Premi "Ana Sierra de la Orden" Morfologia historica de la llengua valenciana

Per Josep Maria Guinot i Galan

Per imperatiu del programa dec dirigir la paraula ad este public tan distinguit del que implore benevolencia. Commemorem el dia de la llengua i cultura valenciana i dediquem un recort a l’insigne filolec, llingüiste i gramatic, pare Fullana.

Com del pare Fullana ya ha tractat en el seu brillant parlament el P. Agulló, me pertoca a mi parlar una miqueta sobre el llibre premiat i sobre la llengua valenciana, part important de nostra cultura.

Començaré per donar les gracies a Donya Ana Serra de la Orden per la seua generositat i al docte tribunal per la seua benevolencia al fixar-se en el meu modest treball. Moltes gracies.

En quant a la lexicologia, tema del llibre premiat, representa amunto hores de treball, pero no és mes que un esboç de lo que pot ser un tractat mes complet i exhaustiu d´esta materia. L´idea que l´ha motivat ha segut completar els estudis que tinc fets sobre la llengua valenciana: despres de la fonetica i de la morfo-sintaxis, el complement natural de l´estructura de la llengua és el lexic o vocabulari. Alguns autors han dit que a les parts tradicionals de la Gramatica, o siga morfologia, sintaxis, prosodia i ortografia hi ha que afegir el vocabulari. I tenen rao, perque ¿com seria possible una llengua sense vocabulari?

El llibre fa historia de la manera en que s´ha format i enriquit el vocabulari de la llengua valenciana; s´inicia en les llengües pre-romanes, s´establix el llati com la cantera principal d´a on trau la llengua valenciana el seu fondo lexical, com totes les llengües neo-llatines i se seguix considerant els diversos factors de caracterisacio, es dir, que han contribuit al seu desenroll com a vocabulari propi i diferenciat. Estos factors son interns com és la evolucio fonetica de les paraules, o externs, com son els diferents factors que han conformat o enriquit el vocabulari. Estos factors son el substrat iberic la profunda romanisacio, la llarga arabisacio i el contacte en atres pobles antics o moderns, que han estat en Valencia.

Naturalment, tenint en conter l´agressio injustificada de que es objecte actualment la llengua valenciana, hem tingut que fer notar oportunament, no sols les diferencies actuals entre el lexic valencià i el catala, sino tambe la diferencia dels factors que han intervingut en la formacio d’un i atre lexic, pero aixo de manera tangencial, inclus portant el tema a l´apendix o a les notes a peu de pagina.

Per lo que toca a la commemoracio del dia de la llengua i cultura valenciana, que estem celebrant, podriem llegir tot un llibre en el que s´arreplegara lo molt que s´ha escrit sobre la personalitat i excelencies de la llengua valenciana, pero aixo no es del cas en el present moment.

Sobre l´excelencia de la llengua valenciana tinc escrita una conferencia inedita que esta esperant la seua oportunitat; no mes fare unes cites justificades per la conmemoracio del dia.

Miguel de Cervantes, geni de la lliteratura castellana, en Persiles i Segismunda, lloa la llengua valenciana dient "graciosa lengua, con quien solo la portuguesa puede competir en ser dulce i agradable"

Azorin va dir: "El valenciano tiene su medida y su sabor, la concisión del valenciano se ve cuando se compara texto con texto con otro idioma".

I si en conte de testimonis en castellà ¿en volen de catalans?, en portarem un antic i un atre modern.

Francesc Eiximenis, escritor del sigle XV, naixcut en Girona, en la seua obra "Regiment de la Cosa Publica" diu textualment "Aquesta terra te llenguatge compost de diverses llengües que li son en torn, e de cascuna ha retengut ço que millor li es, e lleixats los pus durs e los pus malsonants dels altres, e ha pres los millors, e no ers menys, trobarets dins aquesta beneita ciutat que us pot ensenyar les principals llengües del mon, aixi com son llati, hebraic e morisc".

Manuel de Montoliu -profesor meu en l´Universitat de Barcelona- i eminent filolec, escrivint sobre la individualitat de la llengua valenciana, de la qual diu que "nadie que tenga mediana cultura pone hoy en duda la fuerte personalidad de la lengua valenciana" afirma sobre l´excelencia de la llengua valenciana: "el elogio que escribió Cervantes de la lengua valenciana, tiene para mi más importancia i más peso que la opinión de tres ó cuatro sabios".

Com vostes se poden imaginar soc de la mateixa opinio, reforçada. Els que neguen la personalitat de la llengua valenciana, si no es perque no arriben a una cultura mijana, és perque tenen ganes de fastidiar, perque la llengua que nos han ensenyat els nostres pares -i ells ho saben- va ser, és i serà sempre la dolça llengua valenciana.

cites

Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente
Carreras i Candi

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: