El Castell d´Artana
Per Joan Benet Rodriguez i ManzanaresEl castell d´Artana es troba en la Plana Baixa de Castelló, en el Regne de Valéncia (hui comunitat Valenciana). El municipi d´Artana es troba en les estribacions de la Serra d´Espadà i conta en uns escassos 2.000 habitants.
El Castell està ubicat en mitat de la jurisdicció dels castells d´Onda i d´Eslida, alçant-se en el Vall d´Artana, a la dreta de la Rambla del mateix nom, en la conca mija del riu Ahín o Eslida en ple Parc Natural de la Serra d´Espadà, la qual està poblada pel pi blanc, carrasques, surers, oliveres, garroferes...
El poblat d´Artana fon fundat ´oficialment´ pels romans en el nom primigeni de “Arctàlia”, encara que existixen numerosos antecedents confirmats d´assentaments humans ya en el Mesolític. En l´época romana Artana fon una important villa d´Edetània, baix la seua denominació romana de ´Arctàlia”. Durant l´época de dominació musulmana fon un lloc pràcticament despoblat, constituint a soles un chicotet núcleu de població.
El castell d´Artana, té als seus peus el caixco urbà del poble d´Artana, com sol ocórrer en multitut de castells. Està ubicat sobre un assentament iber-romà, en un lloc privilegiat en lo alt d´una lloma d´una altura de 341 metros, situada al nort de la població. La seua construcció està en una situació estratègic-militar com porta d´accés a la Serra d´Espadà.
És un castell que posseïx una arquitectura Migeval, sent del tipo montano en una planta rectangular, del qual en l´actualitat a soles queden unes ruïnes, puix fon dinamitat durant les Guerres Carlistes. Entre les seues ruïnes trobem alguns indicis de diferents basaments de numeroses construccions i les més diverses hipòtesis sobre construccions auxiliars. El seu interior alberga un aljup envoltonat de format octogonal.
El castell d´Artana té un orige controvertit, puix uns historiadors afirmen que té un orige romà, uns atres pel contrari aposten per atribuir-li un orige islàmic i uns atres prenen una postura que fa a dos bandes, dient que fon construït pels àraps, pero sobre unes ruïnes d´una fortificació romana. De totes maneres, a on tots pareixen coincidir sense cap discussió, és en que independentment de quí fora el constructor original, en posterioritat ad eixe dubte, fon ampliat pels àraps.
El castell d´Artana, no obstant i a pesar del seu estat de ruïna, conte en numerosos elements arquitectònics destacables. A saber.
La Torre de l´Homenage, també nomenada Torre dels Escipions.
Existix certa controvèrsia sobre el nom que fon utilisat primer per a designar-la, puix dependrà de qué teoria de construcció decidixques admetre. Esta torre es d´orige romà, té planta octogonal i molt possiblement posseïra un remat mudéixar, puix es coneix que fon transformada pels musulmans, encara que de tota ella a soles queda en peu la seua mitat inferior.
La Torre del Principal
Es troba en la part central del castell pero en la seua banda nort. La seua composició es sòlida, sent ademés un dels elements més antics del castell.
Els seus llançols amurallats.
El de la seua banda nort presenta part del seu almenat i mostra les troneres en les almenes situades a ras de l´adarve. El de la seua banda sur presenta un greu deteriorament. Este llançol estava relacionat en l´aljup exterior del castell i en l´accés a la fortificació. Sobre el llançol de la seua banda est, Forcada nos diu, “Esta muralla disponia de gran altura i quedava emmarcada entre les torres cantoneres i una central degudament reestructurades en altura”
L´Aljup del pati d´Armes
Este aljup és soterràneu i presenta dos sales adossades en cobertes apuntades.
Es pensa que el castell contà en torres auxiliars en diferents punts de la Serra, i com es pot observar in situ, ademés d´alguns llançols almenats, també conserva alguns restos de torres i una gran torre en un dels extrems.
El castell tingué en orige un us defensiu, encara que en el pas dels anys, fon convertint-se en morada de famílies d´alt ranc social. Açò es coneix gràcies als diversos restos trobats en el seu interior, com, finestres germinades en els armes del senyoriu, atauriques àraps, restos de perfectes entaulellats com un pis realisat en paviment en cresoletes hexagonals o uns alicers en estreles, hexàgons regulars, estreles de huit puntes, rectànguls i hexàgons allargats en quadros, etc. Els restos de ceràmica es conserven en el Museu Nacional de Ceràmica Valenciana.
La Torre de l´Homenage, del Principal, aljups i dependències de tot tipo pregonen el poder dels seus senyors, sent a partir de la Quaresma de 1238 en la conquista cristiana per part de Jaume I d´esta plaça, i posteriorment en 1241 quan el monarca estigué personalment en el castell, quan fon dotat de noblea i el mateix fon adquirint gran potència, lux i alt nivell d’importància, indicant el lux del periodo en que els senyors regentaven el castell.
Posteriorment seria propietat dels Moncada i després donat a Guillem Romeu, posteriorment pertanygué també a les famílies de Boïl, Vilanova i Xérica, per a acabar incrementant les possessions dels ducs de Vilafermosa.
Com tota la Serra d´Espadà, Artana sofrí les revoltes morisques del sigle XVI i en l´expulsió d´estos en 1609 quedà pràcticament despoblada, i en allò també el castell. La repoblació en cristians es realisà a partir de l´any 1611.
La fortalea arribà en prou bon estat d´habitabilitat fins a les Guerres Carlistes, quan el general Borso di Carminati, ordenà la seua voladura, dinamitant el castell i convertint-lo en les ruïnes que han aplegat fins als nostres dies.
En l´actualitat es troba baix la protecció de la Declaració Genèrica del Decret de 22 d´abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol i de Protecció dels Castells Espanyols, estant en l´Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, en la Secció de Monuments d´Arquitectura Militar de 1968, com edifici de tipologia de castell migeval. El castell d´Artana fon declarat Ben d´Interés Cultural per la Conselleria de Cultura, Educació i Deport en categoria de Monument, la qual ho inscrigué en el Registre de Bens d´Interés Cultural (BIC) del Patrimoni Històric Espanyol.
Per als amants del senderisme, el camí nomenat PR-CV-137 que va des d´Artana a Eslida, en un recorregut de 11,2 quilómetros, passa junt al Castell d´Artana, podent combinar aixina, vida sana i cultura en una mateixa activitat.
Com última apreciació, convidar a tots els que lligen este artícul a visitar el Castell d´Artana, el qual és visible des de molta distància abans d´aplegar ad ell, i encara que en l´actualitat a soles siguen unes ruïnes, estant junt ad elles, es pot u fer una idea aproximada de la grandea de la seua época d´esplendor. Ademés, les vistes a la Serra d´Espadà i al poble d´Artana són tot un lux, aixina com també ho és l´aire net i pur que es pot respirar des de les immediacions del castell.
cites
Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanosMenéndez Pidal
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
