II Aplec Valencianiste. Una cronica de reflexions

Per segon any consecutiu un grup d´ilusionats i conscienciats valencians hem participat en la convocatoria i crida que, oportunament, feu la Cardona Vives. La cita del II Aplec Valencianiste es fixà per al 18 de setembre del present any en un emblematic parage de les terres del Maestrat, el Penyagolosa. Una trentena de persones fruirem, alli, d´un dia en el qual la metereologia no fon la millor companyera, pero tampoc arribà a pertorbar el programa traçat.

Per a molts esta era ya la segona volta que nos trobavem en similars circumstancies, i no podia faltar el recòrt especial per ad aquells que l´any passat nos acompanyaren i que ya no ho podran fer mes, recòrt que es feu extensiu per ad atres valencianistes que tambe nos han deixat, pero que, en qualsevol cas, confiem siguen sempre els guies d´un cami que volem caminar en llibertat i ple de pau, en busca de l´enaltiment dels valors que nos fan poble.

L´ascensio al Penyagolosa resultà gratificant, trobar-se dalt d´este cim emblematic del nostre territori, des del que s´albiren les terres del nort del nostre Regne, tan carregades de cultura, de tradicions, d´espiritualitat, de misteri…, per a poder alçar la nostra veu i fer patent la nostra presencia, llançant un mensage reivindicatiu valencianiste, fon totalment satisfactori. Els qui creem en una Valencia desacomplexada voliem, des d´una altura de 1813 m., escampar als quatre vents que som valencians, que som un poble en un glorios passat, en una identitat forjada durant segles i que volem contribuir a propiciar un futur ple de dignitat i inconfoniblement valencià.

Alli jovens i atres que no ho erem tant, homens i dones, lliberals i conservadors, nacionalistes valencians junt en atres que no ho son, pero tots units per l´amor a la Patria Valenciana, nos trobàrem per a contrastar punts de vista i per a fruir d´un maravellos espai de la naturalea que mou a la contemplacio i de manera especial a la reflexio, eixa que haurem de canalisar a través d´associacions culturals en un primer moment, puix des d´elles es poden marcar pautes, es pot adquirir compromis i sobre tot perque, des d´elles, es poden realisar els estudis i accions per a fonamentar mes i millor la nostra historia, per a coneixer-la, aixina com les nostres manifestacions culturals i l´expressio mes genuïna que nos identifica i particularisa com a poble: la llengua valenciana. Pero cert es que elles a soles no son suficients per a influir en esta societat que vertiginosament alvança i canvia a un ritme casi frenetic, com el restant del mon. Hui eixa influencia requerix d´unes atres vies d´accio i d´actuacio, i necessita recolzament popular, per aixo ara, mes que mai, entenc que es necessari crear una corrent d´opinio alhora que es necessari crear o consolidar estructures d´accio i d´intervencio en la societat, sorgides d´ella mateixa, i que han de cobrir necessariament atres espais entre els quals està el politic. Una estructura politica d´ambit nacional valencià es fa imprescindible, una estructura que ha de ser democratica i sense supeditacions a organisacions estatals que, fins ara, lo unic que han demostrat es el menyspreu per Valencia, pels valencians i valencianes, retardant o inclus negant-nos proyectes que son imprescindibles o que significarien un impuls per al progrés d´este, el nostre poble.

No podem, i entenc que no debem, perdre mes temps ocupant-nos de retrucar i aclarir tantes i tan diverses manipulacions i com alli, en St. Joan de Penyagolosa, ara i aci estem per a autoafirmar-nos en lo que creem i pensem, per a expressar el nostre desig de seguir ferms en mantindre la nostra identitat, la que nos fa poble valencià, i per a actuar en esta llinia sense desmai.

Celebrem que esta jornada festiva, en amigables conversacions i debats, puga ser un atre inici que nos conduixca a donar sentit i impuls ad este moviment tantes voltes trencat, tantes voltes paralisat, tantes voltes desprestigiat, tantes voltes traicionat o desviat del seu objectiu fonamental i que yo, personalment, entenc ha de ser el de despertar les consciencies valencianes, perque, nomes aixina, sent capaços de valorar lo que hem segut i som, conseguirém el reconeiximent internacional de la nostra Patria Valenciana. Es puix necessari conrear entre els valencians i valencianes el sentit d´orgull de pertanyença ad esta nacionalitat que volem contribuir a reconstruir i consolidar.

Treballem sense hipocresies i apartem rapidament als qui vinguen a generar confusions, terceres vies i cismes innecessaris, puix tots ells no fan mes que somoure els nostres fonaments i impedir el nostre alvanç.

Fem que esta fita siga alguna cosa mes que un encontre d´opinions o inclus de reivindicacions, fem que siga un punt d´unio de les nostres forces i de coordinacio de les nostres accions, un vehicul que nos proporcione major unio i coneiximent entre nosatres, en definitiva un mosaic de contrasts que nos faça mantindre la flama viva del nostre valencianisme i nos prepare per a proyectar-lo adequadament a la societat valenciana en general.

I com diu el poema fem-nos forts i sigam ferms en els nostres plantejaments i reivindicacions:

“Penyagolosa, gegant de pedra:
La teua testa, plena de neu.
Penyagolosa, Penyagolosa,
a la tempesta, al sol i al vent,
fita senyera del poble meu.”
     Cançons del meu poble. M. Roza

Hui es fa mes necessari que mai l´unio entre nosatres, i lo que es mes important la coordinacio entre les nostres accions. I sapiam que tot aixo nomes depen de nosatres.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari