Refrans valencians
Per Carles RosLa rahò no vol força.
La pau Deu la vol.
Los qui casen per amors, sempre viuen ab dolors
La dona qui molt veu, tart pagara lo que deu.
La necesitat no te lley.
La privacio es causa de apetit.
La abundancia mata la fam.
La nit es capa de pecadors.
La diligencia, es mare de la bona ventura.
Lo diable en lo cos, y lo rosari en la ma.
Lo que tots diuen, o es, o vol ser.
Lo ques depren en la cuna, tostem dura.
(Es manté l´ortografia original de l´epoca)
cites
La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.Lluis Fullana i Mira (1916)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
