Associacio Cardona i Vives

Apunts de gramatica valenciana

Per Josep Maria Guinot i Galan

ELS ADJECTIUS

Els adjectius quantitatius expressen quantitat d´alguna cosa sense precisar-la numericament; s´encontren, puix, entre els numerals i els indefinits. Els numerals concreten el numero, els quantitatius es referixen a quant o quants, i els indefinits a quants o quantes, sense precisar numero. Eixemples: numeral: sis cadires; quantitatiu; massa pa; indefinit; tots els autors.

Els adjectius quantitatius poden ser variables o invariables.

Son del tot variables: Quant, quanta, quants, quantes; molt, molta, molts, moltes; poc, poca, pocs, poques; tant, tanta, tants, tantes; bastant, bastantes.

Son invariables: gens, massa, mes, menys, manco, prou.

Els adjectius indefinits determinen al substantiu d´una manera imprecisa, lo menys precis possible. Van acompanyant a un nom, de lo contrari es convertixen en pronoms. Eixemples: un atre home (adjectiu); dona-l¡ un atre (pronom).

Els adjectius indefinits son variables o invariables.

Son variables: un, una, uns, unes; algun (algu es pronom) alguna, alguns, algunes; mateix, mateixa, mateixos, mateixes; cert, certa; certs, certes; demes, tot, tota, tots, totes; atre, atra, atres; tal, tals; qualsevol, qualsevullga.

Son invariables: cap, cada, sengles.

"Demes" va precedit de l´articul: el demes, la demes, els demes, les demes.

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana