El Tribunal de les Aigües de la vega de Valencia

El milenari Tribunal de les Aigües de la Vega de Valencia es sense dubte el tribunal de justicia mes antic d´Europa. Tots els dijoussos, en la part dreta de la Porta dels Apostols de la Catedral de Valencia es reunixen els huit sindics per a constituir el famos tribunal. L´acte escomença quan en el Micalet toquen les dotze de mig dia i l´alguasil, despres de demanar la venia a la presidencia, crida publicament:

El tribunal de les Aigües. Oli de Ferrandis, 1865
Palau de la Generalitat

¡ Denunciats de la sequia de Quart !

Es creu que l´orige podria remontar-se a temps dels romans, pero van ser els araps els que van concretar la forma que encara hui es mante. Les primeres referencies apareixen en el Califat de Cordova, governant Abderraman II i Al-hakem II, sobre l´any 960, pero la certea historica està quan Jaume I el Conquistador en 1240 va confirmar en el Fur XXXV, tots els privilegis que tenien els regadius en temps dels moros: "Segons que antigament es e fo establit e costumat en temps de serrahins". De tota la Llegislacio Foral del Regne de Valencia nomes nos queda El Tribunal de les Aigües.

Apart de la documentacio, hi han detalls que demostren l´orige arap del tribunal. En temps dels araps les reunions es feen dins de la mesquita major, pero al consagrar-la en catedral i els araps tindre prohibit l´acces, van tindre que reunir-se en la porta, donat la gran cantitat d´araps que van continuar cultivant l´horta valenciana. El fet de reunir-se el dijous, dissabte per al calendari religios dels musulmans i el detall de fer-lo a les dotze del mig dia nos recorda que en la religio mahometana, el dia no escomença a mija nit sino a les dotze del mig dia. Atre indici es el fet ya en desus, que el president per a concedir la paraula ho fea senyalant en el peu com ho fan els doctors en la llei musulmana.

Al llarc dels sigles l´institucio va estar varies vegades en perill de desaparicio. L´aboliciò dels furs per Felip V en 1707, l´invasio francesa o les Corts de Cadis que en 1812, al tractar l´apany dels tribunals va cessar qualsevol fur privatiu, pero la defensa feta pel valencià Francesc Xavier Borrull en 1814 i la cessacio de les Corts abans de presentar l´informe, van deixar al Tribunal en totes les competencies.

Actualment, el Tribunal de les Aigües està present en: La Constitucio de 1982; en l´Estatut d´Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982; en la Llei Organica del Poder Judicial de 1985; i en la Llei d´Aigües de 1985. Esta ultima en el preambul utilisa el tribunal valencià com eixemple: "de la que es ejemplo el Tribunal de las Aguas de la Vega de Valencia".

Del Turia naixen huit sequies-mare: Quart, Benacher-Faitanar, Mislata, Favara i Rovella, a la dreta, i Tormos, Mestalla, i Rascanya a l´esquerra. Les terres regades per una sequia-mare, per mig d´atres mes menudes formen una comunitat de regants; els membres de la comunitat son els amos de l´aigua, en la proporcio de les terres que posseixen.

Cada comunitat de regants es dirigida per una junta administradora, que se renova cada dos o tres anys; el cap o sindic es elegit per la comunitat i deu ser cultivador directe de les terres, deu tindre suficients propietats per a poder viure d´elles i tindre fama d´home honrat. Al ser elegit ostenta el poder eixecutiu de la sequia i passa a formar part del Tribunal de les Aigües. Cada sequia té un guarda encarregat de fer complir les tandes de rec i d´informar de les infraccions.

A la cridà de l´alguasil acodixen els denunciats acompanyats pel guarda de la sequia. Les citacions seguixen l´orde en que les sequies prenen l´aigua del riu. La primera es Quart i l´ultima Rovella. El guarda expon el cas i presenta al querellant, per a acabar dient: ¡ es quant tenia que dir ! A continuacio l´acusat inicia la seua defensa. El jui es oral, integrament en llengua valenciana, no intervenen advocats ni documents escrits, i el Tribunal, en presencia dels interessats, dellibera i emitix la sentencia. Per a assegurar l´imparcialitat de la sentencia, el sindic de la sequia a la que perteneixen els litigants no participa en les delliberacions. Si la sentencia es condenatoria, el president diu: ¡ Este tribunal li condena a pena i costs, danys i perjuins, en arreglo a ordenances ! La sentencia es eixecutiva i no té recurs d´apelacio.

El Tribunal continua condenant a pagar la multa i indemnisacions en lliures valencianes, moneda migeval. Com curiositat dir que la sequia de Fabara no paga les dietes per reunio o junta en diners, sino en un val per mija lliura de dolç, costum conservada de l´edat mija.

Les comunitats de regants continuen respectant les velles ordenançes transmeses oralment des dels araps i despres des de Felip V, ratificades per escrit.

Per la seua antiguetat i per l´imparcialitat de les seues sentencies, l´autoritat del Tribunal de les Aigües es extraordinaria entre els regants i la seua fama es universal, s´ha guanyat a traves dels sigles categoria de modelo i del mes perfecte tribunal en el seu genero.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari