Editorial

“Hi ha raons del cor…que la raó no enten”, bonica frase, senzilla, profunda, enigmàtica, certa, sincera…i profundament humana.

El ser humà en eixa llavor de vida que s’inicia des del moment en que estem en el ventre de la nostra mare, establix en tot lo que el rodeja, una relació afectiva que ens fa sentir-mos diferents i privilegiats en este món que envolta tota la nostra existència.

I és de veres, les relacions, el contacte, el tracte, la parla, l’entorn, l’afecte i el sentiment construixen a unes persones que en eixes circunstàncies que formen i que conforme u va creixent fan el ser que som, i que en una base inicial no para de créixer mai.

L’amor és sense cap de dubte el sentiment humà més magnífic que puga acoronar la naturalea humana; l’amor no enten de raons, l’amor és de veres cego, perque si no, no és amor; l’amor no enten de mides, ni de llimits, no es pesa; i si és amor de veres ni se compra, ni se ven; no se pot acabar en ell, l’amor és etern, no enten de mort, perque mes allà del cel és a on troba per a sempre sa infinita llar…

Este sentiment al voltant del que patim, gojem, reneguem, plorem, riem, agraïm, ensomiem, despertem, volem, naixem i morim…es la llavoreta que la gent de be porta dins i que marca la seua existència.

Pense de veres que aquell,- que també els hi ha -, que no te la capacitat d’amar, tampoc te la capacitat de ser feliç en esta vida, convertint, tal vegada, lo que és el camí vital en un ball d’interesos buits que mai plenen eixe sac foradat en el que se convertix tota persona sense capacitat de voldre.

I per això eixa raó del cor, que es l’amor, pareix traduïr-se en res si no entenem que la falta de raó del cor no pot convertir la busca i consecució d’este be diví en una anarquia de fets conduents a arribar ad eixe do. L’amor requerix de sacrifici, de treball, d’estratègia, de visió de futur, de negació d’egoismes, de saber aguantar infàmies i desprecis, atenen a eixa raó del cor que en moltes ocassions ens obliga a anar per camins de fanc i pedregossos, i temps obscurs, envoltats d’incertea…i anant en eixes raons de cor que l’entiment no enten, arribar al cim pel suspiren les dònes i hòmens de be…

El ser de la Cardona Vives, mantenint el seu espirit, anant des d’a on venim cap allà a on la conciència, el deure, les raons, les raïls, i l’amor cap a lo nostre ens porta, és una lluita que tal vegada coste entendre des de el facilitarisme en el que hui ens ventolegem massa a sovint. El cor de la nostra entitat i el seu ser, camina des del seu inici ienexorablent unit en l’amor ple de raons possiblement invisibles e ininteligibles per als que des d’un enteniment carent de cor, no poden entendre com este grup d’hòmens i dónes de esta entitat castellonera continuen per eixe camí, treballant, donant mostra de lo que som, sembrant llavoretes de futur, seguint una estrategia que ens fa créixer dia a dia, arribant a on adés no arribabem, i covencent als que de veres porten l’amor dins d’ells que hi ha un camí de cor, ple de raons i arguments que més allà d’enteniments sense cor, vol unes raons que amparades pel cor ens permitixca un dia vore que l’amor, per lo nostre, per la nostra terra i pel ser humà, prevalix per damunt de tot.

Ixcà! Pronte un dia ens allumene i l’amor del cor puga ser entés per l’enteniment…de tu i de mi depen...

Gonzalo Romero Casaña
President de l’Associació Cultural Cardona Vives de Castelló

Castelló de la Plana, març de 2011

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari