Lucena (Llucena), Alcaraz, Cuenca (Conca), Albarracín (Albarrasí), Córdoba (Córdova), Motril... i en el regne musulmà de Valéncia, realisà cavalcades en: Benicadell (Penya Cadiella), Dénia, Alzira, Cullera, Xàtiva...

Sense descendència i després d´una serie de problemes successoris, li succeïx son germà i pare de Petronila Ramiro II d´Aragó "el Monge" (1086-1157). Rei d´Aragó (1134-1157).

A la seua mort, la "corona" i "títul real" passaren a la seua filla, que ostentaria el regnat fins a 1164, any en que abdicaria en favor de son fill Alfonso II d´Aragó. Este, seria el supost... i denominat actualment com: "el primer rei de la Corona d´Aragó".

Com hem vist, l´engrandiment territorial del regne d´Aragó i de la seua "corona" fon progressiu, i començà molt abans de l´unió de Barcelona en Aragó en 1137. Havent periodos de gran esplendor i expansió territorial, com els del regnat d´Alfonso I el "Batallador" o l´existència de dos regnes (Aragó i Pamplona) baix la figura real d´Aragó durant quasi setanta anys llarcs; ademés de diversos comtats i senyorius.

No té sentit que se diga que "La Corona d´Aragó" naix en 1137, a no ser que se busque donar-li un paper predominant a Barcelona i actualment a lo "català". Recordar que Catalunya en eixa época encara no existia, ni com a entitat política ni com a unitat territorial.

Els pactes se feren segon la norma jurídica aragonesa i en quan a l´aportació territorial és de destacar que els regnes d´Aragó, Sobrarbe i Ribagorza aplegaven a uns 28.607 Km2 i els comtats de Barcelona, Girona, Ausona, Besalú i Cerdanya a uns 16.362 Km2.

S´oblida en una insistència massa sospitosa, que en l´época de l´unió dinàstica de Barcelona en Aragó (1137) eren independents els comtats de: Ampuries, Roselló, Urgell, les terres del Vall d´Aràn, les de Pallars i les terres musulmanes de Lleida i Tortosa. Estes terres i comtats: ¡No eren catalans encara!

Ademés, no devem ignorar, que fins a 1258 no es firmà el denominat Tractat de Corbeil entre Lluís IX de França i Jaume I, pel que el rei franc renunciava als seus drets sobre els comtats peninsulars i Jaume I renunciava als seus territoris del sur de França (manco Montpellier)

Per tant... ¿Cóm va nàixer la "Corona" en 1137, si per llavors els territoris que aportà el comte Ramón Berenguer IV, eren feu francés?

Si les denominacions tenen per objecte definir lo més exactament a la "cosa" que se vol identificar, esta de "Corona d´Aragó des de 1137" està mal aplicada. És tendenciosa i com magistralment diu el professor Ubieto resulta anacrònica per no adequar-se a la realitat històrica de l´época. O abans de 1137 per estar més que justificada l´existència d´una primigènia i incipient "corona" d´Aragó, o molt després dels esponsals com plantegen els professors Ubieto o Lalinde Abadía entre uns atres; pero no en 1137... perque sí.

Ballant les paraules com els interessa per a concretar-les als seus interessos, alguns no fan més que distorsionar una realitat per a acabar en una fantasia de la que hui fan dogma de fe, encabotant-se en que combreguen en ella sense chistar.

En consciència, en lo que no té trellat...en mi que no conten.