DOCUMENTS
L´autonomia valenciana durant l´emirat de Cordova (II) | |
Per Agusti Galbis En l’articul anterior hem constatat l’autonomia politica de que gojà el territori valencia des de l’any 713, en els inicis de l’invasio musulmana, fins al 822, any de la mort d’Abd Allah a qui dien “el Valencià”, tot en relacio a lo que escrigue Guichard... Continuar llegint |
|
L´autonomia valenciana durant l´emirat de Cordova (I) | |
Per Agusti Galbis Per tant comprovem, que si el pacte de Tudmir establia les condicions de l’estatut de la “dimma” o proteccio de l’estat central, barata pagar uns tributs o imposts, Abd Allah “el valencià”, els recaptava per ad ell sense revertir-los a l’estat central, que nomes recuperà eixa la funcio junt en la de nomenar gobernadors, en acabant de mort Abd Allah. Pero, la pregunta a respondre-nos es: ¿Continuà el territori valencià disfrutant d’un regim d’autonomia una volta mort Abd Allah al-Balansi o el Valencià? Ho analisarém en el següent articul. Continuar llegint |
|
El territori cristià tributari valencià durant el Califat de Damasc (i II) | |
Per Agusti Galbis En la primera part d’est articul hem vist que la major part del territori del pacte que Teodomir suscrigue l’any 713 en els invasors musulmans, es tractà de territori de ciutats valencianes. El pacte supongue el respecte dels musulmans a l’existencia d’un estat governat per cristians barata uns tributs. Hem conclos en la practica seguritat de que la ciutat de Valencia fon una de les ciutats del pacte. En esta part raonarém sobre les posibles raons d’esta inclusio, estudiarém la duracio d’eixe estat tributari i vorem com l’arqueologia confirma una transicio pacifica d’epoca cristiana a musulmana. Continuar llegint |
|
El territori cristià tributari valencià durant el Califat de Damasc (I) | |
Per Agusti Galbis Es tracta d’un document molt important que afectà a una gran part del territori valencià i que supon la continuïtat de la poblacio iberorromana valenciana d’eixe territori, sense ruptures ni substitucions. Mediant un pacte o capitulacio, s’establiren les relacions de vasallage entre un estat cristià i els conquistadors musulmans. Continuar llegint |
|
Documentacio excepcional: Els cristians valencians de 1238 (i II) | |
Per Agusti Galbis En l’articul anterior, hem vist la relacio del papa Gregori IX en els cristians descendents dels iberorromans valencians que es trobaven en el nostre territori previament a la vinguda de Jaume I. Acabàrem dient, que els acatalanats que havien negat inclus la seua existencia, passarien a dir que es tractava de “quatre gats”. En el present articul, vorem ad eixos cristians valencians escampats per tot el territori valencià i conclourém que qui parle de “quatre gats”, es perque segurament no te moltes mes de quatre neurones. Continuar llegint |
|
Documentacio excepcional: Els cristians valencians de 1238 (I) | |
Per Agusti Galbis Hui assistirém al desmontage definitiu de la teoria catalanista que manté l’inexistencia dels cristians valencians prejaumins, en l’unica finalitat de propugnar falses substitucions de poble i falses importacions de llengua. Continuar llegint |
|
Notes d´etnologia valenciana: L´orchata de chufa (i II) | |
Per Agusti Galbis Per aixo, des d’un punt de vista etimologic, tambe existix la possibilitat de que la paraula ‘orchata’ siga la denominacio d’una beguda elaborada pels valencians descendents dels iberorromans en que es trobà Jaume I, els quals parlaven en el romanç valencià orige de la nostra llengua valenciana. Els valencians, hem d’evitar que es creguen que tenim la sanc d’orchata i defendre tot lo nostre que a uns atres els agradaria que fora d’ells. Com l’orchata, sense estar ben gelada, no seria lo mateix, en el proxim articul analisarém la relacio dels valencians en els gelats i refrescs. Continuar llegint |
|
Notes d´etnologia valenciana: L´orchata de chufa (I) | |
Per Agusti Galbis En acabant del articul sobre la chufa valenciana, (Vore “Notes d’etnologia valenciana: la chufa”), es evident que toca parlar de l’orchata valenciana de chufes. “Puedes presumir de tu horchata, amiga chufa”, escrivia Alvaro de Laiglesia en “La gallina de los huevos de plomo”, afegint que “no hay refresco que pueda compararse con ella”. Continuar llegint |
|
Notes d´etnologia valenciana: La Chufa (i III) | |
Per Agusti Galbis Com l’etimologia pot donar-nos pistes sobre l’orige i antiguitat de la paraula “chufa” entre els valencians, raonarém sobre el tema.... Acabarém repassant el proces de “plantada”, “collida”, “llavada” i “secada” de les chufes tal i com es fea antigament, comprovant el ric vocabulari genui de la llengua valenciana, del qual una part important, compartim exclusivament en tortosins. Continuar llegint |
|
Notes d´etnologia valenciana: La Chufa (II) | |
Per Agusti Galbis En el present articul vorem les raons que justifiquen l’introduccio del cultiu de la chufa, definirém cientificament la chufera, i comprovarém que la paraula “chufa” es un valencianisme en el castellà. Continuar llegint |
|
Notes d´etnologia valenciana: La Chufa (I) | |
Per Agusti Galbis El cultiu de la chufa, tant per a menjar-se-la com per a preparar orchata, es i ha segut una caracteristica propia de valencians, que ha contribuit a la nostra identificacio com a poble. Per aixo, ni les chufes ni l’orchata de chufes, podien quedar al marge de la voracitat manipuladora i destructora d’alguns catalans i acatalanats. Continuar llegint |
|
Notes d´etnologia valenciana: La ceramica (i III) | |
Per Agusti Galbis Un atre camp per a comprovar la continuïtat entre tots els aspectes relacionats en la ceramica, es precissament la llengua propia de la ceramica. En primer lloc parlarém del nom de l´activitat. Les “cultissimes” paraules catalanes “terrisseria” i “terrisser”, equivalents a les castellanes “alfareria” i “alfarero”, son invents indocumentats fins a 1839. Continuar llegint |
|
Notes d´etnologia valenciana: La ceramica (II) | |
Per Agusti Galbis En el llibre “Cerámica y cambio cultural…”, llegim que “La técnica de fabricación de la cerámica islámica era mucho más compleja que la desarrollada en la misma época por los pueblos cristianos”. Si entenem per “cerámica islámica”, la feta per un poble en mandataris musulmans, -ya que la ceramica no te religio-, deduiriem que la tecnica que caracterisava la ceramica que fea el poble valencià, quan tenia mandataris musulmans, era impossible que tinguera el seu orige en territoris governats per cristians. Continuar llegint |
|
Notes d´etnologia valenciana: La ceramica (I) | |
Per Agusti Galbis L’importancia historica de la ceramica valenciana, element etnocultural que ha individualisat i caracterisat al Poble Valencià, no podia quedar al marge de la voracitat catalanista. Una mostra: la ceramica de Paterna, Manises o Alcora es compren en el llibre “Cerámica catalana”, (Barcelona: Destino, 1977). Continuar llegint |
|
Notes d´etnologia valenciana: El tabalet i la dolçaina (i III) | |
Per Agusti Galbis En primer lloc, hem de saber que la musica i els instruments de musica de l´Espanya musulmana, deuen molt a la musica i als instruments de musica de l´Espanya premusulmana. (“Música árabe-española” de Mariano Soriano Fuertes). Continuar llegint |
|
Notes d´etnologia valenciana: El tabalet i la dolçaina (II) | |
Per Agusti Galbis Per a demostrar els desficacis que diuen els acatalanats, quan parlen de la dolçaina, i que hem reproduit al final de l’articul anterior, donarém una serie de cites, que posen de manifest que la dolçaina ha segut popular des d´ans del s. XVIII, havent acompanyat des de sempre totes les manifestacions de festa i alegria del poble valencià. Vorem com dificilment els “romàntics de la ciutat de València del XIX” pogueren condicionar els fets dels sigles anteriors, fins al XIV. Continuar llegint |
|
Notes d´etnologia valenciana: El tabalet i la dolçaina (I) | |
Per Agusti Galbis No crec que siga dificil afirmar que el tabalet i la dolçaina son els instruments mes representatius de l’etnologia valenciana musical. No es per casualitat, que en l’historia del periodisme en llengua valenciana, els valencians hajam tingut dos semanaris que portaven els seus noms... Continuar llegint |
|
Notes d´etnologia valenciana: Els bous i la magia (i III) | |
Per Agusti Galbis I la res de la que parlem es diu en llengua valenciana “bou”, i no “toro” ni “brau”. Catalans i castellans, nomenen al mateix animal de dos maneres distintes, segons estiga o no capat. Pero eixa diferencia que fan castellans i catalans no te fonaments en llati. Continuar llegint |
|
Notes d´etnologia valenciana: Els bous i la magia (II) | |
Per Agusti Galbis En l´articul anterior, hem vist que durant l´epoca de dominacio musulmana, la costum de fer festa en els bous, era qüestio d´alguns pobles hispans, independentment de la religio dels seus mandataris. Entre eixos pobles es trobava el poble valencià. En el present articul vorem com eixa costum es anterior al començament de l´epoca de dominacio musulmana. Continuar llegint |
|
Notes d´etnologia valenciana: Els bous i la magia (I) | |
Per Agusti Galbis Es facilment constatable que els bous son una part molt important de les festes tradicionals valencianes. Correspon preguntar-nos si es tracta d´una festa valenciana autoctona o si fon importada pels “conquistadors” que vingueren en Jaume I. Continuar llegint |
<< Anterior 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 Següent >> 137 registres trobats |