Defendre lo indefendible

Encara es d’actualitat el fet i les conseqüencies d’haver-se presentat al Consell de Ministres Europeu el document de la nova Constitucio Europea, traduit a les quatre llengües cooficials d’Espanya: catala, gallec, mallorqui i valencià.

La reaccio oficial catalana no se va fer esperar. D´una manera virulenta, com es normal en els colectius radicals que dirigixen la politica catalana actual, expressaren l´intencio de querellar-se contra el Jefe del Govern Espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per haver autorisat l´inclussio de l´idioma valencià entre els oficials de l´Estat.

A primera vista, per aquelles dates, pareixia una "patinada" per als dirigents catalans el resultat obtes en la politica llingüistica a nivell estatal des del punt de vista de "l´unificacio de la llengua". Per primera vegada se reconeixia no assoles l´oficialitat del valencià sino, lo mes important, el caracter diferencial de la Llengua Valenciana respecte al catala. I aixo a ells els cou molt. Tant, com la negacio de la comunitat internacional a "patinar" contra Espanya.

¿Algu ha fet numeros, encara que basts, per a coneixer els diners que s´han gastat els catalans per a promocionar el catala en el Regne de Valencia? (seguim dient Regne per compensar l´agravi constant que nos otorguen al nomenar-nos "pais" i perque nos agrada nomenar-lo com historicament li correspon). Si alguna vegada ho arribem a coneixer, nos espantarém. Les cantitats poden rondar els millers de millons de les antigues pessetes, per a entendre-nos.

Quan entra en escena el Sr. Pérez (ell vol canviar el seu primer llinage, donant-li prioritat al segon, Carot-Rovira, que no es tan espanyol), es per a ordenar al Sr. Zapatero que anule tot vestigi de la Llengua Valenciana, ya que li molesta per als seus fins expansionistes ("països catalans" = euroregio), a canvi dels vots que necessita per a aprovar els proxims Pressuposts. M´imagine a un moniato en bigot i ulleres i davant al President del Govern d´Espanya, agenollat i demanant-li perdo pels seus pecats "centralistes". Cap pensar que si li haguera demanat cupo de genero per als lleons del Congres de Diputats, tambe haguera cedit, afaitant i capant a u d´ells.

Zaplana li va dir a Pujol que, a partir de la posta en escena de l´Academia Valenciana de la Llengua (¿quina llengua?), no hi haurien problemes entre abdos idiomes, entre atres coses perque, segons ells, tot era lo mateix. I ara resulta que Zapatero anava a autorisar en Europa la presencia de la Llengua Valenciana a banda del catala. Pareix que s´havien invertit els papers entre Zaplana i Zapatero.

Quedava una cosa en l´aire. Segons Maragall…les traduccions valenciana i catalana eren…identiques. ¿Qué estava passant? Si l´idioma valencià i el catala son diferents ¿com, el resultat, era una copia, u de l´atre?

Veggam. Algu ha actuat de mala fe, introduint una copia valenciana en el catala o una catalana en el valencià. Cap pensar que la copia valenciana s´haja escrit en les normes de l´AVL, que son les oficials i, al seguir esta academia les normes de l´Institut d´Estudis Catalans, haja eixit una traduccio "no genuina valenciana" i tan pareguda al catala que… es catala.

Finalment pereix haver surat la veritat, demostrada i exposta per la prensa, que consistix en haver assumit els catalans com traduccio catalana, la nostra valenciana en normes de l´AVLL i per tant en catala, en l´intencio de demostrar que son dos idiomes identics. Tant, que hasta els erros tipografics els han considerat dignes de copiar.

Sr. Camps, president del Govern Valencià: voste sempre s´ha definit com defensor de la Llengua Valenciana. Pero… assoles del nom. ¿No l´importa el contingut? Els chiquets en les escoles estan deprenent catala. Els llibres que usen, autorisats per la Conselleria de Cultura, ensenyen catala. Les universitats valencianes nos diuen "país valencià" i diuen que parlem catala i seguixen cobrant de la Generalitat Valenciana.

En "Canal 9" i "Punt 2" parlen un idioma que no reconeixem com nostre; han prohibit l´articul neutre "lo", tant valencià. Per cert, en Barcelona, al futboliste de l´Espanyol "de la Peña", el nomenen comunment, "lo pelat".

Aprecie en molts dirigents del PP un conformisme total en acceptar el nom de Llengua Valenciana a pesar de que el contingut siga el de la llengua catalana. El meu dubte es de si ho fan per complexe d´inferioritat, pensant que lo que alli parlen es lo cult i lo nostre es lo incult o be se deu a no voler entrar en el fondo de la qüestio per covardia.

Ara seria el moment de donar a la Real Academia de Cultura Valenciana l´autoritat llingüistica que mereix, despres d´haver estat defenent, des de 1915 a la llengua que parlen els valencians, la Llengua Valenciana, aplicant les Normes d´El Puig. Les senyes identitaries no podem consentir que nos les desvirtuen els d´atres autonomies.

El president de la Generalitat Valenciana que derogue l´indesijable Academia Valenciana de la Llengua (conve recordar: dihuit academics catalanistes per assoles tres valencianistes) que dona soport oficial al valencià que, a dia de hui, s´usa i fomenta en els estaments oficials, mereixerà moralment el titul d´Honorable, mentrestant, este titul està mal usat.

El Sr. Zaplana, quan fundà la AVLL, i despres de l´alegria de tot l´entorn catalaniste i del escepticisme valencianiste, va dir que s´havia acabat el conflicte llingüistic en la Comunitat Valenciana. Tenia rao. Ara no es conflicte, es una verdadera guerra; en l´agravant de que estem gastant municio catalana (les normes de l´Institut d´Estudis Catalans). Es com apagar un foc en gasolina.

Sr. President: ¿quina força podem tindre per a defendre la singularitat de la nostra llengua, la que parla el poble, si quan arriba l´hora de expondre-la, la substituim per una atra totalment influida per unes normes catalanes? Aplicar la normativa genuina valenciana (normes d´El Puig), rebujant els catalanismes, nos donaria automaticament un grau de diferenciacio cap a la llengua veïna no dubtos de constituir dos llengües paregudes pero diferents en vocabulari, gramatica i, sobretot, en fonetica. Anar per les travesses, defenent el nom pero no el contingut es voler defendre lo que fem indefendible.

Quan ya es hora de tancar est escrit, el 27 N ya forma part de l´historia del valencianisme. El poble valencià se tirà al carrer, en força i vitalisme, en una de les manifestacions mes multitudinaries que se recorden en Valencia, per a emmarcar una nova gesta del nostre poble. Gent vinguda de tots els racons d´Alacant, Castello i Valencia reivindicarem en contundencia que volem ser valencians, que no volem ingerencies foranees, que defendrem les nostres identitats hasta les ultimes conseqüencies. No mos conformem en el NOM de la Llengua Valenciana. Volem tambe tot el seu contingut. Volem erradicar d´una vegada el catala que, a dia de hui, està campejant en tota impunitat i en el permis i beneplacit de les nostres autoritats per les escoles, administracio i tot el teixit social. Carot, Maragall i Zapatero, nos estan fent un favor. Han despertat al poble. Aço no té volta arrere. NO PODRAN EN EL POBLE VALENCIÀ.

Cazador cazado: Maragall hizo coincidir las traducciones de forma premeditada

La coincidencia punto por punto de las dos versiones de la Constitución fue un acto premeditado de la Generalitat catalana. La versión valenciana fue filtrada a Barcelona durante alguno de los pasos que se siguieron en Valencia para su traducción y convalidación académica. En Barcelona se decide, tras presentar una versión en catalán, enviar una segunda esta vez en valenciano, a fin de invocar la “unidad de la lengua” desde un texto traducido en Valencia. Y ello pese a que la Generalitat catalana tenía ya una traducción al catalán, como se puede comprobar en la página web de la Moncloa, con los giros lingüísticos propios y muy diferentes a los empleados en la Comunidad Valenciana. Sin embargo, el presidente catalán prefirió “copiar” la traducción al valenciano para presentar a Zapatero dos textos miméticos como medida de presión. Cuando Zapatero cumplió con la legalidad y llevó ambos textos a Bruselas, el asunto tomó tintes de tragicomedia. El presidente catalán comprueba ahora cómo la versión oficial en “catalán” de la Constitución Europea estará para siempre escrita según las normas de la Academia Valenciana.

Articul publicat en el diari “ABC”, el 6.11.2004.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari