L´estudiant senyoret

Els estudiants d´abans eren uns senyorets: quan anaven a casa a final de curs, salvo rares excepcions, no acostumaven a treballar. Era igual que foren estudiants de capella que de bachiller o universitaris, tots eren lo mateix de senyorets, per no dir de malfainers. Veen treballar a sos pares i germans i no s´agarraven a ajudar-los “ni a duro el pam”.

Hi havia un poble en un vall de la Serra d´Espadà famos per la seua industria i comerç d´espart. La Materia prima la portaven de la provincia d´Albacete i de Murcia, pero en el poble la manufacturaven, fabricant una especie de cordells, que es dien fiscars, llata o pleita, per a estores i forrar els carros, cabarços, saries i, sobre tot, espartins o cofins, per a l´extraccio de l´oli o del vi en els molins.

La confeccio dels espartins era l´ocupacio principal de la poblacio femenina que, sens eixir de casa ni descuidar les faenes domestiques, podia traure´s un modest jornal. Els espartins els confeccionaven a estall i quan els portaven a l´almagacen, la faena era per als "amos" que tenien que pesar l´espart que s´enduyen les treballadores i el que tornaven confeccionat, secar els espartins al sol, carrejar-los de casa a la costera i de la costera a casa, fer pileres d´espartins, per a que caberen en el menor lloc possible, enfardar-los de deu en deu o de dotze en dotze, i atres faenes complementaries.

Es dir, que en casa dels espartiners no faltava mai faena, i a ella, com a industria generalment familiar, s´aplicaven tots els de casa, pares i fills.

Hi havia un espartiner, que li dien Miquel de Roseta. Este tenia fills i filles, molt treballadors que ajudaven en tot. Pero en tenia u que estudiava per a mege. Primer va fer el bachiller al costat de son tio frare, i mes tart estudià medicina en la Facultat de Valencia. Este estudiant, quan anava al poble en les vacacions d´estiu, se negava a treballar en les faenes de l´industria de son pare, pretextant que ell era estudiant, no com els atres, que havien de seguir en el comerç.

Els germans l´increpaven dient-li:¡quina barra tens, veus lo que estém fent tots i tu ahi parat mirant com nosatros treballem! ¿Que tú no eres un home com nosatros? Com no hi havia forma de convencer-lo per a que s´agarrara a treballar, el tio Miquel va acudir al cabo de la guardia civil que era amic de casa i vivia prop d´alli, en el quartel, per a que li fera reflexions, a vore si a ell li fea mes cas.

I aixina va ser: el guardia li va fer vore que ell estudiava gracies a que els seus germans se sacrificaven per ell, per a que ell puguera estudiar, i lo menys que podia fer era ajudar-los en estiu, quan no tenia atre que fer.

Per fi l´estudiant senyoret va accedir a carrejar espartins, a fer pileres d´espartins, a agranar la sala, a carregar els "camions" i, encara que de mala gana, d´aquell dia en avant va donar producte a casa.

El pare, content de l´exit del cabo de la Guardia Civil, per a celebrar-ho, aquell dia el va convidar a dinar. Van fer una paella d´arroç en conill i pollastre, i quan se disponien a dinar, el pare va dir: ¡Tots drets i en la forca en la ma, que vaig a fer un parlament! Quan estaven tots en orde, drets i en la cullera de fusta en la ma, va declamar estos versets:

Feu tots el rogle ben ample
que a tots vos ho vull contar
un negoci d´importancia
i de gran prosperitat
Va naixer el Deu del cel
en pesebre i animals
per a redimir a l´home
que en aquell temps va pecar,
sa mare com a “prudenta”
en ofici el va posar.
Sabem que el que no treballa
no te dret per a menjar.

Artana. Estiu 1998.
El Pare Guinot. Del seu llibre “Rondalles de la meua terra”

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari