Editorial

Un mon per conquistar una terra que guanyar... paraules ilusionants quan estem parlant, de la faena en que estem “ficats” els components de la Cardona Vives. Es de veres en eixe idili sentimental, d’orgull, de dignitat de defensa de lo nostre que junt al nostre ser de Castelló i per lo tant Valencià portem a fi des de la nostra associació, es bàsic el tindre clar que com sempre diem des de els arguments, històrics, culturals, llingüístics, o tradicionals la essència d’esta associació castellonenca està lligada directament al cor d’un poble el valencià, anhelat per part d´alguns ciutadans d’atres territoris, que veuen la nostra terra com algo fonamental per a fer ben gran un ensomi megaloman.

La Cardona Vives mai ha renunciat i sempre ha presumit de dir que es de veres, que hi ha molt de sentimental en la seua existència. ¿Es tal vegada açò algo roïn, o te alguna connotació negativa? Més be pensem lo contrari, les coses que tenen futur, les històries que perduren, són aquelles en les que hi ha un sentiment real d’amor, de carinyo, de respecte, de com diuen els nostres “Ser lo que som, per a poder ser”.

I la nostra entitat cultural ha sabut lligar des de la seua fundació, el sentiment, als arguments... i també i perque no dir-ho ben clar, els interessos de la nostra terra. El tindre un ser propi des de Sant Rafel del Riu fins al Pilar de la Horadada, des de l’Albufera a Utiel, des de Vinaròs a Orihuela, o des de Santa Pola a Vilafranca del Cit, es un patrimoni cultural, un mosaïc de fets, costums i parlars que donen com a resultat el fet de perteneixer a un poble, per a mi i ho dic des del cor i sense complexes, el millor del mon.

Pero també esta realitat històrica i cultural deu de ser la plasmació d’un territori, d’una gent que sabedors de la força del seu poble tenen que defendre els seus interessos siguen els que siguen estos, en fermea, en solidaritat, en valentia, en la inteligencia suficient per a donar-mos conter de lo forts que som, i que un poble en tantes virtuts i motius per a sentir-se plens de valenciania, deu d’utilisar eixe orgull de genealogia que diu el poeta castellonenc per a ser, estar, i fer-se respectar allí a on pertoque sense pors, ni complexes, en rotunditat i flexibilitat, en cor i en fortalea.

Eixe poble tractat massa voltes com a moneda de canvi; eixe poble al que se li nega fins l’aigua; eixe poble que no enten de parlars, de costums, de tadicions impostes; eixe poble solidari, al que una autovia o un tren sempre li toca l’últim; eixe poble que veu passar frutes pel seu territori, mentres a sovint els seus fruts se queden en l’arbre; eixe poble manprenedor que convertix sense ajudes de fora l’argila en taulellets que vestixen el mon sancer; eixe poble que te en el seu sí, una minoria d’aduladors de lo foraster, de persones que quan una cosa es fa fora d’ací se queden embovats i quan la fem mosatros no poden resistir la tentació de dir que els de fora ho haveren fet millor; eixe poble en una història, una llengua i unes tradicions pròpies, que alguns vullgueren per ad ells, pero que anem a fer són nostres; eixe poble en una economia propia; i per supost en un ser propi; eixe poble es el meu.

Eixe poble, el portem dins, i en els moments que corren d’hedonismes, egoismes, i materialismes… no podem evitar el lluitar per ell, per aixó tenim i som de la Cardona Vives, perque volem a Castelló, perque som d’un històric Regne, el Valencià... perque dins de mosatros portem un llaurador apegat a la nostra terra...

Perque mirem al cel i demanem a la Mare de Déu del Lledó, a la Mare de Déu dels Desamparats, o la Mare de Déu de la Balma... i perque des d’allí dalt tenim a molts que ens ajuden i recolzen en esta lluita romàntica per lo nostre... i des d’allí segur que des de fa uns dies la nostra Mariví també ens estarà tirant una maneta, estic convençut ... ¡Mariví sempre, sempre te recordarem!

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari