DOCUMENTS
| Notes d´etnologia valenciana: La Paella (i II) | |
|
Per Agusti Galbis Seguint parlant de la paella com a element representatiu de la gastronomia popular valenciana i per tant de la propia etnologia valenciana, hem de saber, que el “descobriment” d´America feu, que la paella valenciana incorporara algún ingredient importat, hui imprescindible, com per eixemple la tomaca del sofregit, i uns atres prescindibles com poden ser els pimentons o pebreres. Continuar llegint |
|
| Notes d´etnologia valenciana: La Paella (I) | |
|
Per Agusti Galbis Si hi ha un producte que caracterisa la cuina valenciana, sense dubte parlem de l´arros. Els valencians l´hem cuinat i el cuinem de moltes maneres, podent dividir-se els arrossos segons la seua consistencia, en caldosos, melosos o eixuts. Continuar llegint |
|
| Notes d´etnologia valenciana: La Pilota Valenciana | |
|
Per Agusti Galbis Un dels elements que caracterisen al poble valencià en relacio a uns atres pobles veïns es el deport de la pilota, en la modalitat coneguda com a “Pilota Valenciana”, deport nacional valencià. Continuar llegint |
|
| Notes d´etnologia valenciana: La Pirotecnia | |
|
Per Agusti Galbis La pirotecnia, es dir, l´us de la polvora en finalitat d´oci i diversio, es una costum molt arraïlada en el poble valencià, que l´individualisa front als del seu entorn. Es dificil deslligarla del conjunt foc, fum i festa. Continuar llegint |
|
| Notes d´etnologia valenciana: La Muixaranga | |
|
Per Agusti Galbis La muixaranga es un element tipic de l´etnologia valenciana que es compon d´una serie de balls i figures, que solen acabar en la formacio de torres humanes, i que en conjunt o per parts i en mes o manco variacions, s´ha representat en distints pobles del territori valencià. Encara que la mes famosa hui en dia es la d´Algemesi, s´han conegut muixerangues en Peniscola, Forcall, Titagües, L´Alcudia, Alzira, L´Olleria… Continuar llegint |
|
| Notes d´etnologia valenciana: El foc i la mort | |
|
Per Agusti Galbis Podriem preguntar-nos, si este fet tant caracteristic del poble valencià, te alguna cosa que vore en els “reconquistadors” de Jaume I, o si es una caracteristica etnologica que te unes arraïls anteriors i molt mes fondes. Continuar llegint |
|
| Notes d´Etnologia Valenciana: El torró | |
|
Per Agusti Galbis Es dificil dubtar de que un dels dolços caracteristics de l´etnologia valenciana es el torro. No obstant, com alguns catalans estan prou torrats, han fet correr la fabula de que es tracta d´un invent del XVIII, d´un català que li dien Pere Turrons... Continuar llegint |
|
| El romanç valencià o aljamia dels "Ayam" valencians (i IV) | |
|
Per Agusti Galbis Hem vist que, entre la descomposicio del califat de Cordova i la reconquista de Jaume I, el territori Valencià tingue pocs “sarraceni de natura” per governants. En el sigle XI l´immensa majoria foren descendents de cristians que parlaven en romanç, cosa que es repeti durant practicament la mitat del sigle XII. I si ells el parlaven, no tindrien massa interes en evitar que deixaren de fer-ho els seus subdits. Continuar llegint |
|
| El romanç valencià o aljamia dels "Ayam" valencians (III) | |
|
Per Agusti Galbis En l´articul anterior hem vist als “ayam” del “amma” o poble pla valencià descendent dels iberorromans, que provablement coneixerien nomes unes quantes nocions basiques de l´arap, sent practicament unilingües... Continuar llegint |
|
| El romanç valencià o aljamia dels "Ayam" valencians (II) | |
|
Per Agusti Galbis Relacionat en els cantars de gesta francesos, hi ha una obra que nos parla en concret de la llengua o llengües dels musulmans valencians. Es tracta de “Foucon de Candie”, escrita per Herbert le Duc de Dammartin, en la segon mitat del sigle XII. “Candie”, que apareix com a “Gandie” en “La chanson d´Aspremont”, tambe del XII, vol dir Gandia... Continuar llegint |
|
| El romanç valencià o aljamia dels "Ayam" valencians (I) | |
|
Per Agusti Galbis En l´articul sobre “Els “ayam” muladis valencians que parlaven romanç” hem parlat del significat de “ayam” o “no arap”, hem vist la relacio llingüistica del concepte i hem constatat que formaven el grup de poblacio mes numerós que inclus es reivindicaven front als “sarraceni de natura”. Continuar llegint |
|
| Els "Ayam" muladis valencians que parlaven romanç (i IV) | |
|
Per Agusti Galbis Els acatalanats de hui en dia, que s´ajoquen en les universitats, com si de “senyors” feudals es tractara, intenten atemorisar als alumnes que no combreguen en lo que ad ells els agradaria que haguera passat. Coincidixen en els “senyors” aragonesos i catalans en intentar la destruccio del poble valencià. En la veritat per davant, tambe els pararém els peus. Continuar llegint |
|
| Els "Ayam" muladis valencians que parlaven romanç (III) | |
|
Per Agusti Galbis Una volta hem constatat que la major part de la poblacio que vivia en Valencia baix el domini musulmà, eren descendents dels iberorromans valencians o “ayam”, be cristians be convertits a l´islam (muladis), i que la poblacio d´orige estranger era una minoria, considere interessant poder fer-nos una idea dels percentages entre uns i atres en temps de Jaume I... Continuar llegint |
|
| Els "Ayam" muladis valencians que parlaven romanç (II) | |
|
Per Agusti Galbis Seguint avant en el temps, anem a la Denia independent d´Ali Iqbal al-Dawla, fill de Muyahid, que governà des del 1045 al 1075. Per a situar-nos, Ali es aquell fill de mare cristiana, que havia vixcut 17 anys presoner en Italia. Continuar llegint |
|
| Els "Ayam" muladis valencians que parlaven romanç (I) | |
|
Per Agusti Galbis Per als dominadors araps, els qui no eren de la seua raça, eren “estranys”, paraula derivada del llati “extraneos” -com “estranger”-, i els dien “ayam”, expressio que inicialment s´havia aplicat en arabic per a nomenar als perses i que aci es va gastar fonamentalment per a referir-se als indigenes, tant als cristians com ad aquells que s´havien convertit a l´islam, es dir als muladis, paraula que ve de “muwallad”,... Continuar llegint |
|
| La debil islamisacio de la "Amma" o poble pla valencià (i II) | |
|
Per Agusti Galbis El Corán (5:92-93), califica el vi com a “abominacio procedent de l´activitat de Satanas”. D´ahi la seua prohibicio en els països musulmans. Anem a vore com la cultura del vi que era propia de la poblacio iberorromana autoctona valenciana, cristiana o islamisada, pogue mes que la prohibicio coranica. Continuar llegint |
|
| La debil islamisacio de la "Amma" o poble pla valencià (I) | |
|
Per Agusti Galbis Per a l´estudi de l´historia musulmana de Valencia, existix la llimitacio, tant de l´escassea de fonts com de que a voltes, estes, unicament consistixen en diccionaris biografics, dedicats a personages de les altes classes dirigents... Continuar llegint |
|
| Valencia i el fals concepte de "Al-Andalus" (i II) | |
|
Per Agusti Galbis Comprovat en l´articul anterior el fals concepte de “al-Andalus” que nos volen fer engolir, en la rebordonida intencio de diluir Valencia en un terme fosc i en connotacions de misteri oriental, podem jugar -en permis dels “arabistes”-, a fer us de la terminología dels musulmans, pero no nomes respecte de la part d´Espanya baix poder musulma, sino tambe en relacio ad aquella baix poder dels cristians... Continuar llegint |
|
| Valencia i el fals concepte de "Al-Andalus" (I) | |
|
Per Agusti Galbis Hem vist que “Sarq al-Andalus”, no es mes que una referencia geografica que vol dir “l´orient d´al-Andalus”. Hem de continuar preguntant-nos pel significat de “al-Andalus”, sent que hui en dia, els acatalanats la gasten com a cul de sac informe a on clavar de forma indiscriminada tot lo que no els interessa individualisar... Continuar llegint |
|
| ¿Valencià o "andalusi"? | |
|
Per Agusti Galbis En relacio a l´integritat territorial, sorpren que pretenguen fer prevaldre un concepte com “al-Andalus”, que en la propia definicio implica una territorialitat variable en el temps segons la religio dels governants... Continuar llegint |
|
| << Anterior 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 Següent >> 137 registres trobats |