No vaig a contar-los la historia d´este bell llibre de cavalleries, escrit pel cavaller valencià Joanot Martorell el qual ya era elogiat per Cervantes, perque suponc que la majoria de vostes ho hauran llegit en alguna de les seues innumerables edicions, i si no es aixina els recomane que ho facen, per a que puguen comprovar que en el sigle XV s´escrivien en Valencia obres lliteraries de la major altura. Pero si que tractaré de puntualisar uns extrems que incompressiblement per a mi, per ignorancia o tal vegada per no deixar que hem llaven el cervell, hi ha encara gent que´ls fica en qüestio.
Escomençare per les transcripcions lliterals de parts del “Prolech” i del “Deo Gracias”.
[…] Mes encara de portoguesa en VULGAR VALENCIANA, per ço que la nacio d’on yo so natural sen puxa alegrar e molt ajudar per lo tants e tan insignes actes com hi son.[…]
[…] Com evident experiencia mostre la debilitat de la nostra memoria, sots metent facilment a oblivio, no solament los actes per longitut de temps envellits mes encara los actes freschs de nostres dies […]
[…] Aci feneix lo libre del valeros e strenu cavaller TIRANT LO BLANCH, Princep e Cesar del Imperi Grech de Contestinoble. Lo qual fon traduit de Angles en lengua portoguesa. E apres en vulgar LENGUA VALENCIANA, per lo magnifich e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell. […]
[…] Fon acabada de emprentar la present obra en la Ciutat de Valencia, a vint del mes de Nohembre del any de la nativitat de nostre Senyor Deu Jesucrist mil quatrecents noranta. […]
Com dia la meua yaya, mes clar aigua, es tan obvi que es molt dificil contradir-ho i absurt justificar-ho, es com demostrar que dos més dos son quatre o que el cavall blanc de Santiago era d´este lluminos color. El text nos diu primer que res que està escrit en VALENCIÀ, llengua que per aquella epoca va aplegar al seu Sigle d´Or, ans que el castellà i que encara hui no han alcançat les demes llengües espanyoles, i en segon lloc que el nom del personage i protagonista, heroe i cavaller es TIRANT LO BLANCH, en valencià classic, idioma en el que s´escriu i per tant en el que se denomina tot el seu contingut incluint el titul que s´ha transmitit en multiples edicions i per mig de generacions.
Ademes nos indica moltes atres coses, com que l´any 1490, en el que s´imprimix en Valencia, a on es trobava les primeres i més importants imprentes de la Peninsula, entre elles la de Nicolau Spindeler, com foc de primer orde internacional que era en eixe moment. Tambe conté un avis per a navegants, premonitori del tormentos futur en el que vivim, en el que s´obliden moltes coses si no estan escrites, i no a soles s´obliden lo que es pijor, es tergiversen i manipulen en funcio de foscs interessos torticers. Nos diuen qui es l´autor, com era la llengua valenciana migeval i atres moltes coses.
Com hem resenyat s´han realisat multitut d´edicions, les primeres: la principal en 1490 en Valencia de la que es va fer un tirage de 715 eixemplars i que s´anomenava Tirant Lo Blanch, la de Valladolid de 1511 en la denominacio Tirante el Blanco o les de Venecia de 1538, 1566 i 1611 en el titul Tirante il Bianco, tot aixo demostra atra evidencia, en cada llengua es va designar pel nom del protagonista traduït ad este idioma, aixina en català es Tirant lo Blanc en “c”, pero en valencià des de la primera fins a hui sempre ha segut Blanch en “ch” i qui no ho veja o està sent enganyat o es un manipulador que canvia la realitat, nostra historia i la cultura de tot un poble creador de la mateixa i d´atres moltes obres significatives de la cultura mundial, que no permetra que se les arrebaten impunement al poble valencià.