cites

No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent
A. Badia Margarit

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

REVISTA RENOU

Revista Renou N 66


Revista Renou Nº 66
Remeis casolans. Remeis de m´agüela  
Per Carmen Luís Ordiñaga.  Revista Renou Nº 66
Crema antiestries, pedres en la vesicula i diversos usos de la sal.   Continuar llegint
 
Refrans Valencians  
Per Carlos Ros.  Revista Renou Nº 66
Mes val pa, y ceba en amor , que gallinas ab dolor. Continuar llegint
 
Catalanisme en les aules  
Per Julio Filippi Domínguez.  Revista Renou Nº 66
Omplir de galicismes la nostra llengua valenciana i suplantar-la per una atra no es preocupar-se "pel valencià", tot lo contrari. Al final de tot este embolic els chiquets acabaran dient-li als seus yayos lo següent: Yayo com me seguixques parlant en el teu valencià, en el dels nostres antepassats segur que no aprovaré mai el "valencià" de l´escola.  Continuar llegint
 
El mordisco a Montpellier  
Per Ricardo García Moya.  Revista Renou Nº 66
Según Eco, "Ramón Llull era un catalán nacido en Mallorca, autor de obras escritas la mayor parte en árabe y catalán" (La búsqueda de la lengua perfecta. Barcelona 1996). EI semiólogo italiano, amable con la editorial barcelonesa, considera catalán a Llull, a pesar de que no existió ningún estado que se titulara Cataluña en vida del filósofo, muerto en 1316. Continuar llegint
 
Infraestructures singulars per a la navegacio aerea  
Per (B.G.A).  Revista Renou Nº 66
Si nos situem enmig de la pista i nos ajudem d´una bruixola, tenint en conte que al nort sempre s´asigna el radial 0º, comprovarém que un extrem de la pista d´aterrisage apunta al radial 60º i est extrem rep el nom de capçalera 06. L´extrem opost està en el radial 240º (60º+180º) i rep el nom de capçalera 24. Depenent de la direccio de vent dominant en cada moment els avions despegaran i aterrisaran per una d´estes dos capçaleres.  Continuar llegint
 
Narcis Vinyoles  
Per Marivi Ferrandis i Olmos.  Revista Renou Nº 66
Va naixer provablement en la ciutat de Valencia entre 1440 i 1445. La
seua mort es situa cap al 1517. Fon advocat, doctor, conseller i jurat de
Valencia i fon assessor de justicia criminal de la seua ciutat i contador de la
Generalitat.  Continuar llegint
 
Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)  
Per Josep Boronat Gisbert.  Revista Renou Nº 66

Pero no pot ser honest aprofitar-se´n d´una demostracio d´ignorancia per a fer creure que tots consideraven catalans als valencians, i molt menys per a extendre la denominacio a la llengua dels valencians.

 Continuar llegint
 
Pintura Valenciana. Rafael Sanchis Yago (Castello, 1891-1974)  
Per Ferrando.  Revista Renou Nº 66
En 1922 expon retrats femenins en Galeria d´Art Kennedy de Nueva York. Retrata a famosos: Henry Ford, Rodolfo Valentino, Greta Garbo…Quan torna a España retratà als Reis Alfons XIII i Victoria Eugenia de Batemberg, entre atres molts.  Continuar llegint
 
La cuina valenciana. Arros caldos en colflor i sepia  
Per Mª Josefa Masip Loras.  Revista Renou Nº 66
Esta recepta es totalment casolana. Ya la fea m´agüela Festiva i despres ma mare Maria que eren dos bones cuineres i amants de ls cuina tradicional castellonenca. Continuar llegint
 
La bodega. Vins de la terra  
Per José Luis Cortés.  Revista Renou Nº 66
En un vi negre, poc corpulent, se detecta facilment 0,4 gr/l pero en un corpulent mos pareixeria be un 0,8 gr/l. Un consumidor habitual acceptarà un major nivell d´acidea perque no la detectarà com un defecte, sino com una qualitat que li dona nervi al vi.  Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2
25 registres trobats