El Colectiu Lluïs Fullana de professors i doctors valencianistes

Estimats amics i companyons valencianistes de l’Associació Cardona i Vives de Castelló. Com a president del Colectiu Lluís Fullana de Professors i Doctors Valencianistes és un grat plaer per a mi presentar el nostre Colectiu a la societat castellonenca per mig de la vostra magnífica revista Renou.

El pare Fullana

Primer que tot, nos agradaria felicitar-vos per la llavor que desenrolleu en el sí de la Societat de Castelló, tant en lo que respecta a la seua ciutat com respecte a l’àmbit de la seua província. Sou, pensem des del nostre Colectiu, i per moltes raons, un eixemple a imitar en tot el Regne de Valéncia. Segon, és explicar-vos quí som i qué volem com a Colectiu, i això és lo que vaig a intentar mostrar-vos en este chicotet artícul.

El Colectiu Lluís Fullana naix quan un grapat de professors d’universitat es posen en contacte a través de la ret que conformen les diferents associacions culturals valencianistes, principalment de la RACV, i diuen ¡prou!, prou a seguir l’escala de valors implantada per l’anexionisme pancatalaniste en les universitats valencianes, i es plantegen fundar l’actual Colectiu.

Funden el Colectiu Lluís Fullana professors de L’Universitat Politècnica de Valéncia, de l’Universitat de Valéncia, de L’Universitat Catòlica Sant Vicent Màrtir de Valéncia i de L’Universitat Cardenal Herrera de Valéncia. L’idea principal en eixe moment és que s’incorporen aquells professors que ya han mostrat la seua cara valencianista, sense cap de por, en l’àmbit universitari, i aquells que, per por o per vergonya, no ho han fet encara. Estos últims són convidats, en la primera presentació pública que fa el Colectiu en l’Escola del Mig Rural i Enologia de de L’Universitat Politècnica, en l’Avinguda Blasco Ibàñez de la ciutat de Valéncia a pertànyer al Colectiu. No sense salvar els problemes dels ínsults i amenaces, per internet, o directes el dia de la presentació, actualment ya som casi 100 professors d’universitat i doctors donats d’alta en el Colectiu. Esperem, per supost, presentar-nos cada volta en més força a la Societat Castellonenca i desperter conciències de professors i doctors de l’Universitat Jaume I, per a que s’incorporen al nostre Colectiu.

El nom del Colectiu té una càrrega simbòlica clara: el pare Lluís Fullana va ser el primer que ostentà una càtedra de Llengua Valenciana en L’Universitat de Valéncia, cosa contra la que l’anexionisme pancatalaniste no pot fer res en les seues mentires històriques i, simplement ho oculta. L’objectiu fundacional: fer front a l’escala de valors pancatalanista, principalment en el sí de L’Universitat, a través d’un enfocament intelectual del problema de l’identitat valenciana, reimplantant, en la mida de les nostres possibilitats un punt de vista valencianiste. I això és possible fer-ho contant en l’experiència de totes aquelles persones que estan acostumades a treballar en el método científic com a base de la resolució de problemes complexos. Per això mateix, se planteja des del principi que els doctors que ho desigen, encara que no siguen professor d’universitat, han de formar part del Colectiu.

Seria ociós ara descriure-vos una a una cascuna de les activitats desenrollades fins al moment quan podeu vore-les en tot detall en la nostra pàgina web: www.cfullana.org. Preferixc parlar-vos de futur, perqué pràcticament fa un any i pico que hem acabat de nàixer. Nos plantegem puix tres grans objectius concrets que passe a descriure.

El primer objectiu és alcançar el poder en l’Universitat. Això comporta estratègies d’implantació i d’infiltració a la manera pancatalanista (¡depren del teu enemic!). Pero, principalment, per a alcançar eixe objectiu necessitem financiació. A banda de que haurà d’implantar-se una quota als socis, és la nostra idea donar a llum a una Fundació del tipo “Amics de l’Acadèmia” en la que el poble valencià financie i recolze econòmicament a equips rectorals d’obediència valenciana per a la recuperació de l’Universitat valenciana per als valencians.

El segon objectiu es la Difusió de l’Història, la Cultura i la Llengua Valencianes en l’àmbit universitari. N’hi ha un proyecte a tres bandes, Colectiu Lluís Fullana, Real Acadèmia de Cultura Valenciana i Diputació de Valéncia, i financiat per esta darrera, en la que es van a realisar-se una série de conferències, a les que tots els membres de l’Associació Cardona i Vives esteu convidats. En estes conferències intervindran intelectuals i valencianistes de la talla de Simó Santonja, Lleopolt Peñarroja, Voro López, Teresa Puerto, Josep V. Gómez Bayarri i uns atres als que anirem convidant. No obstant, l’objectiu més ambiciós en esta tasca de difusió, és la definició d’una plataforma universitària que servixca de base en la futura recuperació de l’Àrea de Coneiximent de Filologia Valenciana per a les nostres universitats. Esta plataforma serà dirigida principalment per la vostra ya coneguda i admirada per tots Teresa Puerto. En ella ya nos plantegem, en colaboració en la RACV, la traducció de llibres, la mampresa de diccionaris y vocabularis de les diferents àrees de coneiximent, etc. És evident que per a dur avant esta plataforma necessitem a tots els filòlecs i historiadors d’obediència valenciana i la necessària unitat entre ells. Estem ací per a ajudar a recuperar eixa unitat de criteris, base necessària per a arribar a bon port.

El tercer objectiu té que vore en l’enfocament del problema actual sobre l’identitat valenciana des d’una òptica valenciana. Això no vol dir que anem a fer la faena que li toca fer a la RACV, la que, ara sí, estarà recolzada des de l’àmbit universitari per nosatros. És una atra cosa, és reflexionar des de la perspectiva del método científic aportant nous punts de vista i noves solucions a problemes vells i nous.

Un eixempe de lo que volem dir és el problema de l’identitat de la llengua valenciana. Al contrari de lo que se diu des de l’anexionisme pancatalaniste, no és veritat que la qüestió d’eixa identitat siga cosa només de filòlecs. Des d’una òptica cent per cent científica, s’ha de dir que el problema de l’identitat d’una llengua és un problema que s’ha d’afrontar des d’una perspectiva multidisciplinar, i que en concret, la conciència llingüística no dialectal del poble valencià és el factor determinant de l’identitat de la llengua valenciana. Això vol dir que la Sociollingüística tindria molt que dir, ademés de l’Història i la mateixa Filologia. També tindria molt que dir l’emergent disciplina coneguda com “Ciència, Tecnologia i Societat” respecte a les finalitats polítiques que se pretenen verdaderament quan se nega l’identitat valenciana. Esta disciplina estudia, entre atres temes, cóm, a través d’afirmacions presentades com a científiques, es manipula a la societat per a alcançar fins que poc tenen que vore en els interesos llegítims de la Societat. Els valencians ya sabem molt d’això.

En fi, la tasca és gran pero també l’entusiasme. Dos reflexions volguera fer en este moment. Una, que els que estem ací treballant en el Colectiu estem perque, encara que parega una contradicció, tampoc tenim temps i perqué encara que tampoc tenim por de que afecte a les nostres carreres professionals, volem ser, al mateix temps, cauts i arriscats. Pot ser siga massa dur, pero els que tinguen temps que seguixquen quedant-se en casa mirant passar cóm Valéncia se nos en va de les mans als valencians. Sempre són les persones que no tenen temps els que acaben agarrant als bous per le banyes. Parafrassejant a Kennedy: “no preguntem lo que nosatros volem de Valéncia, sinó lo que Valéncia neccessita de nosatros”.

L’atra qüestió que vullc deixar patent, i per això la tracte a banda, per la seua importància, és un dels defectes que en general patim els valencians dels darrers segles. Solem pensar que l’inteligència mija que tots tenim (ixcà fórem tots genis, pero no ho som) i la perseverància barrejada d’entusiasme és suficient per a portar el barco al seu port. Sempre insistixc que no. Falta lo principal: el Método. Inteligència (mija, la normal de tots nosatros), Perseverància i Método: les tres condicions necessàries i suficients per a alcançar l’èxit. Vullc dir método a la planificació racional en el temps. Planificar es lo que no fem els valencians. I ya està be, planifiquem, és dir, marquem-nos objectius, definim estratègies per alcançar-los, identifiquem els recursos humans i materials que necessitem per a desenrollar estes estratègies i ordenem-les en el temps i, finalment, deprengam dels nostres errors: rectifiquem la planificació quan calga. El romanticisme nos vindrà donat quan alcancem la victòria.

Gràcies una atra volta per l’amabilitat de concedir-me este raconet en la Revista Renou. Salutacions a tots i fins pronte.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari