Associacio Cardona i Vives

El Guerrer de Moixent

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

Moixent és un municipi de la Comunitat Valenciana situat en el suroest de la província de Valéncia en la comarca de La Costera, a la vora del riu Càñoles en el sector oriental de la comarca i als peus de la Serra Grossa.

S´han trobat evidències de població en Moixent pertanyents al Neolític (6.000 – 3.000 a. C.) en la cova del Barranc de Palop i en la cova de Patas. En l´Edat del Bronze ya havia una població assentada en diversos llocs del terme municipal.

La Bastida de Les Alcuses és el nom donat a un assentament iber situat en el terme municipal de Moixent, en l´extrem suroest de la Serra Grossa, sent una important ciutat de la regió de Contestania Ibèrica. Les ruïnes foren descobertes en 1909 per Lluís Tortosa, sent visitades eixe mateix any per Ballester Tormo, qui inicià les excavacions en elles. Situada en el cim d´un encerrellada allargat i pla, constituïx un dels majors jaciments ibèrics de la Comunitat Valenciana. Este assentament és un poblat iber amurallat en una extensió de 650 m., de llargària i uns 150 m., d´amplària, a on es creu que degueren de viure entre 1.000 i 1.200 persones. Es troba a 714 m., sobre el nivell de la mar i en 1931 fon declarat Monument Històric-Artístic Nacional. Este poblat contava en una muralla, parcialment excavada, de més de 2 m., d´altura i, que originalment haguera pogut superar els 5 m., De quants torrellons haguera tingut la dita muralla, s´han conservat 3 d´ells segons nos conta H. Bonet i E. Diez Cusí.

Entre 1928 i 1931 es realisaren 4 campanyes, en elles colaboraren Lluís Pericot i Doménec Fletcher entre uns atres. D´eixes excavacions es deduïx que el poblat fon destruït de manera violenta al voltant de 330 a. C., provablement a causa d´alguna acció bèlica. En els anys 90 es realisaren noves excavacions dirigides per E. Diez Cusí. En eixos nous estudis s´identificaren conjunts d´edificacions de possible funció sacra o al voltant dels palaus. També es trobà una reproducció exacta d´una vivenda ibèrica. Abdós, vivenda i jaciment, són visitables. En les excavacions es posaren al descobert 245 recints, una quarta part del total d´un total amurallat d´unes 3,5 Ha.

En Garamoixent, en el Corral de Saus, a uns 2,7 quilómetros de Moixent s´ubica una Necròpolis ibèrica, que pertanyia a un núcleu de població diferent al de la Bastida de Les Alcuses.

Segons Doménec Fletcher y colaboradores, en la zona excavada es trobaren numerosos materials com àmfores, gots de ceràmica ibèrica, gots decantadors, gots en decoració geomètrica, plats, picheres, ferramentes, falcates, botons, joyes... i moltes coses més, algunes d´elles estan expostes en el Museu Arqueològic de Valéncia. Pero una peça de les trobades, molt especial i rellevant, és una estatueta de bronze fos, símbol de l´arqueologia ibèrica que fon trobada en 1931 per l´obrer Vicent Espí en el departament 218 del poblat iber de Bastida de Les Alcuses Esta estatueta fon batejada en el nom de, El Guerrer de Moixent, i és una chicoteta figua de bronze d´orige ibèric que reproduïx a un ginet-guerrer iber montat a cavall. Data del sigle IV o V a. C,. i s´ha interpretat com un exvot funerari que podria servir al difunt en la transició a ´l´atra vida´, o be com agraïment pels favors concedits en esta vida, sent abdós motius de caràcter religiós, és dir, una ofrena als deus que es depositava en santuaris o llocs de cult. Està realisada en bronze fos, conta en una altura de 7,3 cm. I actualment es troba en el Museu de Prehistòria de Valéncia.

La figura del guerrer és signe de que el poble iber no era únic ni uniforme, sino un conjunt heterogéneu de pobles que compartien característiques comuns pero que es senties únics en casa assentament i en conseqüència, per a sobreviure devien enfrontar-se als assentaments veïns.

L´estatueta de El Guerrer de Moixent, es considera una obra mestra i d´especial importància de l´art ibèric valencià pel mestrage en la manera d´expressar i resaltar els detalls de la mateixa, aixina com per la senzillea i claritat en les seues llínies. El guerrer monta el cavall en una clara posició de combat, per allò lluïx indumentària i armes en consonància en la seua postura, sent una magnífica mostra de l´armament iber. El ginet lluïx un caixó de cim alt, el caixco, que destaca pel seu gran tamany. La figura no és simètrica en abdós costats, aixina mentrimentres en la mà dreta agarra les ramaleres del cavall, en l´esquerra porta un escut redó que era un dels elements bàsics per a protegir-se de l´infanteria enemiga. En la figura també es por observar la seua falcata.

Este extrem és digne de menció a banda, puix és conegut que en les tombes iberes s´han trobat les falcates doblades i inutilisades dels enterrats en elles, puix estes armes solien ser forjades en exclusiva per al guerrer que l´anava a utilisar i eren intransferibles a uns atres guerrers. Motiu pel que estes falcates, espases de fulla curva en estries llongitudinals, constituïen per al guerrer valencià, part de sa pròpia vida i preferien perdre-la abans que rendir les sues armes a l´enemic. Com les falcates eren forjades a mida per a cada guerrer, no hi ha dos iguals, puix medien aproximadament lo que media el braç del seu amo, pero podríem prendre 45 cm., com una mida mija.

Junt al guerrer, també en la Bastida de Les Alcuses, es trobà un bou en un jou el qual l´unia per mig d´una llança a un carro que no ha sigut trobat. La troballa d´estes figuretes, fica de manifest les activitats que tenien més representació, la bèlica per a defendre´s i l´agrícola per a subsistir.
Un important document, al marge de l´estatueta de El Guerrer de Moixent, és l´inscripció sobre plom, de 180 x 40 mm., en 1 mm., de grossària, trobada en les excavacions de 1928 en el departament 48, enrollada baix una pedra de molí, publicat en 1982 per Doménec Fletcher. La làmina està escrita per les dos cares en alfabet ibèric tartèsic (meridional), i és una de les inscripcions més llargues. Es desconeix el seu significat.

En 1997 l´Ajuntament de Valéncia realisà la seua falla municipal, en el motiu central d´El Guerrer de Moixent. La falla portava per lema, “La nostra historia”. Fon obra dels germans Ferrer, Artur i Ramon, en colaboració d´uns atres sis artistes, tingué un cost de 22 millons de pessetes, una altura de 23 metros i una base de 20 x 18 metros.
Entre el 29 de juny i 2 de juliol de 2006 el guerrer tornà a Moixent baix l´alcaldia de Vicent Dubal, per a presidir en esta població el actes del 75 aniversari de la seua trobada i de la declaració de la Bastida de Les Alcuses om Patrimoni Històric-Artístic Nacional, el seu trasllat contà en la mateixa seguritat que tingué la Dama d´Elig en el seu trasllat ad esta bella ciutat. Este trasllat constituí la primera vegada que la figura d´El Guerrer de Moixent eixia del Museu de Prehistòria de la Diputació de Valéncia per a tornar a Moixent. S´instalà en una vitrina d¡alta seguritat situada en el vestíbul de l´auditori Gabriel Aracil. Ademés, la peça es mantingué en unes condicions de temperatura i humitat òptimes.

També el dia 29 de juny de 2006, s´inaugurà una exposició filatèlica commemorativa d´un sagell que emeté Correus el dia 6 de juliol i que portava impresa l´image del Guerrer de Moixent, en un valor postal de 0,78€.

En Valéncia Cap i Casal, es troba una reproducció de grans proporcions, en bronze d´El Guerrer de Moixent, en els Jardins de l´Hospital que rodeja la Casa de Cultura, antic Hospital de Pobres Inocents, situada al costat dret de l´Ermita de Santa Llúcia, sent obra de l´escultor Santiago López-Pastor Rodríguez.