Associacio Cardona i Vives

HISTORIA

Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre "Pomell de Valencianitat")
Per Josep Boronat Gisbert. Revista Renou Nº 49 L’arabiste valencià Julià Ribera, en 1928, va denunciar l’aberracio en que havien caigut els filolecs al denominar com a moçarap als idiomes romanics parlats en l’Espanya musulmana. Continuar llegint
El “Libre del Consolat de mar” i el port de Valencia
Per José Vicente Gómez Bayarri (Dr. en Historia). Revista Renou Nº 48 El creiximent de l’activitat mercantil portuaria en la segona mitat del segle XIII va fer convenient la creacio de l’institucio del “Tribunal del Consolat de Mar”, per privilegi de Pere I el Gran, concedit a la ciutat de Valencia en 1283, avançant-se als que es constituiren dins de la Corona d’Arago, en Mallorca (1342), Barcelona (1347), Tortosa (1363) i Perpinyà (1387). Continuar llegint
Carles Sarthou Carreres, mes que un erudit
Per Juli Moreno Moreno. Revista Renou Nº 48 El fet d’anar centrant esta cita en els llectors, en mes d’una ocasio, parlant d’algun personage o personalitat de l’ambit valencià i, en este cas, atenent a una casualitat que motivà l’adquisicio del llibre Impresiones de mi tierra de Carles Sarthou Carreres, he considerat, mes que oportu, parlar d’este vilarrealenc que aportà el seu coneiximent i el seu saber a l’investigacio historica i a la popularisacio i defensa del nostre patrimoni artistic i tambe migambiental. Continuar llegint
La llei de l´embut
Per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou Nº 48 Els reixos de la Corona d`Arago ya des de Jaume II van anar creant els archius reals: Eren archius al servici particular del rei, ferramentes que els reixos tenien com arma diplomatica per a tindre constancia de les cartes, ordens i de tota la documentacio de la cancilleria real. La costum de tindre constancia de tots els fets en llibres i documents va naixer en temps de Jaume I, propiciant l´us del paper. (El primer document en paper es el Llibre del Repartiment). Continuar llegint
Bernat Artola Tomàs. Ver empelt d’amor a Castello
Per Manuel Casaña Taroncher. Revista Renou Nº 48 Tinc per Artola Tomàs una especial predilecció – com també, per Enric Duràn i Tortajada – per haver segut u dels primers poetes que vaig llegir des de molt chicotet, per tindre un vers festiu, irònic i rialler. Li coneguí “Elegies” i “Terra”, al poc de temps. Continuar llegint
El caballero de Nules decía "oferix", no "ofereix"
Per Ricardo García Moya. Revista Renou Nº 48 Antes de la inmersión los valencianos eran dueños de su idioma y, en cualquier escrito, hacían referencias al mismo. Así en los folios que el doctor Cardona dedicó en 1677 al venerable Sarrió, leemos: "Se apellidaba Sarrio, cuyas letras en perfecto anagrama valenciano dicen rosari. Que en idioma castellano es lo mismo que rosario" (Exeq. Val. 1677, p. 95). Continuar llegint
Historia de la llengua valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)
Per Josep Boronat Gisbert. Revista Renou Nº 48 La resposta la tenim en un llibre d’investigacio d’un catala, Ramón Miquel i Planas, en el prolec del Cançoner satirich valencià dels segles XV i XVI, citat textualment en castellà per V. Simó Santonja, que diu... Continuar llegint
II Congres de la Llengua Valenciana
Per Josep Vicent Guinot. Revista Renou Nº 48 Els passats 26, 27 i 28 de novembre de 2003, va tindre lloc el II Congres de la Llengua Valenciana en el Palau de Congressos de Valencia. Se tractava de fer un repas dels diferents aspectes de la nostra llengua valenciana: lliteratura, ortografia, fonetica, historia, sociologia, etc…, i la realitat es que va ser tot un exit, tant per el lloc a on es va desenrollar, per la categoria dels ponents o la cantitat de congressistes, ya que fins a 120 persones participaren en les 3 jornades. Continuar llegint
¿Catalano-aragonesa?
Per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou Nº 47 Es habitual llegir en llibres, revistes de divulgacio historica, inclus en llibres de text, la denominacio antihistorica, Corona Catalano-Aragonesa, per a nomenar a l´historica Corona d´Arago, despreciant ad atres membres que com el nostre Regne de Valencia en una llarga epoca va ser el mes important de tota la Corona. (En temps de Marti l´Huma, 1395-1410, quan Barcelona no passava de 20.000 h. Saragossa 18.000, Mallorca 15.000 i Perpinya 12.000, la ciutat de Valencia ya contava en 90.000 h., superant a les demes tant en economia com en cultura.) Continuar llegint
El “Quatrecents”, segle de prosperitat en el regne
Per José Vicente Gómez Bayarri (Dr. en Historia). Revista Renou Nº 47 La majoria de l’historiografia valenciana coincidix en presentar el “Quatrecents” com un segle de prosperitat i esplendor de la ciutat i Regne de Valencia. La ciutat de Valencia es convertirà en un dels grans centres mercantils i una de les principals capitals, en el concert economic, politic i cultural de l’Occident Europeu. Continuar llegint

<< Anterior 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 Següent >>
145 registres trobats

cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)