Les “Normes de Castelló” (Part 3ª)

En la publicacio d’esta tercera part queda conclosa una colaboracio, el proposit central de la qual ha segut fer una aproximacio a l’interessat i fals mensage de que la codificacio de la llengua valenciana s’alcançà per mig de les “Bases Ortografiques de 1932”. A ningu se li escapa actualment la trascendencia d’aquell acort, pres per un exigu grup de “interessats” per la llengua que, pel procediment i manera d’actuar, i pel producte que a la fi foren capaços de redactar, no arribaren mes que a demostar que el dit treball estava mediatisat de manera programada. L’objectiu d’aquell opuscul no era estar tant al servici de la llengua valenciana i conseguir acabar en el desgavell ortografic imperant, sino la de garantisar una substitucio, programada, de les essencies idiomatiques de la llengua dels valencians, i fer-ho a favor d’una koiné que res, o ben poc, tenia a vore en la tradicio lexica i grafica que s’havia anat marcant per filolecs (Fullana) i gramatics (Nebot i Pérez) a finals del s. XIX i principis del s. XX. Estos ultims, realment, si que havien iniciat una clara llinea de treball per a mantindre l’essencia i autenticitat de la llengua valenciana i codificar-la ortograficament, de manera sensata i cientifica.

El lector trobarà en esta tercera part algunes de les claus d’aquell pacte –“producte del mes elevat intelecte”- que, des del primer moment, no va ser acceptat per tots els usuaris de la llengua, ni inclus per tots els seus firmants. Sí que consegui, a traves de “bones voluntats”, anar imponent-se, no sense traïcionar al mateix esperit que el va inspirar, per a acabar abraçant les propostes ortografiques fetes per al catala, tot obrint estrategicament la via a la substitucio lexica i fonetica de l’idioma valencià.

Adhesio de lo Rat Penat

LES « NORMES DE CASTELLO » (Part 3ª)

2.- Les propostes ortografiques:

Es recomana l’us d’algunes paraules i a la vegada s’obri la porta a l’us de termens totalment aliens a la llengua valenciana, que es donen per llegitimats (el cas de AMB, en substitucio de la llavors viva i classica preposicio AB, actualment EN en tota l’area valenciaparlant).

Es desterren les grafies CH (fonema palatal africat sort) corresponent a CHIQUET, COCHE, substituint-lo per la X o el digraf TX, segons les posicions, que per al valencià s’identificava en el fonema prepalatal fricatiu sonor de noms i paraules com XIXONA, XATIVA o XAROP.

Es relega la Y grega unicament com a part del digraf NY, de paraules com CANYA, ESTANY…, perdent esta grafia com a la que representa en valencià el so consonantic fricatiu, palatal, sonor –inexistent en catala-, que unicament posseix un so palatal africat sonor (cas del YO / JO o YA/JA) o YANQUI o YUXTAPOSAR.

No s’atrevixen a realisar l’introduccio de la TZ, digraf totalment estrany i que en valencià es representava per la S (fonema alveolar, africat, sonor), especialment en el sufix -ISAR. Pero no haura de passar massa temps per a que els artifex d’este document l’introduixquen en posteriors estudis (Carles Salvador no l’introduix en el Vocabulari Ortografic editat per L’Estel en 1934, en el que figuren les BASES DEL 32 com a preambul, pero si ho fara en posteriors estudis gramaticals fins a la publicacio de la seua Gramatica Valenciana de 1951 i tambe ho fara Sanchis Guarner en la seua Gramatica Valenciana de 1950).

Les Bases, merament ortografiques, no significaren una marginacio del lexic valencià ni la seua substitucio per un atre lexic estrany. Es interessantissima la llengua en que està redactat el Preambul (un valencià exquisit).

Tampoc supongueren, en cap moment, una censura a les formes verbals valencianes, casos com la forma simple del Preterit Perfecte d’Indicatiu, o els increments en –x o –ix dels verps incoatius de la tercera conjugacio.

PART III

3.- Els firmants:

Societat Castellonenca de Cultura, Centre de Cultura Valenciana, Seminari de Filologia de la Universitat de València, Lo Rat-Penat, Unió Valencianista, Agrupació Valencianista Republicana, Centre d’Actuació Valencianista, Agrupació Valencianista Escolar, Centre Valencianista d’Alcoi, Centre Valencianiste de Bocairent, Centre Valencianista de Cocentaina, Joventut Valencianista Republicana de Manises, “L’Estel”, “El Camí”.

P. Lluís Fullana Mira, Lluís Revest Corzo, Lluís Cebrian Mezquita, J. Sanchis Sivera, Salvador Carreres Zacarés, Francesc Martínez i Martínez, Bernat Ortín, Salvador Guinot, Nicolau Primitiu, Àngel Sánchez Gozalvo, Eduard L. Chavarri, G. Huguet Segarra, T. Llorente Falcó, Eduard Martínez Ferrando, Leopold Trenor, Lluís Cebrian Ibor, Josep Pasqual Tirado, Carles Salvador, Llorenç Sorlí, Ignaci Villalonga, Constantí Gómez, Ramón Huguet, F. Almela i Vives, Joan Bta. Porcar, Joaquim Reig, Miquel Martí, E.G. Nadal, Maximià Alloza, Emili Calduc, E. Navarro Borràs, E. Soler Godes, F. Caballero Muñoz, M. Thous Orts, Honori García, Adolf Pizcuela, Miquel Peña Masip, Lluís Sales Boli, Thous Llorens, Joan Simon, Enric Duran Tortajada, F. Mateu Llopis, Francesc Alcayde, Pascual Asins, F. Carreres Calatayud, Manuel Sanchis Guarner, Antoni Igual, Ferran Escrivà Cantos, Francesc Figueras Pacheco, Joan Beneyto, Angelí Castanyer, Emili Cebrian Navarro, Francesc Bosch Morata.

Firma de Fullana

Com a firmants apareixen 52 individualitats, 12 entitats, una editorial (L’Estel) i una revista (“El Camí”).

En relacio a les individualitats ya s’ha parlat sobre com s’arreplegaren les seues firmes i destacar que, si be algunes d’estes persones les podem calificar d’intelectuals, ben poques estaven preparades a nivell llingüistic i, d’atres, la majoria, no son mes que possiblement compromeses en eixe proces de recuperacio nacional i idiomatic en els que es veu imbuida part de la societat valenciana dels anys 30. Sobre part de la biografia dels que signaren l’acort es pot consultar la publiacio d’Alfons Vila Moreno, Les Normes del 32. Aportacio documental (estudi al voltant de les Bases d’ortografia Valenciana de 1932) Lo Rat Penat, 1997.

Consideracions:

1.- Foren producte d’una estrategia dissenyada i preparada en els cenaculs a on confluïen els unitaristes de les llengües valenciana i catalana, que les propagarien en escrits i publicacions i inclus en processos d’ensenyança (especialment els Cursos de Lo Rat Penat, creats per C. Salvador).

2.- Es crea rapidament la confussio en l’introduccio de doblets, paraules preses del catala, com a formes mes cultes, en detriment del lexic propi de la llengua valenciana, al que no dubten en qualificar de vulgar o dialectologic.

3.- Ningu dels implicats en la redaccio de les Bases, gojava segurament de la suficient preparacio, d’ahi que feren una copia de la normativa ortografica catalana. Ningu feu un estudi de camp ni del valencià real per a confluir despres en una codificacio ortografica i inclus en un corpus lexic. L’unic precedent, que menysprearen, fon el dels profunts estudis fets pel filolec i historiador Lluïs Fullana i Mira.

4.- Haurien d’haver aprofitat per a obrir vies de consens i estrictament valencianes i per a que els filolecs, els llingüistes i estudiosos del tema, revisaren els seus estudis i abandonaren les monolitiques veritats, i es dedicaren a coneixer la veritat i la realitat de la llengua valenciana. Encara poden arribar a temps de fer eixos estudis de camp i contactar en valencians que no han fet i segurament no saben fer una atra cosa mes que parlar valencià –¿o quan no ho han fet es perque interessa que eixes generacions desapareguen com a testimoni?-. Eixa via, pareix, que no interessa, ara la via dogmatica i la que sols se depren en els departaments de filologia catalana de les nostres universitats es l’unica que coneixen i practiquen.

5.- Les Bases del 32 son i estan superades. Ningu dels sectors de la societat valenciana les usa. En un cas la superacio ve donada per la claudicacio davant els possicionaments colaboracionistes i de simple copia de les decissions que adoptà i adopta l’Institut d’Estudis Catalans. En uns atres es prengue el cami mes ajustat i, des de la decada dels anys 80 del passat segle, es realisà una codificacio acort a l’idioma que es parla i s’usa com a particular i propi en la Nacio Valenciana. Esta codificacio coneguda com a Normes d’El Puig, es feu en serenitat i en serietat i el seu recolzament, en el moment, fon massiu. Esta normativa arribà a ser oficial en el Consell Preautonomic i en ella s’edità moltissima documentacio oficial. L’aposta del PSOE en el primer govern autonomic pel model catalaniste i l’introduccio del valencià com a materia curricular, baix eixos plantejaments llingüistics catalanistes, iniciaren una via que ve constrenyint una opcio exclusivament valenciana per a la solucio d’un problema, que se li crea a la societat valenciana a principis del s.XX i esclatava, en absoluta virulencia, en la decada dels anys 70 de la mateixa centuria.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari