Associacio Cardona i Vives

Editorial

Per Gonzalo Romero Casaña

Anar contra corrent, nadar front a les ones, caminar contra el vent, vore lo que no es convenient, parlar de lo imparlable, o tocar lo intocable, eixos son alguns dels manaments que te la bona gent de la Cardona Vives, clar tot aixo, no obedix en absolut a un sentiment contradictori o a soles contestatari, tot lo ans dit respon a un ideal podriem dir, romantic, un ideal de deure, d’estima, totalment desinteressat, honest, fidel, i enamorat d’una manera de ser, estar i sentir, representada per les dones i homens que fan un poble, i reconec en orgull, que la dignitat del meu poble té en la nostra associacio un eixemple magnific.

Tot lo dit, no lleva les ganes que u junt a la immensa majoria dels seus, tindria d’equivocar-se en els seus pronostics de cara al futur, per be de la nostra terra. Lo que des de fa, tal volta ya massa anys venim denunciant des d’esta associacio castellonera, per desgracia i a pesar dels nostres esforços, s’està constatant d’una manera absoluta per eixa dictadura dels fets, que dia, a dia anem coneixent, i que son mostra inequivoca d’hasda a on, el nostre poble es victima, d’una deixadea oficial en defensa de la seua identitat, que amenaça en fer-lo desapareixer per a sempre.

L’Estatut d’Atunomia de Catalunya, la Junta Qualificadora de Coneiximents en Valencià, l’ensenyança oficial, el correllengua, una AVLL que busca a quina llengua representar, uns mijos de comunicacio gens volcats en la defensa dels interessos valencians, i una classe politica a le que se li sol oblidar a qui representa, son les imagens del llenç en el que se dibuixa el nostre pervindre.

Pero es obvi, simplement dir lo dit, significa ficar-se en el punt de mira, dels que tenen com a objectiu descalificar, amedrentar, fer el buit, o inclus perseguir a tot aquell, que no vage al compas d’un ball, que no es el nostre, que no mos representa, i que té com a fi, anular i aniquilar una personalitat clarament definida.

Dir que el que no esta d’acort en la proposta d’Estatut feta per els politics del nort es un anticatalà, es una barbaritat indignant per a persones que com yo hem estudiat alli molts d’anys, hem jugat a futbol, hem tingut i tenim extraordinaries amistats en eixa terra, i a d’atres que tenen tambe com yo al poble català per un poble germa, pero lo dit no es pot entendre mai com un avassallament, com un complex front ad ells …, lo dit es per a recordar a aquells debils de memoria, o fluixets en la seua personalitat, que el poble de Castello, Valencia i Alacant, el poble valencià, ni se sent per debaix de ningu, ni admitix ser el pagà d’una obra escrita per a que sempre “recibixquen” els mateixos.

El no estar d’acort en un Estatut, que separa a un dels atres, possiblement en l’idea de juntar-los despres per a sempre, en este cas, no es anar en contra, es estar a favor de …, a favor del agermanament entre territoris i gents, en maneres de ser, cultures, personalitats diferents, pero sobretot es estar a favor d’un poble germa, en este cas el català.

El fer una Junta Qualificadora de Coneiximents en Valencià, que no servixca a soles per a excluir i per a impondre una manera de parlar en la que els que han mamat la llengua valenciana tenen que escomençar a parlar de nou, per que les seues mares per lo vist els han parlat incorrectament; el fer de l’ensenyança foro de llibertat, respecte, pluralitat i dialec; el impedir que associacions sufragades en diners forasters, i que en un mensage inconstitucional i antiestatutari, interrumpixquen les classes de l’escoles per a difondre el mensage de la inexistencia com a tal de la nostra cultura; el lluitar per a que l’AVLL tinga clar quin idioma deu defendre, i quina gent li paga, usuaria esta d’un idioma valencià, que deuria ser el autentic senyor de dita academia; que els mijos de la Comunitat Valenciana, que conten en grans professionals, siguen defensors d’esta terra, evitant possicions convinancieres en el poder; i sobretot fer saber als nostres politics que a qui se deuen es a tot un poble, que els demana ampar, fermea, i valentia per a complir en la seua obligacio com uns mes dels protagonistes d’esta gran historia, de perpetuar una personalitat, de la que fa sigles mos sentim enamorats i orgullosos.

Eixa es la Cardona Vives, el rent de dignitat que gracies a vosatros, inunda cada vegada mes a tot un poble.