El raconet de la llengua valenciana. Presentacio.
Per Joan Batiste SanchoNo voldria començar la colaboracio en esta revista RENOU sense abans expressar el meu agraïment a D. Gonzalo Romero i a D. Fernando Masip que l’han fet possible.
L´autor de l´articul, J. Sancho, el pare Guinot
i els bons valencianistes: Juli i G. Romero
Em sent honrat de la seua confiança depositada i espere estar a l’altura de lo que s’espera d’esta seccio.
¿Per que esta seccio du el nom de “EL RACONET DE LA LLENGUA VALENCIANA”?
Com a homenage a aquell gran valencianiste que fon Miquel Adlert Noguerol, autor en 1978 d’una seccio del mateix nom en la revista Murta i que anys depres sería mantenguda per Chimo lanuza i Laura Garcia.
L’autentica llengua valenciana, la seua evolucio a lo llarc dels segles, i l’estat actual, han segut desconeguts per la majoria dels escritors en llengua valenciana, uns per arcaisants, uns atres per catalanisants. D’esta forma s’han bandejat formes “incorrectes”quan realment son autentiques i genuïnes.
¿Per qué eixe desconeiximent i oblit?
Per un abandonament incomprensible del nostre passat cultural i historic, i per tant, del sentit de pertanyença que nos ha fet arribar a un punt en el que no sabem ni lo que es nostre i fa que casi nos sentim forasters en nostra propia casa.
La llengua valenciana a lo llarc dels segles ha patit tres procesos d’agressio:
un proces de castellanisacio de manera casi ininterrumpuda des del s. XV fins
l’actualitat.
Un proces d’arcaisacio dut a terme pels renaixentistes
lliteraris, sobre tot, els poetes, somesos per la corrent del romanticisme
imperant, i la creencia que el poble parlava una llengua corrupta (s.XIX)
Un
proces d’intensa catalanisacio durant la segona mitat del s. XX. Esta
catalanisacio s’ha dut a terme de forma calculada i premeditada per uns, i de
forma inconscient per uns atres. En els dos casos, dominava l’obsessio d’acodir
a la font del catala per a fugir de la castellanisacio del valencià. Esta
actitut catalanisadora sempre ha estat ben acollida i promoguda des de
Catalunya.
La realitat actual es que uns escriuen en un perfecte catala, i uns atres en un hibrit al que podriem denominar valencià catalanisat en uns casos, i català valencianisat en uns atres.
Com ya dia Miquel Adlert, la diferencia entre els arcaisants renaixentistes i els actuals “catalanisants” es que els primers vivien de l’ilusio i no pretenien enganyar al poble valencià fent-li creure que escrivien en la mateixa llengua que parla el poble, sino que reconeixien que era distinta i per aixo la denominaven llengua llemosina, en canvi els “catalanisants” (pancatalanistes i tercerviistes), asseguren al poble que la llengua catalana en que escriuen es la mateixa que parla el poble i per a “enganyar” millor diuen “valencià culte” en lloc de simplement catala.
En esta seccio, el raconet de la llengua valenciana, pretenem el reconeiximent de les formes genuïnes valencianes front a arcaïsmes, catalanismes i castellanismes.
Finalment, vullc manifestar que esta seccio anira sempre dedicada a D. Jose Mª Guinot per l’admiracio professada i com a recort de la seua inquebrantable fidelitat a la verdadera llengua valenciana, propia i distintiva de tots els valencians, que encara que pareguda i en traces semblants a unes atres llengües en les que guardem un estret llaç de parentesc, no es la mateixa i tenim tot el dret del mon a, depurar-la i actualisar-la (d’arcaismes, castellanismes, catalanismes i barbarismes innecessaris), codificar-la i normativisar-la (dotar-la d’un cos normatiu que facilite el dreprenentage) normalisar-la (que siga un instrument normal en la vida quotidiana de tots mosatros).
cites
Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua, la valenciana, difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propiosSalvador de Madariaga
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
