REVISTA RENOU
ULTIMS ARTICULS PUBLICATS
 Revista Renou Nº 56 |
|
| Heraldica en la Corona d´Arago | |
| Per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou Nº 56 L´heraldica tal com la coneixem hui va naixer en Europa en el sigle XII. En un principi, els territoris no tenien escuts ni banderes que els distingueren dels demes, eren els reis i els grans senyors els que tenien heraldica propia i els territoris de la seua propietat asumien l´heraldica dels seus senyors. Continuar llegint |
|
 Revista Renou Nº 52 |
|
| La pilota valenciana i el tenis | |
| Per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou Nº 52 ¿Quin es l´orige del tenis? No mai s´ha pogut contestar en precisio ad esta pregunta per que la majoria de cultures, han tingut en el passat jocs de pilota ancestrals que, be jugats en la ma, o en distintes ferramentes, podrien demanar per a si, la seua paternitat. Continuar llegint |
|
 Revista Renou Nº 51 |
|
| Castellologia de Morella | |
| Per José Vicente Gómez Bayarri. Dr. en Historia.. Revista Renou Nº 51 Morella es la poblacio mes important de “Els Ports”. Exercix de capital institucional i es punt neuralgic de la comarca. S’alça sobre un promontori que corona el castell. La historia ha deixat impronta en la seua fisonomia urbana i arquitectonica, configurant un bell conjunt historico-artistic que conserva perfectament el seu sabor migeval. Continuar llegint |
|
| Sin idioma valenciano, no a la constitución europea | |
| Per José Mª Adán García. Diario de Valencia (01/12/2004). Revista Renou Nº 51 Ante el contrasentido histórico, humillante para Valencia, de negar la evidencia de la identidad diferenciada e independiente del idioma valenciano y declarar, anticonstitucional y anti estatutariamente, la falaz "unitat de la llengua", a nivel del reconocimiento de las lenguas minoritarias en la Unión Europea, se han disipado las dudas racionales que muchos teníamos para la aprobación de su Constitución. Continuar llegint |
|
| Llegenda de les donzelles de Lleida | |
| Per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou Nº 51 El catalanisme sempre ha tingut com a objectiu anexionar-se als regnes de Mallorca i Valencia. L`instrument ha segut fer-nos creure que repoblacio, lleïs, peses i mides, heraldica i llengua, son de procedencia catalana, per lo tant com dia Joan Fuster “som un sol poble“. Continuar llegint |
|
| L’Academia Valenciana de la Llengua... Catalana | |
| Per Josep Vicent Guinot. Revista Renou Nº 51 Des de l’any 1982 en que el mai suficientment vilipendiat Cipria Ciscar donara forma a la Llei d’Us i Ensenyament del Valencià la societat valenciana havia estat en una situacio d’enfrontament social permanent. Per un costat la clase politica dominant i els seus acolits que volien introduir molt sibilinament el català com a idioma del nostre Regne de Valencia, i per l’atra la gent del carrer, a la que tot aixo de doncs, aleshores i demes catalanismes aberrants i absurts els sonava a deliris de grandea de imperialistes catalans i catalanistes traïdors. Continuar llegint |
|
| La lengua valenciana en el monasterio de Poblet | |
| Per Ricardo García Moya. Revista Renou Nº 51 Los comentarios de Cisteller, catedrático de la Universidad de Lleida en 1637, referentes a que la lengua valenciana penetraba en la Cataluña occidental, se confirman con testimonios como el manuscrito "Antiguallas de Poblet" (Bib. Nacional, Ms. 1701). Acabado en el homónimo monasterio por el monje Joan Tolo en 1587, su contenido guarda más similitud con el valenciano moderno que con el normalitzat que utiliza, por ejemplo, la Consellería de doña Consuelo Císcar. Continuar llegint |
|
| Apunts de gramatica valenciana | |
| Per Josep Maria Guinot i Galan. Revista Renou Nº 51 Els adjectius numerals fraccionaris o partitius son els que expresen francio o part de l’unitat. Eixemples: mitat, terç. Continuar llegint |
|
| Els insults del Bargalló | |
| Per Josep Lluïs García Ferrada. Revista Renou Nº 51 Com en totes les vinyes del Senyor, en les de Catalunya hi ha vinaters graciosos i atres que no ho son tant. Com hi ha mossos, nois, llumenaires o fusters que seguixen les mateixes pautes. El cas es que quan un català ix, entenga’s be, poc gracioset, sol tindre prou mala sombra. Este podria ser el cas d’un tal Bargalló... Continuar llegint |
|
| Ara fem molta falta | |
| Per Santiago Vernia Martínez. Revista Renou Nº 51 Fa vint anys, mes o menos, quan començarem a llegir i a coneixer “RENOU”, ho veiem com una distraccio cultural que, anant be les coses, podria constituir-se en una revista cultural d’eixes que reunixen bones firmes, van insertant publicitat i arreplegant subvencions i asignacions oficials hasda que comencen a arrupir-se i que acaben desapareixent... Continuar llegint |
|
| Morella i el convent de Sant Francesc | |
| Per Mariví Ferrandis. Revista Renou Nº 51 Una vegada més, ens trobem fent camí pels preciosos parages que conformen les nostres comarques, per tal de dirigir-nos cap a Morella, vila ubicada dins la comarca d’Els Ports, la qual constituïx el conjunt urbà més ben conservat dins les seues característiques dins l’àrea peninsular. Continuar llegint |
|
| Entrevista a D. Eduardo Wenley Palacios Carreras | |
| Per María Dolores Miralles Enrique. Revista Renou Nº 51 Abogado. Nacido en Castellón, en 1931, en la calle de Enmedio. Su abuelo materno, Ricardo Carreras, uno de los fundadores de la Sociedad Castellonense de Cultura, despertó en su familia el interés por las artes y la literatura, que cultiva desde muy joven. Continuar llegint |
|
| El surrealisme present | |
| Per Leopoldo Peñarroja Torrejón. Revista Renou Nº 51 El 10 de decembre passat, va tindre lloc en Valencia l’acte de “La Gala Homenage a la Llengua Valenciana”. U dels ponents va ser Lleopolt Peñarroja qui va expondre el text que, per la seua importancia, transcribim en esta pagina. Continuar llegint |
|
| In memoriam al Pare Costa | |
| Per Fernando Masip Loras. Revista Renou Nº 51 El passat dia 10 de febrer, moría per absurt accident de trafic, En Joan Costa, jesuita, escritor, gran valencianiste, president de la seccio de Llengua en la Real Academia de Cultura Valenciana, defensor a ultrança de la singularitat propia de la Llengua Valenciana respecte a la catalana. Com a testimoni de la seua valia, hem reproduit l´ultim articul d´ell, aparegut el 9 de febrer en "Diario de Valencia", d´a on era colaborador habitual i que, com tots els seus escrits, es clarificador, concret i saboros. Continuar llegint |
|
| Todolella. Dol en el cor de Castello | |
| Per Ferrando. Revista Renou Nº 51 En l’anterior numero de Renou, pagina 4, escribiem: “Todolella està situada en la comarca d’Els Ports. A 126 Km de Castello; a mitan cami en la carretera que va de Forcall a la Mata, en un desvio que va a Olocau del Rei i a 17 Km de Morella. El poble té una altitut de 806 m, els seus habitants parlen valencià i se diuen todolellans. El Pregó de Castello, sol rebre tots els anys, la grata visita folclorica de la Dansa Guerrera de Todolella, ball processional molt apreciat per sa vistositat i tradicio”. Continuar llegint |
|
| << Anterior 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 Següent >> 511 registres trobats |