DOCUMENTS
| Joanot Martorell i el princip de Viana | |
|
Per Joan Ignaci Culla La millor novela de cavalleria del mon, la valenciana Tirant lo Blanch, que forma part del nostre Sigle d´Or, no podria passar desapercebuda per a aquells que carixen de lliteratura de prestigi i pretenen tindre-la com siga. Es per aixo que alguns no a soles canvien el titul de l´obra, sino que tambe volen reinterpretar la llengua en la que l´autor afirmava que la havia escrit, la valenciana, substituin-la, burdament, per la catalana. Continuar llegint |
|
| El Tirant lo Blanch, la primera novela moderna del mon | |
|
Per Joan Ignaci Culla El 2 de giner de 1460 Joanot Martorell va escomençar la redaccio de la novela Tirant lo Blanch, com consta en la mateixa dedicatoria. D´asta fa molt poquet, el colofo de l´obra fea interpretar que Galba va ser el que va finalisar la novela per la mort de Martorell, ya que diu que «es va traduir del angles al portugues i despres en llengua valenciana per el magnific i virtuos cavaller Joanot Martorell, qui, a causa de la seua mort, no va poder acabar de traduir mes que tres parts. La quarta, que es el final del llibre, va ser traduïda, a precs de la noble dama Isabel de Lloris, per el magnific cavaller mossén Martí Joan de Galba». Continuar llegint |
|
| Joanot Martorell, cavaller i escritor valencià | |
|
Per Joan Ignaci Culla Enguany commemorem el 600 aniversari del naiximent de l´escritor valencià Joanot Martorell, autor que va convertir la seua novela Tirant lo Blanch en l´obra mes universal de l´edat mija i, possiblement, en una de les mes importants de tots els temps. Continuar llegint |
|
| Exaltació del peno front a la Real Senyera | |
|
Per Joan Ignaci Culla Un dels majors experts que ha investigat l´historia de la Real Senyera, junt a García Moya o Fermín Juanto Manrique es l´historiador Antoni Atienza, el qual nos aclarix algunes senyes: En 1838 se celebrà novament el Centenari de la Conquesta de Valencia. Llavors, les autoritats valencianes, d´ideologia lliberal, descobriren una vella bandera conservada en el Monasteri de Sant Vicent de la Roqueta, recentment exclaustrat. Continuar llegint |
|
| La ´Cláusula Camps´ al servicio de Madrid | |
|
Per Joan Ignaci Culla Nada más conocer la sentencia de Constitucional sobre el Estatut de Cataluña, Serafín Castellano, conseller de Gobernación de la Generalitat Valenciana, anunció que usaría la ´Cláusula Camps´ (que figura en la disposición segunda de nuestro Estatut), para asumir todos aquellos privilegios y competencias que incorpore Cataluña, para que nuestra Comunitat no se vea «discriminada». Continuar llegint |
|
| Eliseu Climent, un vividor del catalanisme | |
|
Per Joan Ignaci Culla Els plens poders i bendicions del seu protector Jordi Pujol, li proporcionava a Eliseu Climent accés directe a tot tipo de subvencions publiques catalanes, en les que penetrar, fomentar i divulgar la cultura catalana, en un clar intent de suplantar-la per la nostra genuïna valenciana; ademes de promoure i impulsar l´idea dels fantasmagorics països catalans: un proyecte quimeric basat en la subvencio. Continuar llegint |
|
| Navarra vs. Valencia | |
|
Per Joan Ignaci Culla El histórico reino de Navarra sufre, como el de Valencia con los catalanes, ataques constantes de los vascos, en un intento de suplantación territorial y lingüística. Sin embargo, a diferencia de nosotros, los navarros, han decidido poner coto a la megalomanía vasca y, en concreto, al decreto del curriculum vasco de la Educación Básica aprobado por el gobierno de Ibarretxe, donde se incluía "indiferentemente" a Navarra "en el ámbito territorial de Euskal Herria". Continuar llegint |
|
| Manolo Soler, un valencià orgullos de ser-ho | |
|
Per Joan Ignaci Culla Convençut de que els jovens son el futur, va dissenyar “L´aula de pensament”, diversos cursos en els quals, llunt del dogmatisme al que estan somesos en les aules, se´ls ensenyava a pensar per ells mateixa, a buscar la realitat; se´ls despertava la curiositat, la conciencia i la consciencia sense cap classe d´imposicio; simplement es feya des del respecte a la seua terra, la seua cultura i la seua gent. En definitiva, els ensenyava a ser persones. Continuar llegint |
|
| De la bandera real a la Real Senyera | |
|
Per Joan Ignaci Culla Quaselvol data es bona, siga el 9 d´Octubre o la del 800 aniversari del naiximent del rei Jaume I, per a revindicar lo nostre, lo valencià, pero tambe per a intentar «validar» els fals emblemes, com es el cas del «Peno de la Conquesta». Un clar eixemple del mateix el tingueren en la «recreacio», ara just fa un any, del desfile que va organisar Alfons el Magnanim en 1428, en el que eixia «paradoxicament» el «Penó de la Conquesta», descomunal, gegant (per a que el vejera tot lo mom), baix l´increible titul de «Estendard Reial». Continuar llegint |
|
| Estat i nacio: La falsa polemica | |
|
Per Joan Ignaci Culla Abans d´entrar en si el Regne de Valencia és o no una nacio –indistintament de les atres comunitats–, hauriem d´aclarir, d´aci lo de falsa polemica, que este debat va quedar conclos en la Constitucio espanyola de 1978, quan despres de proclamar –Articul primer– que Espanya queda constituïda en un Estat, indica en el segon que garantix el dret a l´autonomia de les nacionalitats i regions i otorga “l´eixercici al dret d´autogovern que la Constitucio reconeix a tota nacionalitat”. És a dir, que és la propia Constitucio la que, en admetre el títul de nacionalitats, dona joc a l´acceptacio de nacio. Continuar llegint |
|
| Guastavino, un valencià que revolucionà l´arquitectura en EE.UU. | |
|
Per Joan Ignaci Culla Gracies a l´Institut d´Estudis Valencians, el passat mes de juny, tingueren la sort d´escoltar la magnifica conferencia impartida pel professor Fernando Vegas sobre la figura de Guastavino i la seua relacio en Valencia. Continuar llegint |
|
| ¿Quina era la senyera reial de Jaume I? | |
|
Per Joan Ignaci Culla Abans d´entrar a Valencia, el rei Jaume I havia pactat en el rei Zayyan, a traves del raiç Abulhamalet, la rendicio de Valencia a la seua persona, que no a l´eixercit, per a desgracia, especialment, dels aragonesos. Segons la tradicio, els moros van penjar en la torre d´Ali Bufat (despres del Temple) un drap imitant la senyera reial, com a prova de rendicio i a la vegada, com hem dit, com a avis que eixe territori no es podia saquejar per les tropes per acatament al rei. Continuar llegint |
|
| El Peno de la Conquesta, una falsa reliquia | |
|
Per Joan Ignaci Culla Encara que en atres articuls incidirem en l´impossibilitat historica de que la reliquia exposta fora la que isaren els moros en la torre d´Ali Bufat (despres del Temple), convindria recordar lo que ya denunciava el prestigios Roc Chabàs, davant de la presunta falsetat del Peno en 1900, arreplegat per Carreres Candi en Geografia del Regne de Valencia, Tom de la provincia de Valencia, p.550: «no es posible sea la bandera real la que tiene el Ayuntamiento, porque la tela, pintura y paleografía de la fecha la denuncia como obra del siglo XV o XVI». Continuar llegint |
|
| Porgant fabules historiques. El conte de les barres de Wifredo el Vellos (II) | |
|
Per Joan Ignaci Culla Segons Sans, l´escritor mes antic que conta la fabula catalanista es: "Bernardo Boades en su historia de Cataluña que la concluyó el 11 de noviembre de 1420" (p. 206). No obstant, estudis recents refleixen (aclarixen) que va ser una invencio del creador de fabules Beuter (tambe es va inventar la del fals Peno de la Conquesta, com vorem en atres articuls), ya que les dos felonies, tant la de Wifredo, com la del Peno, apareixen per primera vegada en 1538 en el "Sermó de la Conquesta". Continuar llegint |
|
| Porgant fabules historiques. El conte de les barres de Wifredo el Vellos (I) | |
|
Per Joan Ignaci Culla Sans afirma que el principal engany (no l´unic, com anirém analisant) radica que Carlos Calvo no va ser contemporaneu de Wifredo el Vellos i, per tant, difícilment van poder ocorrer semblants fets. Continuar llegint |
|
| Jaume I, per damunt de tot, Rei de Valencia | |
|
Per Joan Ignaci Culla Hui es cumplix el 800 aniversari del naiximent del rei Jaume I. Molt s´ha parlat (i es parlarà) de la seua biografia i dels seus fets, pero si per algo conve recordar-lo en este dia es per ser, per damunt de tot, Rei de Valencia. Continuar llegint |
|
| La mentira de la suposta catalanitat dels Borja (i II) | |
|
Per Joan Ignaci Culla Ultimament estem comprovant com els catalanistes van incrementant els seus intents anexionistes en tot lo concernent al Regne de Valencia. Este pas avant en les seues pretensions ve auspiciat per la deixadea de funcions de les nostres autoritats valencianes, quan no per seua colaboracio. Continuar llegint |
|
| La mentira de la suposta catalanitat dels Borja (I) | |
|
Per Joan Ignaci Culla Fa unes semanes la revista monografica de la Fundacio Bancaixa (ara Bancaja), publicada a traves d´una editorial catalana, definia a Sorolla com "pintor de la catalanitat" (per cert, si no hi ha director de l´exposicio, que el nomenen, i si hi ha, que sí que hi ha, que el lleven, per consentir la manipulacio). Continuar llegint |
|
| Distorsio, usurpacio i manipulacio | |
|
Per Joan Ignaci Culla La fauna humana es tan complexa, que ha segut capaç de crear uns sers extraordinariament experimentats en creure´s les seues propies mentires. La seua distorsio cognitiva els fa convencer-se del seu destrellat, hasda el punt de patir una patologia digna d´analisis. Continuar llegint |
|
| Un 9 d’Octubre de fa 30 anys | |
|
Per Joan Ignaci Culla El 9 d’Octubre nos transporta al passat. A tots els acontenyiments que forjaren la creacio del Regne de Valencia cristià, independent de qualsevol atre per expres desig del rey Jaume I. Continuar llegint |
|
| 1 | 2 | 3 Següent >> 57 registres trobats |