DOCUMENTS
| ¿Es catalana la toponimia valenciana? (III) | |
|
Per Agusti Galbis En els dos articuls anteriors hem vist la continuïtat pre i postjaumina, fonamentalment de la toponimia major, es dir, de pobles i ciutats. Algu podria pensar que les gatades dels catalans les podriem trobar en la toponimia menor, (partides, llomes, tossals, barrancs, camins, fonts, cequies, cases...). I res mes llunt de la realitat. Vejam-ho: Continuar llegint |
|
| ¿Es catalana la toponimia valenciana? (II) | |
|
Per Agusti Galbis El repartiment, es una font preciosa per a l´estudi de la toponimia valenciana. No havia donat temps de batejar res. Es repartix lo que hi ha i en els noms d´eixe moment. Trobem llogicament noms en arap i en romanç valencià. Continuar llegint |
|
| ¿Es catalana la toponimia valenciana? (I) | |
|
Per Agusti Galbis La toponimia es la disciplina que estudia l´orige dels noms propis de lloc. Els catalanistes, seguint l´estrategia de desdibuixar tot lo que siga valencia, poant per als catalans, s´han unflat a dir mentires volent transmetre la idea d´un orige català de la toponimia valenciana. Per aixo, professors universitaris valencians, tracten de la nostra toponimia en el “Congres Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes (2001) València” Continuar llegint |
|
| La continuïtat pre i postjaumina del sistema metrologic valencià (i III) | |
|
Per Agusti Galbis Per a acabar, ve al pel, el poema de Xavier Casp que diu: “Va naixer perque calia / Ningu no ha sabut mai / el dia. / Valencia es el nom. / La patria es presencia / i essencia. / I yo estic i estare / on ella està. / Soc tant si vullc com si no vullc, / ¡que si que vullc!, valencià.” Continuar llegint |
|
| La continuïtat pre i postjaumina del sistema metrologic valencià (II) | |
|
Per Agusti Galbis I es que la realitat, fon mes be al contrari. Imma Ollich i Castanyer, autora del llibre “Experimentació arqueològica sobre conreus medievals a l´Esquerda, 1991-1994…” reconeix en la p.78 del seu llibre que en el sigle XIII, des de Valencia, “…es transfereixen certes mides i mesures a l´ambit català…” Continuar llegint |
|
| La continuïtat pre i postjaumina del sistema metrologic valencià (I) | |
|
Per Agusti Galbis Es coneguda la generalisada tendencia a la reduccio dels pesos en el pas del temps. Aixina, l´any 1852, la lliura de Castello pesava 358 g i la de Valencia 355 g. Continuar llegint |
|
| Els Furs i la Costum dels valentini (i II) | |
|
Per Agusti Galbis Una atra institucio valenciana present en els Furs primigenis i que nos informa de les costums dels valencians anteriors a Jaume I es el “escreix”. L´escreix valencià originari, consistix en una aportacio que fa el marit a la muller, sempre que esta aporte dot, exigint-se la consumacio del matrimoni. Continuar llegint |
|
| Els Furs i la Costum dels valentini (I) | |
|
Per Agusti Galbis I ya alvancem, que s´aplega a la conclusio, de que les institucions originaries valencianes, son especifiques i distintes d´aquelles que regulaven el matrimoni tant en Arago com en Catalunya. Es mes, certs elements de les institucions valencianes, foren adoptats posteriorment, pels catalans. Continuar llegint |
|
| La continuitat pre i postjaumina de les demarcacions territorials | |
|
Per Agusti Galbis Es comprova com la “tabula rasa”, posterior a la reconquista, en la quals els catalanistes volen que pensem es un atra de les falsetats que els interessa escampar. I ¿com s´aclaririen? ¿En quina llengua? Per a comprovar-ho, es important comentar la delimitacio territorial del terme de Siurana, en la dita “Catalunya Nova”, que tingue lloc en 1154 i en la qual participà gent “…que vingueren de Valencia”. Continuar llegint |
|
| Els musulmans en Valencia. L´element bereber. | |
|
Per Agusti Galbis No hi ha dubte que la presencia dels berebers en Valencia, molesta als catalanistes perque no favorix gens, es mes, va en contra, del dogma oficial que mante “l´arabitzacio total” del poble valencià, no havent cap de problema en reconeixer la possibilitat d´una progresiva arabisacio dels dirigents d´orige bereber. Continuar llegint |
|
| Els valencians i la mala fama dels catalans (i V) | |
|
Per Agusti Galbis Els corcons catalanistes, manipulant l´historia, han volgut despersonalisar-nos i fer-nos creure que els valencians “formaven part d´una sola nació catalana”. En esta serie d´articuls hem vist que en ocasions dir-li ad algu “català” no era mes que un insult no nomes dirigit a valencians. I hem comprovat el per qué. Hi haura oportunitat de descubrir la manipulacio dels catalanistes quan s´ha dit “català” a un valencià en uns atres contexts. Continuar llegint |
|
| Els valencians i la mala fama dels catalans (IV) | |
|
Per Agusti Galbis ¿Que hem fet els valencians per a mereixer-nos estos “cientifics de secà”? I com es dificil de creure que siguen tan trompellots, es llicita la pregunta: ¿Quins interessos i quants diners hi han darrere d´este engany que preten la despersonalisacio del poble valencià? Continuar llegint |
|
| Els valencians i la mala fama dels catalans (III) | |
|
Per Agusti Galbis En el llibre “Bodas reales entre Francia y la Corona de Aragón…” de Rafael Olivar Bertrand, consta el contingut de la carta que G. de Albalato, enviat aragones a la cort pontificia, escriu a Jaume II, en l´any 1301 en la qual es reproduix el dialec entre el Papa Bonifaci VIII i el rei Carlos de Sicilia... Continuar llegint |
|
| Els valencians i la mala fama dels catalans (II) | |
|
Per Agusti Galbis Tambe els valencians hem patit (i patim) l´enronia d´alguns catalans de piratejar i furtar lo que no es d´ells. El “Dietari del capellà d´Alfons el Magnanim”, referit a l´any 1462, nos fa saber que: “Disapte, a XVIII° de març, de mati, fonch l´armada de Catalunya en lo Guerau, (Grau) e prengueren e robaren tot lo que pogueren”. Continuar llegint |
|
| Els valencians i la mala fama dels catalans (I) | |
|
Per Agusti Galbis En esta serie d´articuls, estudiarem les raons per les quals, ya des de l´edat mija, dir-li ad algu “català”, es converti en una especie d´insult, que prengue força principalment, en el renaiximent italià. Continuar llegint |
|
| Historia d´un destarifo: De Corona d´Arago a Regne de Catalunya (i IV) | |
|
Per Agusti Galbis Hui anem a pegar unes pinzellades, que demostren, que la pretesa “Confederacio catalanoaragonesa”, no fon mes que una fusio dels comtats de Ramon Berenguer IV dins del Regne d´Arago. Continuar llegint |
|
| Historia d´un destarifo: De Corona d´Arago a Regne de Catalunya (III) | |
|
Per Agusti Galbis Pero el catalanisme no es conforma en canviar el nom historic de “Corona d´Arago” per el de “Confederacio catalano-aragonesa”. Darrere de l´invent hi ha tota una filosofia exclusivista i imperialista. Continuar llegint |
|
| Historia d´un destarifo: De Corona d´Arago a Regne de Catalunya (II) | |
|
Per Agusti Galbis I a partir d´eixos destrellatats conceptes, el parlar de “Corona d´Arago”, ha deixat de ser “modern” i “cientific”, donant pas al gran descobriment de lo que mai va existir: la “Confederacio catalano-aragonesa”. La incansable repeticio de l´expressio per un considerable cor de mones, nomes es explicable, per la por a no tocar el titul de “cientific”, otorgat pels quatre de la porquereta que es creuen els amos del corral. Continuar llegint |
|
| Historia d´un destarifo: De Corona d´Arago a Regne de Catalunya (I) | |
|
Per Agusti Galbis L´absencia de llimits de l´egocentrisme catalaniste, fa que, erigits en el melic del mon, s´autoconcedixquen la potestat d´inventar-se el passat historic, encara que tinguen que anar a calbots en els fets reals. Com vorem, s´atrevixen en tot, sense deixar rama verda. I lo mes penos es vore als acatalanats valencians fet-los el caldo gros. Continuar llegint |
|
| La mentira sobre "els fundadors del Regne de Valencia" (i IV) | |
|
Per Agusti Galbis Com hem vist, els “coneiximents” de Guinot, del sigle passat, s´han convertit en aigua passada (i bruta per l´intent de manipulacio que amaguen). La genetica del s. XXI, li ha pegat un bon carchot ¿Informarà als seus alumnes dels nous coneiximents”. Ho dubte. Continuar llegint |
|
| << Anterior 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 Següent >> 137 registres trobats |